Aina Espona: “La mateixa burocràcia acaba excloent diversos perfils, sobretot els més vulnerables”

Carla Fajardo, periodista
26/09/2023

Entrevistem a Aina Espona, la responsable de la campanya de casals d’estiu de la Fundació Pere Tarrés. Espona ens explica l’organització de les colònies i casals que la Fundació duu a terme durant els mesos de juliol i agost, així com la importància de la campanya ‘Cap infant sense colònies’ a l’hora d’oferir beques per participar en aquestes activitats de lleure.

Com és el vostre programa d’estiu?

Actualment, fem 42 casals al juliol, repartits entre Catalunya i les Balears. Després, a l'agost, passem a 4 o 5 casals, depenent de l'any. També establim col·laboracions amb altres entitats o, fins i tot, amb l'administració. La distribució territorial de la nostra oferta depèn dels buits que detectem o de demandes que rebem. Tant el Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC) com la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés són coneixedors de la realitat social i amb ells decidim la millor ubicació per als casals.

Amb quina franja d'edat treballeu?

De 3 a 16 anys. La franja dels casals d'agost és més reduïda, normalment acostuma a ser des dels 3 fins als 12 anys.

Quins són els punts forts del projecte pedagògic dels vostres casals?

El nostre programa sobretot té en compte que l'educació en el lleure és un valor transversal amb una continuïtat, i que l'infant és un conjunt de tots els inputs que rep. L’objectiu és integrar-lo i involucrar-lo en la societat i fer-lo un agent actiu. Ha de créixer de manera saludable, sana en aquest sentit i sentir-se involucrat en la societat que l'envolta. I, això, el lleure ho fa a través del joc, la cohesió d'equip, la implicació amb els seus companys, les arts i la natura.

Amb els més petits, és la descoberta de la seva capacitat, el moment de reconèixer-se com a persones que comencen a prendre decisions, que es fan càrrec d'ells mateixos. Per tant, treballem tot el que involucra els hàbits. Cap als 8-9 comencen a prendre consciència del grup i els nostres projectes sempre van encarats a que aquest grup d'edat es consolidi, s'estimi, es reconegui la seva força i comenci a prendre petites decisions com a grup. Amb els joves, ja treballem molt per assemblees, provocant aquesta capacitat de decisió. Després, prendrem consciència que el grup és molt gran, que tenim una societat, buscant la implicació dels agents de cada lloc.

Quin tipus de beneficis veieu que aporten?

M'atreviria a dir que molts. Hi ha una socialització molt important d'aquests infants, que en molts casos durant el mes d'agost no es produeix, hi ha una alimentació dels monitors cap a ells i d’ells cap als monitors, que enriqueix molt. Es creen llaços molt forts i moments molt emotius. Després hi ha beneficis que són molt més bàsics, com per exemple assegurar uns àpats. Nosaltres donem esmorzar i dinar a tots aquests infants. I en acabat hi ha la seguretat, una rutina en la presa d’hàbits, fan unes activitats que normalment no fan, i la cohesió del grup.

També hi ha uns beneficis que són col·laterals, que són tots els que van cap a la família, cap a la persona adulta que té aquests infants a càrrec i que es veu superada per la situació. Quan aquell infant retorna a casa content, quan aquell infant ha pogut estar unes hores fora de casa, i això ha implicat que aquella família ha pogut fer tràmits o simplement desconnectar, el clima entre ells també millora substancialment, perquè ha gaudit d’una acció en la qual intervé el joc, la relació, l’amor, l’acompanyament, tot això que alimenta i crea grup. I això és molt important en aquests infants.

Quins són els perfils més vulnerables?

L'any passat va haver-hi una onada molt gran de refugiats ucraïnesos a tot Catalunya. Tenim moltes famílies migrants. També catalans que per situacions personals o estan sols amb els infants o tenen altres persones a càrrec o rendes que no poden suportar, o famílies que estan treballant durant el mes d'agost i que, per tant, no tenen capacitat d'organitzar-se durant aquests tres mesos. Què passa amb l'infant si no hi ha ningú a casa?

Per això teniu oferta durant l’agost?

Sí, hem detectat que a l'agost hi ha una forta davallada de l’activitat general, però els infants continuen necessitant una atenció i unes activitats lúdiques. A l’agost, la proposta és de mixtura i d’inclusió, amb un sistema de beques. A través del Comitè d'Ajuts i de Beques, incloem els infants a dins dels casals que ja estan en funcionament.

Utilitzeu uns barems per a atorgar beques?

Sí, hi ha uns barems. També moltes vegades som conscients que hi ha famílies que no hi poden accedir, perquè a vegades no tenen papers, com per exemple els refugiats, i es fa la gestió a través de l'entitat o l'escola directament, que ja té un històric i un treball, o amb l'administració pertinent. Hi ha gent que no ho pot sol·licitar. Actualment hi ha una forta bretxa digital.

Doneu beques del 100%?

Sempre es demana, encara que sigui de forma simbòlica, que la família intenti fer algun tipus d'aportació, per diferents motius. Especialment, perquè l'absentisme a dins dels casals d'agost és una realitat, i aquest absentisme, quan la gent fa aquest petit esforç d'aportació, desapareix. Hem de pensar que l'absentisme el que comporta també és que altres infants perdin la plaça. No tenim prou capacitat per donar places a la quantitat d'infants que tenen la necessitat i, per tant, la revisió de si un infant està venint és molt important perquè, si no ve una setmana, es parla amb la família i s'ofereix aquesta plaça a una altra.

Quin tipus de barreres troben les famílies més vulnerables?

A vegades el que costa amb famílies migrants és fer entendre el concepte de casal d’estiu, perquè el concepte que aquí es té del lleure o dels casals, del que són i del que signifiquen, no hi és a tot arreu. Entendre que l'infant allà hi va a jugar, a créixer, a educar-se. A vegades les excursions fan por, no s'entenen. Normalment, els fan por per desconeixença, perquè no ho han fet mai, es preocupen per si el nen tornarà, i per si no li passarà res amb l'autocar. Tot això s’ha de tractar i apropar a les famílies.

Quina és la vostra font de finançament?

Molts d'aquests casals venen per aquest punt de desgravació de l’IRPF que retorna i que contribueix a finançar casals i colònies.

Hi ha llista d'espera?

Sempre hi ha llista d'espera. Sempre tenim molta més demanda que places. Aquesta és la tendència general i veus que cada any es va incrementant. Hi ha molta pobresa i va en augment.

Serveis socials en fa el seguiment?

D’alguns infants, sí. D'altres, com que ens arriben directament a través de la nostra web, el fem nosaltres. Els nostres equips de monitors i monitores els formen professionals que venen del treball social i, conjuntament amb la coordinació pedagògica, fan aquest seguiment, simplement per si després tornem a tenir aquestes famílies o per si després se'ls hi pot oferir un esplai per continuar els caps de setmana.

Als municipis, quins models de gestió de beques observeu que funcionen
millor?

És complicat. El que sí que es percep més és la necessitat de col·laboració i la saturació de serveis socials. Al mateix temps que demanen molta ajuda tenen una alta saturació. Això dificulta molt tots els ajuts. Moltes vegades no hi ha aprovat un pressupost suficient per al volum que hi ha, perquè elles mateixes són moltes menys de les mans que necessitaríem per avaluar els casos que se's presenten. Aleshores no hi ha un sistema ideal. Ara bé, hi ha molta predisposició per ambdues parts. Però amb els ajuntaments acostuma a ser difícil, perquè els compromisos van molt lligats a les matrícules i tot això sempre s'allarga.

L'Ajuntament de Barcelona, per exemple, en el tancament de l'any passat, va proposar de canviar el sistema: tota família que rebi ajuts durant l'any, no haurà de fer cap altra sol·licitud, sinó que podrà anar directament a altres ajuts o beques. Això és molt interessant perquè el gran problema a l'Ajuntament de Barcelona és la famosa bretxa digital.

És excloent?

La mateixa burocràcia acaba excloent diversos perfils, alguns per no ser prou persistents, sobretot els més vulnerables, perquè l'accés a aquesta informació no arriba. Aquests nens i nenes són nens i nenes escolaritzats. Som conscients que les escoles porten molta càrrega, i per això creiem que hauria d’existir una vinculació molt més contínua i estreta entre serveis socials, escola i entitats per crear un flux natural i descarregar-les de feina. A la família li costa molt entendre per què si ha tingut una beca menjador durant tot l'any, si serveis socials els fa seguiment, quan arriben al casal han de tornar a fer la demanda.

Quan s’acaba l’estiu es treballa el retorn al centre educatiu?

Si la persona, l'entitat o l'escola continua treballant amb nosaltres, el traspàs és molt natural, si no, es perd. Amb els ajuntaments que han donat ajuts, tot això s'acaba transformant en una justificació econòmica. Res més. No hi ha un seguiment posterior d'aquests infants. És una informació molt valuosa. No és responsabilitat dels treballadors socials. No sé si les entitats tenim capacitat o pes suficients, i l'administració penso que s’ha vist sobrepassada per la situació. El que és ideal és un treball conjunt, en xarxa, però sempre hi ha d'haver algú que el cuidi.

Quins perfils professionals teniu?
La titulació del monitor és suficient per fer front a certes situacions socials?

Els equips de l’agost sempre els tenim molt complets pel que fa a ràtios. Tenim monitors que són treballadors o educadors socials. A vegades, als casals becats, hi ha d'haver una especialització. Les titulacions de monitor/a no penso que es quedin curtes a nivell de capacitat de programació, dinamització, creació de contingut, però sí que hauria d’haver-hi cursos complementaris, potser amb mòduls de contes, cançons, etc.