Què podem aprendre de programes d'estiu que milloren l'equitat educativa? Anàlisi de models avaluats

En el context català, de programes d’estiu n’hi ha molts, molt diversos, impulsats per actors de naturalesa molt diferent ―oferta pública, oferta social i oferta privada― i amb inquietuds i objectius també diversos, fins i tot poc cohesionats. Per això volem contribuir amb una nova publicació a dotar tots aquests actors d’un llenguatge comú i d’un marc compartit d’estratègies de treball contrastades per equilibrar la qualitat de l’oferta i amplificar els beneficis actuals.

Us presentem Què podem aprendre de programes d’estiu que milloren l’equitat educativa? Anàlisi de models avaluats, una revisió de les característiques dels models de tretze programes d’estiu que han estat avaluats i han demostrat el seu impacte positiu. Es tracta, per tant, d’una eina basada en el coneixement, la praxi i el contrast científic. Aquesta revisió pot ajudar a orientar i fomentar la reflexió estratègica sobre com oferir, dissenyar i desplegar uns programes d'estiu als municipis que transformin el panorama actual de desigualtat socioeducativa i contribuint a més a igualar les oportunitats educatives i el capital social de totes les infàncies i adolescències.

Per què aquesta eina?

Aquesta revisió de l'evidència té per objectius principals validar i contrastar les experiències de programes d'activitats d'estiu —específicament pel que fa al disseny, la definició dels destinataris a qui vol beneficiar o la incorporació de mesures d'equitat i de cohesió social que es volen implementar— en demostrar científicament tenir un impacte positiu en l'assoliment competencial i, de retruc, en l'equitat educativa.

Ha estat molt important buscar l’impacte en la millora competencial dels i les participants, així com en la cohesió de les comunitats educatives. Sent conscients de la diferència que existeix entre el context anglosaxó i el nostre, s'ha fet una lectura de la documentació de manera que pugui aplicar-se a les realitats del territori català. D’aquesta manera, s’han prioritzat les eines amb efectes en les competències transversals, especialment les socioemocionals, tot i que es treballen, en alguns casos, també, les competències acadèmiques.

Què trobareu a la publicació? Quines lliçons i estratègies en podem extreure?

La nova publicació d’Estiu Enriquit presenta una selecció de tretze programes d’estiu que, a través d’avaluacions rigoroses, han demostrat el seu impacte. Trobareu una descripció sistemàtica i agregada dels programes a partir dels seus components bàsics: objectiu, població diana, mesures d’accés als programes, tipus d’activitats i dosatge, equips responsables i resultats obtinguts. Tots aquests components desagregats de cada programa indiquen diferents opcions per implementar una política pública d’estiu enriquit amb èxit.

L’anàlisi d’aquests programes ens ajuda a reconèixer quins són els elements clau per ampliar les oportunitats educatives d’infants i joves amb realitats vulnerables a través dels programes d’estiu.

S’han identificat, doncs, quatre estratègies clau, amb mesures específiques per a cada estratègia, que tots els programes i polítiques d’estiu haurien d’incorporar per generar una millora significativa en l’educació i el benestar dels infants i joves durant l’estiu:

1. Focalitzar els programes d’estiu cap al benestar socioemocional d’infants i adolescents, el desenvolupament competencial i la inclusió social.
   • Definir objectius d’aprenentatge molt específics que millorin la situació inicial observada en els destinataris i responguin a necessitats dels infants i joves des d’una perspectiva integral.
   • Dissenyar tots els components del programa (tipus d’activitat, horaris i espai, mesures d’accés, perfils professionals, organització i protocols d’actuació, etc.) en funció dels objectius i impactes que es volen assolir i del tipus de destinataris al qual es vol beneficiar (edats, cultura, interessos, etc.).
   • Sistematitzar la planificació i avaluació dels assoliments educatius entorn d’un marc de competències per a la vida acordat i consensuat pels diferents actors, afavorint i capacitant la mirada competencial de tots els agents educatius del territori.
   • Publicar els resultats de les avaluacions dels programes per fer-los accessibles a la ciutadania, a les famílies i a altres agents interessats.
   • Ampliar la programació d’estiu per cobrir tot el període de vacances escolars per garantir la cobertura a les famílies més vulnerables.
     
     
2. Ampliar les facilitats d’accés als programes d’estiu per garantir la igualtat d’oportunitats socioeducatives durant l’estiu.
   • Definir els perfils socioeducatius dels infants i adolescents a qui es vol incloure i beneficiar en els programes d’estiu i que encara no hi estan inclosos, generant espais de mixtura social, i no de segregació social. Implicar els centres educatius i/o els serveis socials en aquesta identificació.
   • Augmentar el nombre de beques i ajuts d’estiu augmentant el finançament públic dels programes per afavorir la inclusió dels perfils socials desafavorits.
   • Preveure prestacions complementàries que incentivin l’assistència als programes d’estiu com el transport i els àpats per a les famílies amb dificultats econòmiques.
   • Minvar les barreres burocràtiques d’accés a les beques, simplificant o eliminant els procediments de baremació o altres per demostrar la situació de vulnerabilitat dels infants i joves interessats a participar en els programes d’estiu.
   • Potenciar el rol d’acompanyament a les famílies del personal docent i educador dels centres educatius.
     
     
3. Articular l’ecosistema educatiu local entorn de les prioritats educatives del municipi i situar els programes d’estiu dins d’un pla de treball compartit i orientat a la millora de les oportunitats educatives.
   • Fomentar la col·laboració entre agents educatius del municipi amb taules de coordinació, d’intercanvi i reflexió compartida, espais de reconeixement mutu que afavoreixen la corresponsabilitat educativa.
   • Acompanyar els agents educatius del municipi amb recursos, capacitacions, coneixements i guies de treball a fer el canvi cap a un paradigma educatiu comú, més cohesionador i actual.
   • Afavorir l’establiment d’uns acords de país per tenir uns criteris homogeneïtzadors i un finançament estable en matèria de polítiques de lleure i d’estiu que permetin una certa flexibilitat local per tal d’adaptar-se a les diversitats existents a cada municipi d’actuació.
     
     
4.  Garantir la qualitat dels programes d’estiu quant als recursos i instal·lacions, els equips humans, la convivència i la participació en la comunitat.
   • Constituir equips de monitoratge que afavoreixin la inclusió social d’infants i joves en situacions vulnerables als programes d’estiu (vetlladors i vetlladores) formant-los sobre les necessitats socioeducatives observades en la població destinatària.
   • Acompanyar i facilitar recursos als moviments de lleure que treballen amb monitoratge de base voluntària per potenciar aquesta tipologia de lleure tan genuïna a Catalunya. Així com a les entitats socioeducatives de base comunitària que entomen el repte d’acompanyar les famílies, els infants i les persones joves que es troben en les situacions més vulnerables de la societat.

En definitiva, com es va presentar a la Jornada d’Estiu Enriquit de l’any 2023, els programes d’estiu són instruments idonis per proporcionar benestar socioemocional, qualitat de vida i oportunitats de desenvolupament personal als infants i joves. Per això cal desplegar-los més àmpliament com a política pública de dret universal i, en aquesta missió, els ajuntaments i altres ens locals tenen un paper crucial.