Torna enrere

Síntesi de la jornada “Entitats i ajuntaments per un estiu enriquit. Junts garantim el dret d’infants i adolescents a aprendre durant l’estiu”

Laura Segarra Sánchez
27/04/2023

L’objectiu de la 3a Jornada d’Estiu Enriquit que es va dur a terme el passat dijous 27 d’abril de 2023 al Hub Social era posar en relleu experiències i coneixements que ens poden fer avançar en un escenari de garanties perquè tots els infants i adolescents, amb una mirada especial amb aquells que viuen en situacions de pobresa i de risc social, puguin gaudir d’activitats de lleure a l’estiu. I fer, així, que l’estiu deixi de ser un factor de desigualtat, un buit per molts infants quan l’escola tanca, i esdevingui un trampolí cap a les oportunitats educatives, incrementi el benestar i les habilitats per a la vida dels infants i joves. 

 

Realment s’està garantint el dret de tots els infants i joves a participar en activitats d’estiu?

Les dades analitzades amb l’Enquesta de Participació a Activitats d’Estiu de l'Aliança Educació 360 i del registre d’activitats notificades de la Direcció General de Joventut assenyalen que hi ha un creixement positiu en la participació del infants i joves en les activitats de lleure durant l’estiu, però la participació en aquestes activitats està molt fortament lligada al nivell socioeconòmic de la família. La majoria dels nenes i nenes d’un nivell socioeconòmic alt participen, la majoria dels nenes i nenes d’un nivell socioeconòmic baix no hi participen. El preu és el motiu principal de la no participació dels infants de nivell socioeconòmic baix. 

Necessitem una política de garanties més àmplia, estructurar i consolidar mesures polítiques per poder anar a un horitzó d’universalització de les activitats d’estiu per a tots els infants de totes les condicions. Per fer-ho, cal treballar 5 eixos prioritaris per generar un política de garanties del dret al lleure d’estiu:

  1. Ampliar i equilibrar l’oferta d’activitats per cobrir els barris i territoris sense oferta o amb oferta insuficient.

  2. Estructurar la col·laboració público-social amb un major reconeixement dels espais comuns de treball en xarxa i transversals i amb més dotació de figures referents i coordinadores d’aquest treball de connexió.

  3. Augmentar els ajuts per a famílies amb dificultats econòmiques ampliant i ajustant la dotació de les partides destinades a ajuts i beques d’estiu al volum de pobresa existent a cada territori o municipi.

  4. Promoure l’acompanyament i orientació a famílies sobretot en aquelles famílies que tenen barreres en l’accés, mitjançant l'enfortiment de les comunitats, de l’acollida i dels vincles amb les famílies

  5. Garantir la qualitat de les activitats, mitjançant la dotació d’equips professionals que puguin donar resposta a les necessitats d’acompanyament de situacions de risc social i altres mecanismes com l’homologació de la qualitat de les activitats.

 

L’#EstiuEnriquit, una campanya per fomentar polítiques d’estiu equitatives i inclusives

L’Estiu Enriquit és una campanya d’incidència política de l’Aliança Educació 360 per ampliar les oportunitats educatives dels infants i joves durants els estius. Per donar suport al desplegament de polítiques locals, aquests darrers tres anys d’Estiu Enriquit, hem elaborat guies de treball (vegeu-les a la Maleta de Recursos) on veureu com planificar pas a pas una política d’estiu enriquit als municipis.

 

La novetat d’aquest any, la guia Les 7 claus per difondre amb èxit les activitats d'estiu. Una guia pràctica per comunicar, acompanyar i fer accessible l’oferta d’estiu a tothom, focalitza l’atenció en com apropem l’oferta que existeix durant l’estiu als col·lectius que troben dificultats i barreres per accedir a l’educació en lleure que es desenvolupa a les seves ciutats. 

 

Programes d’estiu avaluats: què en podem aprendre?

En Mauro Mediavilla, investigador de la universitat de València, va desgranar diferents models de lleure internacionals (12 als Estats Units d’Amèrica i 1 al Regne Unit) que s’han avaluat i han tingut èxit amb l’objectiu de poder conèixer les seves singularitats. 

D’entre diferents característiques destaca la cobertura universal de beques amb una discriminació positiva amb infants de vulnerabilitat socioeconòmica. La idea del casal d’estiu com la continuació de l’escola, els centres escolar hi participen activament cedint l’escola o cedint informació dels infants i famílies. També s’ha observat com en la majoria dels programes les entitats de lleure no fan la comprovació directa dels requisits que presenten les famílies per obtenir o no una beca. Al haver-hi una relació molt directa amb l’escola, les beques es donen en base amb la informació presentada prèviament a l’escola per obtenir altres beques com poden ser les del menjador escolar. La importància de les prestacions complementàries: en aquests programes s’ha vist que hi ha una cobertura de l’alimentació (esmorzar i dinar), aquesta cobertura és per a tots els infants no només per aquells que viuen situacions de vulnerabilitat. També una de les prestacions necessàries és la cobertura del transport, amb això ens assegurem que els infants arriben a temps i vinguin cada dia al casal. Per últim, la tradició avaluadora instaurada en aquests països: donen especial importància en l’avaluació dels programa i de les polítiques amb uns objectius molt concrets i compartits amb els diferents membres.  És a partir d’aquestes avaluacions a on es comencen a traçar oportunitats de millora. 

 

Taula rodona: la col·laboració público-social per a garantir el dret al lleure d’estiu

La proposta d'Estiu Enriquit és, precisament, fer una crida a potenciar aquestes activitats i l'impacte d'aquestes fent-les arribar al màxim d'alumnat de totes les edats, especialment al d'entorns més vulnerables. I fer-ho assegurant una qualitat educativa que aposti, de forma urgent, per garantir les oportunitats de totes, a través de la gratuïtat, la universalitat i amb una mirada 360 graus.

Amb aquesta crida es va voler afavorir la reflexió dels agents que juguen un paper clau, des de les entitats de lleure fins als ajuntaments. És per això que es van convidar a dues representats d’entitats de lleure, la Lídia González de AE Itaca i la Mònica Petit de la Fundació Marianao, i a dues tècniques municipals, la Maite Martínez de l’Hospitalet de Llobregat i la Conxi Andrés de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, per reflexionar sobre aspectes claus que poden garantir la participació en el lleure a tots els infants i joves. De la reflexió van sorgir-ne punts clau com els següents: 

  • Les activitats d’estiu son essencials ja que milloren les competències per a la vida de les persones d’infants i adolescents mitjançant aprenentatge a través de les vivències, el benestar emocional i el creixement personal. Son activitats a on hi ha un participació activa ja que es potencia la relació amb infants que no es coneixen com també la connexió amb la cultura o l’esport del municipi.  Les activitats d’estiu son espais de protecció i seguretat amb uns referents adults que acompanyen i abracen. També son uns espais a on es garanteix la continuïtat educativa en els moments en què l’escola està tancada. 

  • Les principals barreres que es troben alhora d’implementar i fer arribar les activitats d’estiu per a tots els infants i adolescents son diverses. La barrera econòmica i la insuficient partida de beques d’activitats de lleure a l’estiu és la més destacada. També ho son l’accés a la informació o el procés llarg de burocratització per inscriure als infants. Una altra de les grans barreres és oferir una educació inclusiva sostenible, i fer un acompanyament de qualitat als infants i adolescents amb necessitats específiques.
  • Per poder reduir aquestes barreres s’han proposat diverses accions com oferir uns preus públics amb reducció de quotes o co-pagaments. La realització d’un treball d’acompanyament a les famílies durat el procés d’inscripció, però també durant la realització de les activitats d’estiu. Per poder fer arribar la informació a més famílies una de les estratègies es oferir diferents formats tant en paper físic, online o boca-boca i en diferents idiomes. Finalment, una altra de les alternatives és oferir una diversitat d’activitats que s’adreci als interessos dels infants i joves del territori. 
  • Son diferents les fórmules d’ajuts que s’ofereixen per accedir a les activitats d’estiu, tot i així les beques no arriben a tothom i son moltes les entitats privades que financen la participació de molts infants, és per això que es necessita més finançament públic per poder garantir-ne l’accés. Hi ha diversitat de formules d’ajuts segons l’objectiu que es persegueixi i segons la família, l’entorn o el barri: una beca total, una beca parcial o la flexibilització en co-pagaments a mida de la família. Tot i aquestes mesures, haurien de ser els ingressos de la família els que determinessin l’ajut a rebre.
  • De les diferents estratègies de col·laboració entre entitats que ofereixen activitats de lleure a l’estiu i ajuntaments, les ponents n’han destacat les següents; establir convenis de col·laboració de confiança amb diferents entitats socials de barri per poder crear així una xarxa que faciliti la connexió i la continuïtat; trobar espais físics a on trobar-se i compartir objectius i estratègies comuns; coordinació constant durant tot el curs amb les diferents entitats. En definitiva, considerar el lleure un projecte de ciutat. 

 

Descarrega’t els documents de la jornada:

 

articles relacionats