El repte
Aconseguir que tots els infants, adolescents i joves gaudeixin d’activitats de lleure educatiu durant l’estiu i que puguin participar a propostes refrescants, estimulants, grupals i de qualitat que els permetin seguir creixent i aprenent sense topalls econòmics, socials, informatius o burocràtics.
Pèrdua d'aprenentatges
Recerques internacionals alerten de l’impacte de les vacances escolars en el desenvolupament educatiu d’infants i adolescents. En quin sentit? En el sentit que per a alguns nois i noies, l’estiu significa un allunyament dels entorns habituals d’aprenentatge i socialització, dels estímuls i els espais de descoberta i gaudi de l’entorn. I, per tant, per a qui els hàbits i el gust per aprendre queden aturats.
Els grups socialment més vulnerables tenen una pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu equivalent a 2 o 3 mesos d’escolarització. L’estiu pot ser un espai d’exploració, indagació, diversió, reflexió, expressió, socialització i cooperació sempre i quan els infants i adolescents accedeixin a activitats i entorns estimulants i educatius.
Bretxa d'oportunitats
L’estiu esdevé un descompensador del nivell educatiu d’infants i joves perquè hi ha grups socials que durant les vacances accedeixen a activitats educatives, grupals, motivadores i amb gran impacte en la seva autoestima i el gust per descobrir nous interessos; i hi ha grups que no tenen aquest accés garantit.
Aquesta bretxa entre grups socials es consolida estiu rere estiu, juntament amb el pes d’altres factors de desigualtat. I podria arribar a traduir-se en tres anys de diferència en el nivell d’aprenentatge al final de l’educació primària en matèries com la llengua o les matemàtiques.
Per què l'estiu és important?
Les 4 dades clau
Regressió equivalent a dos o tres mesos
d'escolarització
La recerca internacional ha demostrat que aquesta pèrdua en els aprenentatges no afecta tots els alumnes per igual, sinó que sobretot es produeix entre els grups socialment més vulnerables, que tenen una pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu equivalent a dos o tres mesos d’escolarització. Això és degut als factors que actuen durant tot l’any en la desigualtat educativa, i que a més durant l’estiu, els infants i joves de famílies amb ingressos baixos no poden accedir de la mateixa manera als recursos, oportunitats i activitats educatives que els infants i joves de les famílies amb ingressos més alts.
Fins a tres anys de diferència al final
de la primària
Aquest efecte diferencial provoca un eixamplament cíclic, acumulat estiu rere estiu, de les desigualtats educatives entre els fills i filles de famílies socioeconòmicament i culturalment afavorides i els fills i filles de famílies desfavorides. Diversos estudis afirmen que aquest eixamplament podria arribar a traduir-se en tres anys de diferència entre el nivell d’aprenentatge d’alumnes amb més i menys recursos al final de l’educació primària en àrees competencials com la llengua i el càlcul.
Milers d’infants i adolescents sense
oportunitats d’estiu
És vital garantir que els 275.000 infants i adolescents en risc de pobresa a Catalunya no es vegin privats de participar a activitats d’estiu pensades per al seu benestar i millora educativa.
La taxa de risc de pobresa infantil a Catalunya (33,4%) fa evident que 275.000 infants i adolescents topen amb dificultats per poder accedir a activitats d’estiu. EL 40% de les famílies ateses pel tercer sector afirma no poder cobrir les despeses derivades d’activitats de lleure. A més, les dades de participació als casals d’estiu tot i que evidencien un creixement de més del 60% en els darrers 10 anys, encara indiquen que la participació dels grups vulnerables no iguala la dels grups més avantatjats.
Garantir vuitanta hores per infant
d’activitats d’estiu
La recerca afirma que participar vuitanta hores repartides entre dos i quatre setmanes en activitats d’estiu enfocades a estimular aprenentatges i interessos té beneficis escolars en el camp de les matemàtiques i de la lectura i reforça les competències socioemocionals i el capital social.
Garantir una assistència a un mínim de vuitanta hores a activitats d’estiu per a tots els infants i adolescents de qui les famílies no poden assumir aquesta despesa implica augmentar els recursos que les administracions dediquen a l’equitat educativa en forma d’ajuts, beques o bonificacions.
Els 3 eixos
estiu connectat
Fa referència a la governança local o comunitària i posa en relleu la capacitat dels ens locals per connectar agents, espais i temps educatius i per aglutinar els recursos educatius, les propostes i les idees d’un territori en el proveïment d’oportunitats educatives a la població durant l’estiu a través dels següents reptes:
- Impulsar la transversalitat dins l’Ajuntament.
- Consolidar una xarxa local d’Estiu Enriquit.
- Estimular la prescripció d’activitats d’estiu.
- Impulsar la cocreació en el projecte.
estiu equitatiu
Fa referència a l’equitat educativa aconseguint que tots els infants, adolescents i joves accedeixin a activitats d’estiu que els permetin un creixement humà i un aprenentatge continuat a través dels següents reptes:
- Accessibilitat econòmica activitats d’estiu.
- Acompanyament famílies situació vulnerabilitat.
- Distribució geogràfica equitativa a les activitats estiu.
- Promoure l’equitat de gènere.
- Adaptar l’estiu a la diversitat funcional.
- Atenció a joves i adolescents.
estiu educatiu
Fa referència a la intencionalitat educativa de les activitats d’estiu i posa en relleu la necessitat de crear o reforçar ofertes locals amb una mirada educativa i unificar les diferents propostes d’activitat des d’una òptica d’enriquiment educatiu que beneficiï la capacitat d’aprendre, l’augment d’expectatives de futur, l’autoconfiança i l’interès per aprendre de tots els infants i joves a través dels següents reptes:
- Impulsar l’enfocament competencial.
- Impulsar personalització i enfocament vivencial.
- Consolidar hàbits bàsics per al benestar.
- Crear un entorn digital educatiu i emancipador.