El repte
Aconseguir que els infants, adolescents i joves accedeixin a activitats d’estiu que els permetin un creixement humà i un aprenentatge continuat sense topar amb obstacles econòmics, socials o culturals.
Pèrdua d’aprenentatges
Recerques internacionals alerten de l’impacte de les vacances escolars en l’assoliment educatiu d’infants i joves. En quin sentit? En el sentit que, per a alguns nois i noies, l’estiu significa un allunyament dels entorns habituals d’aprenentatge, dels estímuls i els espais de descoberta i de coneixement. I, per tant, els hàbits i el gust per aprendre queden aturats.
Els grups socialment més vulnerables tenen una pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu equivalent a 2 o 3 mesos d’escolarització. L’estiu pot ser un espai d’exploració, indagació, diversió, reflexió, expressió, socialització i cooperació sempre i quan els infants i adolescents accedeixin a activitats i entorns estimulants i educatius.
Bretxa d’oportunitats
L’estiu esdevé un descompensador del nivell educatiu d’infants i joves perquè hi ha grups socials que durant les vacances accedeixen a activitats educatives, grupals, motivadores i amb gran impacte en la seva autoestima i el gust per descobrir nous interessos; i hi ha grups que no tenen aquest accés garantit.
Aquesta bretxa entre grups socials es consolida estiu rere estiu, juntament amb el pes d’altres factors de desigualtat. I podria arribar a traduir-se en tres anys de diferència en el nivell d’aprenentatge al final de l’educació primària en matèries com la llengua o les matemàtiques.
Per què l’estiu és important?
Les 5 dades clau
Vuitanta-cinc dies en què els hàbits
d’aprenentatge canvien
Aquesta dada, a més de situar-nos ben amunt en el rànquing de països europeus amb l’aturada estival més llarga, evidencia un canvi en els hàbits d’aprenentatge, acadèmics i d’estudi. La tornada a l’escola significa un esforç per recuperar els aprenentatges oblidats. Nou de cada deu docents afirmen que dediquen entre tres i quatre setmanes a repassar aprenentatges que ja s’havien assolit i es consideren necessaris per seguir avançant.
Regressió equivalent a dos o tres mesos
d’escolarització
La recerca internacional ha demostrat que aquesta pèrdua en els aprenentatges no afecta tots els alumnes per igual, sinó que sobretot es produeix entre els grups socialment més vulnerables, que tenen una pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu equivalent a dos o tres mesos d’escolarització. Això és degut als factors que actuen durant tot l’any en la desigualtat educativa, i que a més durant l’estiu, els infants i joves de famílies amb ingressos baixos no poden accedir de la mateixa manera als recursos, oportunitats i activitats educatives que els infants i joves de les famílies amb ingressos més alts.
Fins a tres anys de diferència al final
de primària
Aquest efecte diferencial provoca un eixamplament cíclic, acumulat estiu rere estiu, de les desigualtats educatives entre els fills de famílies socioeconòmicament i culturalment afavorides i els fills de famílies desfavorides. Diversos estudis d’Estats Units afirmen que aquest eixamplament podria arribar a traduir-se en tres anys de diferència entre el nivell d’aprenentatge d’alumnes amb més i menys recursos al final de l’educació primària en matèries com la llengua o les matemàtiques.
Milers d’infants i adolescents sense
oportunitats d’estiu
És vital garantir que els tres cents mil infants i adolescents en situació de pobresa a Catalunya puguin assistir a activitats d’estiu pensades per al seu benestar i millora educativa.
Les xifres disponibles de Catalunya confirmen que encara no hi ha una cobertura total d’aquesta necessitat. D’una banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va augmentar el pressupost de 2020 per a beques perquè quaranta mil infants i adolescents poguessin participar en activitats d’estiu. De l’altra, les dades de participació el 2019 indiquen que la participació de l’alumnat de famílies monoparentals va ser només del 37 %; de l’alumnat amb pares estrangers, només del 29 %, mentre que la dada total de participació d’infants i adolescents entre quart de primària i quart d’ESO va ser del 42 %.
Garantir vuitanta hores per infant
d’activitats d’estiu
La recerca afirma que participar vuitanta hores repartides entre dos i quatre setmanes en activitats d’estiu enfocades a estimular aprenentatges i interessos té beneficis escolars en el camp de les matemàtiques i de la lectura i reforça les competències socioemocionals i el capital social.
Garantir una assistència a un mínim de vuitanta hores a activitats d’estiu per a tots els infants i adolescents de qui les famílies no poden assumir aquesta despesa implica augmentar els recursos que les administracions dediquen a l’equitat educativa en forma d’ajuts, beques o bonificacions.
Els 3 eixos
estiu connectat
Fa referència a la governança local o comunitària i posa en relleu la capacitat dels ens locals per connectar agents, espais i temps educatius i per aglutinar els recursos educatius, les propostes i les idees d’un territori en el proveïment d’oportunitats educatives a la població durant l’estiu a través dels següents reptes:
- Impulsar la transversalitat dins l’Ajuntament.
- Consolidar una xarxa local d’Estiu Enriquit.
- Estimular la prescripció d’activitats d’estiu.
- Impulsar la cocreació en el projecte.
estiu equitatiu
Fa referència a l’equitat educativa aconseguint que tots els infants, adolescents i joves accedeixin a activitats d’estiu que els permetin un creixement humà i un aprenentatge continuat a través dels següents reptes:
- Accessibilitat econòmica activitats d’estiu.
- Acompanyament famílies situació vulnerabilitat.
- Distribució geogràfica equitativa a les activitats estiu.
- Promoure l’equitat de gènere.
- Adaptar l’estiu a la diversitat funcional.
- Atenció a joves i adolescents.
estiu educatiu
Fa referència a la intencionalitat educativa de les activitats d’estiu i posa en relleu la necessitat de crear o reforçar ofertes locals amb una mirada educativa i unificar les diferents propostes d’activitat des d’una òptica d’enriquiment educatiu que beneficiï la capacitat d’aprendre, l’augment d’expectatives de futur, l’autoconfiança i l’interès per aprendre de tots els infants i joves a través dels següents reptes:
- Impulsar l’enfocament competencial.
- Impulsar personalització i enfocament vivencial.
- Consolidar hàbits bàsics per al benestar.
- Crear un entorn digital educatiu i emancipador.