Quant costa garantir dues setmanes de casal d’estiu a tots els infants vulnerables de cada municipi?

14/02/2024

És urgent impulsar i generalitzar una política pública de país, que involucri ajuntaments i Generalitat, per assegurar que cap infant es quedi sense lleure educatiu a l’estiu perquè la seva família no s’ho pot permetre

Els casals d’estiu tenen un valor educatiu importantíssim, determinant per les trajectòries formatives i personals dels infants i adolescents. Són, a més, una de les propostes amb més tradició i impacte en el lleure educatiu. Estem davant d'una categoria consolidada, amb expansió i que respon a una necessitat social i educativa. Els casals d’estiu esdevenen, doncs, una oportunitat extraordinària per experimentar, sentir, compartir i aprendre moltes de les competències fonamentals, per establir noves relacions i descobrir nous interessos.

No obstant això, mentre per a molts infants i adolescents és un temps d'enriquiment, l'estiu és per a altres una aturada educativa absoluta. L’Enquesta de participació d’infants i adolescents a les activitats d’estiu ens mostra que aquells de famílies amb un nivell socioeconòmic més baix participen menys en aquestes activitats. Aquesta diferència en el descobriment de nous interessos durant l'època estival augmenta les desigualtats educatives fora del temps lectiu.

Moltes nenes i nens accedeixen a ofertes privades o a iniciatives de base comunitària, però en molts casos aquesta oferta no és suficient o bé hi ha famílies que no en poden assumir el cost. La mateixa enquesta indica que el principal motiu de no participació en famílies amb menys recursos és el preu. Per això, és urgent impulsar i generalitzar una política pública de país, que involucri ajuntaments i Generalitat, per assegurar que cap infant es quedi sense lleure educatiu a l’estiu perquè la seva família no s’ho pot permetre.

44,5 milions d’euros perquè l’estiu sigui accessible als infants i joves vulnerables

La intervenció pública local és essencial per garantir l’equitat en l’accés a les activitats d’estiu pel seu coneixement profund del territori i de les seves necessitats. Dins d’aquestes necessitats, cal conèixer el nombre de nens i nenes que, a cada municipi, no poden accedir a l’oferta d’estiu per barreres econòmiques i el cost que suposaria garantir l’accés.

Per facilitar aquesta tasca a tots els ajuntaments de Catalunya s’ha elaborat l'eina Escenaris de Finançament de Casals d’Estiu on es determina per cada municipi el cost de finançar aquestes activitats als nens i nenes en situació de vulnerabilitat i sota diferents supòsits de finançament parcial.

El cost per a cada infant s’ha calculat amb la mitjana de diversos preus entre 2018 i 2023 de dues setmanes de casal d'estiu amb menjador. S’estima al voltant de 198€.

Pel que fa al nombre d’infants d’entre 6 i 15 anys que no hi poden accedir per barreres econòmiques, s’han utilitzat quatre indicadors possibles 一amb dades accessibles en obert i de nivell municipal一 que identifiquen:

1. Nens i nenes en risc de pobresa (60% de la mediana d'ingressos de l'Estat al 2020)
2. Nens i nenes en risc de pobresa severa (40% de la mediana d'ingressos de l'Estat al 2020)
3. Nens i nenes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) de tipus socioeconòmic.
4. Nens i nenes en llars beneficiàries de la renda garantida ciutadana.

Amb aquestes dades, es poden obtenir els escenaris de quant costaria cobrir el cost segons cada un dels quatre indicadors. Així, amb 223.425 nens i nenes en situació de pobresa moderada 一 dels quals 111.889 viuen en un marc de pobresa severa一 caldrien 44,5 milions d’euros per pagar la participació a dues setmanes de casal a aquests infants (la meitat si es cobrissin només els infants en situació de pobresa severa).

Mapa: Cost de finançar als nens i nenes en risc de pobresa moderada (60%)

Mapa: Cost de finançar als nens i nenes en risc de pobresa severa (40%)

Finalment, en el quart escenari presentat es mostren tant les dades absolutes com el percentatge de nens i nenes perceptors de la renda garantida de ciutadania (RGC). No obstant això, el darrer  informe de la Síndica de Greuges de Catalunya recorda, que tot i que al voltant de 400.000 infants catalans es troben en situació de vulnerabilitat, les polítiques d'infància no donen cobertura a les necessitats socials de tots ells i que el 74,3% dels nens en situació de privació material severa no són beneficiaris de la renda garantida de ciutadania (RGC).

Mapa: Cost de finançar als nens i nenes receptors/es de la RGC

Una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu

El reconeixement i el consens sobre el valor del lleure educatiu, especialment durant l’estiu, és necessari però no suficient: cal avançar cap a la universalització d’aquestes activitats. Això implica passar d’una cultura d’ajuts o projectes puntuals a una política pública que assumeixi les activitats d’estiu com a servei públic i universal per garantir que tots els infants i adolescents obtenen l’educació que necessiten durant els mesos de juliol i agost.

Les polítiques en aquest àmbit, com totes les polítiques d’educació 360, han de tenir una articulació local que doni resposta a les característiques de cada context. Però és igualment necessària la implicació de la Generalitat, a través dels departaments d’Educació i Drets Socials, per desplegar una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu, adreçant-se especialment a les famílies en situació de pobresa.

Això implicarà també preguntar-se quins són els models i procediments de finançament dels programes municipals d’estiu més eficaços. Sabem que la gratuïtat de les activitats no atrau, per si mateixa, tots els col·lectius a qui haurien d’anar destinades d’una manera equitativa. Més enllà dels impediments econòmics, existeixen barreres informatives, simbòliques i culturals. D’altra banda, el model de la tarifació social s’està estenen com a model per avançar cap a l’equitat, però és important assegurar que faciliti la mixtura social i l’accés de les capes vulnerables a les activitats.

D’altra banda, ampliar els programes d’estiu per poder donar resposta a tota la necessitat no coberta implica apostar per programes de qualitat i amb impacte educatiu. Aquest programes han de ser ben dissenyats, ben acompanyats i amb personal adequat, ben format, reconegut i remunerat; accessibles a les famílies amb dificultats econòmiques i pròxims i segurs per a les que pateixen situacions de vulnerabilitat social; i que afavoreixin la inclusió i la mixtura socials, el desenvolupament competencial i el benestar social i emocional dels infants i joves.

És imprescindible la reflexió i actuació conjuntes entre les diferents administracions públiques per garantir l’equitat educativa durant l’estiu, començant pel finançament de les oportunitats educatives als col·lectius més desafavorits.