És imprescindible universalitzar les activitats d’estiu per reduir les desigualtats educatives

Barcelona, 27 d'abril. Nota de premsa.

• L’any 2022, 4 de cada 10 infants van quedar-se sense activitats d’estiu. Aquesta participació està molt condicionada pel nivell socioeconòmic de les famílies i, per tant, no és un dret garantit a tots els infants i joves.
  
  
• Els casals, colònies, campaments i cursos d’estiu són oportunitats educatives necessàries i rellevants per al desenvolupament educatiu i socioemocional dels infants i joves.
  
  
• La pèrdua d’aprenentatges afecta especialment els grups socialment més vulnerables, sobre els quals s’acumulen diversos factors de desigualtat educativa durant tot l’any. Així, actualment l’estiu cronifica una bretxa creixent any rere any entre grups socials.
  
  
• La recent Enquesta de Participació a Activitats d’Estiu 2022 copsa la important desigualtat d’accés a les activitats d’estiu dels infants i adolescents entre 6 i 16 anys a Catalunya:
  • El nivell socioeconòmic familiar condiciona les oportunitats educatives durant l’estiu: mentre els de nivell alt tenen una participació del 72%, els de nivell baix la tenen només del 41%.
    
    
  • L’augment dels darrers deu anys de l’oferta d’estiu i dels ajuts a famílies i entitats ha situat la xifra general de participació a activitats d’estiu al 60%, però encara està lluny del 83% de participació a les activitats extraescolars durant el curs.
    
    
  • El preu de les activitats d’estiu és el principal obstacle a la participació d’activitats d’estiu entre les famílies de baix nivell socioeconòmic.
    
    
  • El 88% de les famílies creu que s’hauria d’ampliar l’oferta d’activitats gratuïtes durant l’estiu, i el 81% considera que s’haurien d’augmentar els ajuts econòmics a les famílies amb dificultats.
    
    
• És moment de passar del reconeixement i de la “cultura d’ajuts” a la configuració d’una política pública que assumeixi les activitats d’estiu com a servei públic i universal per garantir que tots els infants i adolescents obtenen l’educació que necessiten durant els mesos de juliol i agost.
  
  
• És urgent que l’estiu deixi de ser un factor d’augment de les desigualtats educatives. Per això, l’Aliança Educació 360 demana al Govern (especialment a través dels departaments d’Educació i de Drets Socials) una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu i articuli mesures municipals especialment adreçades al 30% de les famílies en situació de pobresa. Entre d’altres:
  • Beques i ajuts d’estiu per garantir que tots els infants i adolescents de 6 a 16 anys en situació de pobresa participin un mínim de dues setmanes en casals d’estiu Augmentar els fons públics destinats a beques d’estiu i garantir la gratuïtat dels serveis complementaris de les activitats d’estiu (àpats, acollida i transport)
    
    
  • Un sistema d’ajuts amb atorgament directe a les famílies amb seguiment dels serveis socials o amb beca menjador
    
    
  • Serveis complementaris (menjador, acollida, etc.) de baix cost o gratuïts que cobreixin les necessitats dels infants, adolescents i joves vulnerables
    
    
  • Reservar el 30% de les places dels casals d'estiu (de titularitat municipal o finançades amb fons públics) per a participants amb perfils vulnerables
    
    
• Els responsables d’activitats i polítiques d’estiu són convocats per l’Aliança Educació 360 a la 3a Jornada d’Estiu Enriquit per reflexionar i compartir els avenços que ajuden a respondre al repte de garantir oportunitats educatives durant l’estiu.

Les vacances d’estiu són una aturada llarga dels ritmes i les dinàmiques escolars. Per a una part dels infants i adolescents, aquests mesos són l’oportunitat de gaudir d’activitats educatives grupals, motivadores i de descoberta de nous interessos que enriqueixen i completen la seva educació. En canvi, per a aquells que no participen en aquestes activitats, l’estiu suposa un allunyament dels entorns habituals d’aprenentatge i socialització que es tradueix en una pèrdua d’aprenentatges equivalents a 2 o 3 mesos d’escolarització.

Aquesta pèrdua d’aprenentatges afecta especialment els grups socialment més vulnerables, sobre els quals s’acumulen diversos factors de desigualtat educativa durant tot l’any. Així, l’estiu esdevé un descompensador del nivell educatiu i consolida una bretxa creixent any rere any entre grups socials.

És urgent que l’estiu deixi de ser un factor d’augment de les desigualtats educatives i passi a ser un temps de lleure educatiu estimulant i de qualitat per a tots els infants i adolescents.

El nivell socioeconòmic de les famílies condiciona la participació en activitats d’estiu: hi ha barreres econòmiques, burocràtiques, informatives i culturals

Els resultats de l’Enquesta de Participació a Activitats d’Estiu 2022, elaborada per Educació 360, il·lustren com la universalització de les activitats d’estiu és un esglaó imprescindible cap a un horitzó de major igualtat educativa. Per primer cop, a Catalunya, disposem d’una enquesta representativa a famílies sobre la participació d’infants i adolescents de 6 a 16 anys a les activitats d’estiu.

L’estiu de 2022, 6 de cada 10 infants van participar a casals, colònies, campaments o altres modalitats d’activitats d’estiu. Van accedir, en conseqüència, a una educació en el lleure basada en el gaudi del temps lliure i pensada, majoritàriament, per desenvolupar habilitats socioemocionals, de cooperació i convivència en grup, hàbits de cura i autonomia personal. Per contra, 4 de cada 10 infants van quedar-se sense activitats d’estiu i, per tant, sense aquest factor d’enriquiment educatiu.

Aquesta participació ve notablement condicionada pel nivell socioeconòmic de les famílies. Les famílies de nivell socioeconòmic alt accedeixen d’una manera majoritària (72%) a activitats d’estiu i les famílies de nivell socioeconòmic baix ho fan només en un 41% perquè hi troben barreres econòmiques, burocràtiques, informatives i culturals. El preu de les activitats d’estiu és el principal motiu de no participació argumentat per les famílies de baix nivell socioeconòmic.

L’enquesta recull, a més, una opinió clara i majoritària de les famílies a favor de mesures per universalitzar l’accés a les activitats d’estiu. El 88% de les famílies enquestades està d’acord o molt d’acord que s’hauria d’ampliar l’oferta d’activitats gratuïtes durant l’estiu i el 81% està d’acord o molt d’acord que s’haurien d’augmentar els ajuts econòmics a les famílies amb dificultats que ho necessiten. 

La diferència de 31 punts percentuals en la participació entre nivells socioeconòmics és l’evidència més clara de les desigualtats en l’accés a les oportunitats educatives existents fora del sistema escolar. I situa l’accés a les activitats d’estiu com a palanca necessària que hem d’activar dins de la lluita contra les desigualtats educatives.

És el moment de desplegar una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu

Les xifres són clares: de poc servirà vanagloriar-nos del model català de lleure educatiu, si no fem res per fomentar una pràctica universal que serveixi de palanca contra les desigualtats educatives. El reconeixement públic i el consens generalitzat sobre els beneficis de les activitats d’estiu, i del lleure educatiu en general, és una condició necessària però no suficient per avançar cap a un escenari d’universalització del dret al lleure educatiu.

És moment de passar del reconeixement i de la “cultura d’ajuts” a la configuració d’una política pública que assumeixi les activitats d’estiu com a servei públic i universal per garantir que tots els infants i adolescents obtenen l’educació que necessiten durant els mesos de juliol i agost.

Moltes entitats socials i ajuntaments desenvolupen, des de fa anys, programes i activitats d’estiu, inverteixen recursos i presten serveis per respondre a aquest repte, però aquestes iniciatives depenen de voluntats i lideratges territorials. Ho fan d’una manera atomitzada, amb criteris qualitatius i de preu molt diferents, sense els suports i els recursos necessaris, ni un paraigües comú que els aglutini com a agents educatius del lleure d’estiu. Cal que tots aquests agents educatius diversos es puguin recolzar en una política de país que ofereixi un marc comú, adequat, estructurat, legitimat i suficientment dotat per poder dur a terme aquesta activitat.

El Govern de la Generalitat, per la seva banda, també implementa serveis d’educació en el lleure d’estiu com el programa de Vacances en Família i els camps de treball per a joves, però aquests són evidentment insuficients per a donar resposta a les necessitats socioeducatives existents, i no són ni gratuïtes ni universals. També s’ha de reconèixer l’augment en la dotació de beques d’estiu que va fer a l’estiu de la pandèmia. A més, desplega i vetlla pel compliment de la normativa de lleure així com els instruments corresponents de l’atenció a la infància en risc per garantir unes condicions necessàries d’implementació i servei.

Però, tot i les millores notables en els darrers deu anys, cap d’aquests mecanismes institucionals garanteix plenament el dret a aprendre durant l’estiu d’una manera universal i inclusiva.

Les activitats d’estiu, com totes les polítiques d’educació 360, han de tenir una articulació local que doni resposta a les característiques de cada context. Però és necessària una política que garanteixi la universalització d’aquestes activitats arreu del país. És el moment, doncs, que el Govern de la Generalitat (especialment a través dels departaments d’Educació i de Drets Socials) desplegui una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu, especialment adreçat al 30% de les famílies en situació de pobresa que no poden accedir a les activitats d’estiu, majoritàriament de pagament.

Oferta àmplia, corresponsabilitat, assequibilitat econòmica, orientació i garantia de la qualitat han de ser els eixos bàsics d’una política d’activitats d’estiu

L’Aliança Educació 360 ha identificat i estudiat nombroses experiències valuoses de municipis catalans que desenvolupen polítiques locals d’activitats d’estiu. Aquest coneixement acumulat permet extreure aprenentatges per avançar en dues línies de treball.

D’una banda, construir una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu, fonamentada en aquests cinc pilars bàsics:

• AMPLIAR I EQUILIBRAR L’OFERTA D’ACTIVITATS D’ESTIU. Ampliar l’oferta d’activitats d’estiu als territoris sense oferta o amb oferta insuficient i als centres educatius d’alta complexitat i allargar l’oferta al mes d’agost i inici de setembre per garantir espais lúdics, de socialització i aprenentatge al llarg de totes les vacances escolars. L’oferta local hauria de respondre a les necessitats educatives de totes les edats.
  
  
• ESTRUCTURAR I DOTAR LA CORRESPONSABILITAT EN LES ACTUACIONS D’ESTIU. Promoure models de treball corresponsable suficientment dotats, validats i estructurats en tots els territoris per garantir la cobertura dels infants i joves en situació de risc de pobresa entre totes les activitats i actors, inclòs el sistema d’atenció a la infància en risc, durant l’estiu.
  
  
• AUGMENTAR LES BEQUES I LA GRATUÏTAT D’ACCÉS A LES ACTIVITATS D’ESTIU. Augmentar els fons públics destinats a beques d’estiu i garantir la gratuïtat dels serveis complementaris de les activitats d’estiu (àpats, acollida i transport) perquè no siguin un obstacle a la participació dels infants i joves en situació de pobresa.  
  
  
• SOSTENIR UN SISTEMA D’ACOMPANYAMENT I ORIENTACIÓ CAP A LES ACTIVITATS D’ESTIU. Potenciar la prescripció i l’acompanyament dels centres educatius i dels serveis socials a les famílies en situació de vulnerabilitat cap a les activitats d’estiu, eliminar les traves administratives i informatives d’accés, i programar activitats informatives, involucratives, de vinculació i pertinença comunitària.
  
  
• AMPLIAR I ADEQUAR ELS MECANISMES PER GARANTIR LA QUALITAT DE LES ACTIVITAT D’ESTIU. Garantir la formació, les condicions i els equips necessaris per a una atenció socioeducativa que doni respostes adequades a les necessitats dels infants i famílies atesos, amb especial atenció a les situacions específiques de risc social durant l’estiu (violència domèstica, abús sexual, necessitats d’acompanyament específic en salut mental o altres). 

Per altra banda, impulsar 13 mesures locals que els ajuntaments i altres administracions ja poden dur a terme per ampliar les oportunitats educatives dels infants i adolescents de baix nivell socioeconòmic durant els estius:

1. Garantir una oferta d’activitats d'estiu equilibrada i de qualitat a tots els barris del municipi, especialment en aquells amb menys teixit social i/o en els centres d’alta i màxima complexitat.
   
   
2. Crear un únic catàleg local que agrupi l’oferta d’activitats d’estiu de totes les àrees municipals (esports, cultura, educació, infància, joventut, etc.) i de totes les entitats i empreses i tots els proveïdors del municipi i que posi l’accent en els beneficis educatius de les activitats de lleure del municipi. L’oferta local hauria de respondre a les necessitats educatives de totes les edats i estimular que petits i grans gaudeixen d’experiències que fomentin el seu autoconeixement i desenvolupament personal.
   
   
3. Establir uns criteris de qualitat, equitat, equilibri i inclusió aplicables a tot el catàleg d’estiu, de manera que les activitats siguin espais inclusius, no segregadors, accessibles, confortables i segurs.
   
   
4. Implicar els centres educatius en l’oferta de casals d’estiu abans de la presentació oficial de les activitats i explicar-los les línies generals del programa de casals d’estiu perquè les coneguin i puguin informar-ne les famílies, i també per demanar-los que hi participin. Fer saber quines activitats es duran a terme i en quins equipaments.
   
   
5. Donar suport i coordinar l’atenció als col·lectius socialment més vulnerables col·laborativament amb les entitats socioeducatives de treball comunitari durant l’estiu. 
   
   
6. Crear beques i ajuts d’estiu per garantir que tots els infants i adolescents de 6 a 16 anys en situació de pobresa participin un mínim de dues setmanes en casals d’estiu. 
   
   
7. Fer accessibles els ajuts i tràmits: la informació sobre qui els pot sol·licitar i quins procediments ha de seguir ha de ser fàcil d’obtenir i d’entendre més enllà
   de barreres lingüístiques i digitals.
   
   
8. Organitzar un sistema d’ajuts amb atorgament directe a les famílies amb seguiment dels serveis socials o amb beca menjador.
   
   
9. Oferir serveis complementaris (menjador, acollida, etc.) de baix cost o gratuïts que cobreixin les necessitats dels infants, adolescents i joves participants de les famílies que no puguin fer front a la despesa.
   
   
10. Reservar el 30% de les places dels casals d'estiu (de titularitat municipal o finançades amb fons públics) per a participants amb perfils vulnerables, i omplir aquestes places amb les derivacions dels centres educatius i dels serveis socials.
    
    
11. Promoure i estructurar la prescripció educativa i l’acompanyament a les famílies per garantir la participació d’infants i joves vulnerables i poc usuals a les activitats d’estiu.
    
    
12. Oferir espais informatius i d’acompanyament personalitzat a les famílies de perfils vulnerables i amb menys participació en les activitats educatives d'estiu per tal de comunicar els beneficis de les activitats, combatre prejudicis i resoldre dubtes, oferir suport en la inscripció i la sol·licitud d’ajuts, orientar en la tria de les activitats, informar dels aspectes pràctics més rellevants, etc. 
    
    
13. Crear la figura del dinamitzador municipal 360 incorporat als centres educatius o els equipaments municipals per orientar i acompanyar joves, adolescents i famílies en el procés de tria, inscripció i seguiment de les activitats d'estiu 

L’Estiu Enriquit és una crida de l’Aliança Educació 360 per aconseguir que tots els infants, adolescents i joves puguin viure un estiu ple d’oportunitats i gaudir d’activitats que els permetin un creixement humà i un aprenentatge continuat sense interrupcions, ni obstacles econòmics, socials o culturals.