Com difondre les activitats d’estiu i acompanyar a les famílies vulnerables?
Anna Ramis
21/04/2021
Les activitats d’estiu per a infants i joves són un respir, una alenada d’aire per a ells i elles i per a les seves famílies. Tanmateix qui viu encerclat per unes circumstàncies dures, de patiment o desolació compta amb poques forces i ocasions per adonar-se i valorar l’aire lliure que hi ha, a vegades, a tocar de casa.
Com fer arribar les propostes de les activitats d’estiu a les famílies més vulnerables és tot un repte social, polític i educatiu. Un repte que cal rellegir donant la volta als usos habituals: en lloc de pretendre atraure les famílies vers la proposta, potser seria bo escoltar-les i després, acompanyar les famílies.
La vulnerabilitat d’aquestes famílies no està tan lluny de la nostra, ni de les vivències de molts nens i nenes. L’estructura social i els serveis o institucions de lleure educatiu que ja estan treballant en els barris i zones d’aquestes famílies són les que han començat a teixir complicitats i ponts de corresponsabilitat.
De quina manera es poden generar i sostenir aquests ponts amb les famílies més vulnerables?
Reconeixent i acceptant el que aquestes famílies viuen, i desitgen pels seus fills. Dedicant-los temps, connectant amb l’estimació que senten per la seva canalla. Ajudant-los a reflexionar més sobre les seves maneres de fer que sobre les conductes dels menors. I, sobretot, mantenint unes expectatives ajustades sobre els adults, com a pares i mares.
D’aquí que l’acompanyament de les famílies en les seves responsabilitats educatives consisteix primerament en l’escolta activa i empàtica. Perquè escoltar té efectes tranquil·litzants i afavoreix una relació positiva amb el nostre interlocutor: la persona que ens parla se sent valorada, se sent digna de confiança i ho té més fàcil per a ser sincera amb nosaltres i pot reflexionar sobre els problemes.
El procés per fer arribar les famílies a veure i valorar les activitats d’estiu pels seus fills necessita temps i respecte. El poder de l’escolta i del diàleg assertiu han de comptar amb els dos ingredients si volem que les famílies s’incorporin responsablement a aquestes activitats, i per tant modifiquin, per créixer, les relacions amb els fills.
Finalment els equips que dissenyin la proposta d’activitats d’estiu cal que estiguin disposats a:
- Escoltar i valorar els aprenentatges fets per les famílies durant el que portem de pandèmia.
- Dissenyar activitats «de qualitat» que parteixin de les necessitats de les famílies i incloguin la relació amb elles.
- Explicar la proposta d’activitats a través del «canal familiar» de les institucions on ja hi ha els nens o nenes.
- Obrir les perspectives d’intervenció a la parentalitat positiva.
- Mantenir els canals de comunicació amb les famílies sempre oberts.
La qualitat del procés fet amb les famílies, abans, durant i després de les activitats amb els infants i joves ha d’assegurar-se amb el vincle de confiança teixit i mantingut amb les mares i els pares, des de totes les instàncies i professionals que hi intervenen.
La confiança és una construcció relacional molt ferma, però que pot ser molt efímera perquè requereix tenir-ne cura constantment. Per això molt abans de pensar en les activitats d’estiu pels nens i nenes, nois i nois cal «reunir materials constructius» pels ponts amb les famílies.
Materials com:
- L’empatia
- La contenció
- L’autoconeixement
- La comprensió
- L’actitud receptiva (saber fer bones preguntes)
- Posar paraules a allò que captem de l’altre
- La tolerància
Tanmateix la confiança es basa en la necessitat que tenim els uns dels altres per arribar més enllà d’on pot anar un sol. I les famílies més vulnerables són les que sovint saben fer millor el pas inicial: demanar ajuda!
La difusió pot començar com a resposta a la demanda d’ajuda formulada per les famílies dins un context de confiança.