Com garantim una proposta de lleure educatiu d’estiu que integri la diversitat cultural?

19/07/2021

La immigració, i l’ampliació i gestió de la diversitat cultural, representa un dels principals reptes educatius del nostre país. L’educació en el lleure no pot quedar al marge d’aquest desafiament.

El desequilibri és clar: els infants amb pares i mares nascuts a fora de l’estat espanyol no tenen el mateix accés a les activitats d’estiu. Com a conseqüència, alguns infants, adolescents i joves gaudeixen de menys oportunitats de desenvolupament al llarg de l’estiu. Això té implicacions evidents en el seu arrelament al territori.

Destriar-ne els motius, no és pas fàcil. Voleu saber què n’han dit Mohamed El Amrani, coordinador de projectes d’innovació social a Suara Cooperativa, i Miquel Àngel Essomba, director de la càtedra d’educació comunitària de la UAB ERDISC?

D’aquest webinar d’Estiu Enriquit del passat juny en van sortir algunes reflexions, propostes i consignes.

Què cal fer perquè les activitats de lleure siguin un mirall de la diversitat cultural?

Primer de tot cal una actualització normativa. L’educació en el lleure, tant durant el curs com d’estiu, gaudeix d’un reconeixement inferior a l’educació escolar i professional. Això repercuteix en el prestigi social i en la inversió pressupostària de què gaudeix el lleure avui en dia. Tot i que nombrosos organismes han reconegut la importància de l’educació no formal (com la Convenció dels Drets de l’Infant, la Llei d’Educació, la Llei d’infància o el Síndic de Greuges), l’administració encara no ha posat en marxa cap bateria de necessitats per tal d’abastir les activitats de lleure.

També és necessari un canvi de relat. Molts cops, quan parlem de la diversitat que aporten els fills de la immigració (que ja són de segona o tercera generació) ens acabem referint a ells com a immigrants, com si la condició migratòria s’heretés igual que el cognom. Ressaltar les diferències, i no els elements que comparteixen en tant que infants i adolescents, no fa més que agreujar el sentiment de no pertinença a la societat catalana.

Vivim en un context d’identitats múltiples on l’educació antiracista, amb perspectiva de gènere, resulta clau. Les activitats de lleure educatiu se’ns revelen com una oportunitat per a millorar els processos d’inclusió dels infants i joves social i culturalment diversos. Són espais on es legitima i es reconeix la diversitat sociocultural, de socialització i d’aprenentatge vivencial, on no es donen les pressions acadèmiques que sí que hi ha a l’escola.

A més, cal passar del plantejament formal a la pràctica. Necessitem accions innovadores i valentes que construeixin comunitats fortes, cohesionades, on totes les veus hi tinguin cabuda. I, per descomptat, allunyada dels folklorismes. A escala pràctica, el lleure, entre molts altres objectius, hauria de perseguir l’arrelament dels joves al territori, el coneixement i connexió amb les entitats i col·lectius de la zona i el sentit de pertinença a una comunitat.

En aquest sentit, els programes d’estiu són una eina crucial per lluitar contra aquestes desigualtats socioculturals i per eixamplar els drets a l’educació i a la participació democràtica.

Des de quins focus podem aconseguir que el lleure sigui un espai d’educació intercultural?

A les administracions públiques, el lleure es considera part de les polítiques de joventut i no de les polítiques d’educació. Les dues àrees tenen responsabilitats polítiques diferents, i caldria implementar una mirada integral de l’educació incorporant la gestió del lleure dins la política educativa. Aquesta mirada unificadora és necessària per a emmarcar les activitats en lògiques molt més àmplies que les actuals. A tall d’exemple, podem deixar de referir-nos als col·legis com a equipaments escolars i passar a anomenar-los equipaments educatius de ciutat.

Des de la perspectiva de les entitats i les xarxes comunitàries, cal que entenguem que els joves, ara mateix, no volen formar part d’una associació, sinó d’una comunitat. Això, exigeix connectar totes les entitats del territori. L’estiu pot ser una oportunitat única per donar a conèixer museus, tradicions i, per què no, noves eines i plataformes tecnològiques per arribar a més infants i adolescents i despertar vocacions i nous interessos. Podem deixar de demonitzar la tecnologia i adoptar una mirada tecnològica i digital per facilitar la connexió amb la realitat juvenil, amb la robòtica, la realitat virtual i augmentada com a eixos vertebradors d’un estiu enriquit. En definitiva, és important entendre els hàbits tecnològics dels joves per tal d’identificar què pot aportar el lleure al respecte.

Les activitats del lleure són espais que acullen i vinculen infants i famílies amb el seu entorn creant sentiment de pertinença amb la comunitat i enfortint la cohesió social. Aquesta mateixa mirada comunitària és la que ens pot permetre connectar amb les famílies, a partir de les relacions naturals, informals, del dia a dia, habitant els espais públics i els espais de trobada naturals de les comunitats. Hem de saber fer-nos presents en aquests espais com a actors proactius per poder vehicular oportunitats cap a famílies més desconnectades dels canals de difusió habituals: web, xarxes socials, cartells, circulars, vies institucionals i formals.

I, per últim, cal que oferim a monitors i educadors una formació contínua, que reculli tota la informació dels infants i joves i el seu context. Per aconseguir-ho, aquesta recollida d’informació hauria de començar al setembre, amb l’inici del curs escolar. Finalment, és crucial confiar en els monitors a fi de donar espai a la innovació en la planificació d’activitats de lleure d’estiu.

Aquestes són algunes de les reflexions i consignes que es van compartir en el webinar Com garantim una proposta de lleure educatiu d’estiu que integri la diversitat sociocultural i que cal tenir presents per seguir treballant per aconseguir que les activitats de lleure i d’estiu siguin espais de cohesió social i de participació ciutadana per a tothom.