Com incrementar oportunitats educatives a l'estiu implicant els equipaments socioculturals del territori

Rafa Homet: Assessor d'Educació a l'Ajuntament de Terrassa
14/04/2021

Terrassa té un greu problema de segregació escolar. De fet, n’encapçala el rànquing del país a primària. I això, es miri per on es miri, és un problema. Però no és el problema més greu, ni de bon tros.

La segregació educativa, arreu, és molt més elevada que no pas l’escolar. L’escola tendeix a l’equitat; el fora escola, en canvi, accentua aquestes diferències: a més nivell d’estudis de la família, més activitats extraescolars i més diverses. Encara ens cal posar moltes dades a aquesta afirmació i situar-la a l’agenda pública.

Però si a l’educació reglada el debat encara és on és, potser que anem avançant en l’educació al llarg i ample de la vida en aquest mentrestant perpetu on viu el nostre país.

Aprofitem oportunitats 

La primavera del 2020 aprofitem la crisi de la Covid per a replantejar de dalt a baix l’espai d’inequitat educativa per excel·lència: l'estiu. Decidim posar el model en crisi, analitzar les peces que tenim i veure com comencem a construir un concepte d’estiu educatiu a la ciutat que sigui, també, Passaport Edunauta contra la segregació educativa. Ras i curt: l’educació 360 també ha vingut per a quedar-se.

Com sempre, no partim de zero. I, com sempre, això és tan bo com dolent. 

Per una gran ciutat com Terrassa l’opció més fàcil és la licitació: uns bons plecs, un concurs, una gran empresa del sector, facilitats, interlocució única i comunicació garantida. Un immens camp de blat immune a les plagues. Però Terrassa té l’aposta de l’ecosistema: una llarga i extensa xarxa d’entitats de lleure, AFA i cooperatives que donen serveis a aquestes AFA. Totes amb arrelament al territori, coneixement de la realitat amb noms i cognoms, vincles i història. Per bé i per mal, és clar. 

Apostar per aquest ecosistema té interès: fomentem l’activitat tot l’any i, sobretot, afavorim els itineraris educatius. 

Potser m’explicaré millor amb la metàfora del cervell: el nombre de neurones no és tan important com la quantitat de connexions que fa cada neurona. Escola, ajuntament i entitats, doncs, han d’estar ben connectades per a poder prescriure i facilitar itineraris educatius d’èxit al llarg i ample de la vida. 

Administrativament, l’ecosistema és un malson de NIF, requeriments, interlocucions, bases de subvenció i contractes. Educativament: una possibilitat infinita d’oportunitats i contextos educatius. Políticament, la visió clara: reforcem l’ecosistema educatiu de la ciutat. A Terrassa tradicionalment s’han fet diversos tipus de Casal, però posarem el focus en dos: els Casals de les entitats de lleure al juliol, construïts amb Joventut, i els casals de serveis socials, adreçats a garantir els drets més bàsics de la canalla més vulnerable, a l’agost. 

Responsabilitats polítiques

Mandat polític: trencar la segregació educativa fomentant casals que reflecteixin la societat terrassenca. Instruccions concretes: un únic model de casal juliol i agost, cada casal ha de ser obert a nenes i nens de tota la ciutat, el preu acotat, ha de connectar amb les oportunitats educatives que ofereix la ciutat, han de ser espais de descoberta de Terrassa en el sentit més ampli possible i no pot haver-hi llista d’espera als casals especialitzats en capacitats diverses. I, a més d’instruccions, l’Ajuntament fa un esforç important i dobla el pressupost. 

Us estalviaré els detalls, però si no arribem a tenir les millors tècniques de joventut, educació i serveis socials del món, no ens en sortim. Si no fos per la voluntat i la generositat de la gent de les entitats, que també són les millors del món mundial, fracassem. 

Hores i hores de reunió -forçadament telemàtica, confinament estricte, recordem-ho: “se m’escolta?” , “podeu tancar el micro?” - i mil detalls a pactar i tancar: menjadors en temps de pandèmia? Carmanyoles en temps de pandèmia? Horaris i neteja dels espais? Com establim el preu entre matí i tarda? I la figura del corretorn? Com es fa un casal amb grups bombolla i mascareta? 

Amb l’Ona Martínez, la regidora de joventut que ha liderat aquest canvi, a peu de Jitsimeet, de telèfon i de whatsapp dialogant, entomant, refredant i encoratjant. Com tothom, vaja. Fins que, per fi, comencen els casals. Spoiler en negreta, majúscula i subratllat: el gruix del pressupost se l’endurà la neteja. Benvinguts a la realitat Covid. L’espai d’incertesa en aquell moment era immens, les escoles tancades i una manifestació a la porta de l’ajuntament de membres de la comunitat educativa de les escoles bressol contra la mínima reobertura anunciada per al juny. La realitat era aquesta en aquell moment. I la voluntat: obrir espais i oportunitats educatives movent centenars de nens, adolescents i joves. Un risc. Potser s’ha dit poc, eh? Però les entitats de lleure van ser-hi, van tenir-ho clar i ho van fer. I això s’hauria d’agrair més, trobo.

Materialitzar els reptes 

L’estiu enriquit, batejat com “l’estiu més educatiu” i, finalment, “+ estiu” tenia, i té, l’objectiu de descoberta i connexió amb itineraris educatius que ofereix la ciutat. En context pandèmia, pors i incerteses vam optar per la fórmula del catàleg per ajudar a igualar el tipus d’oferta entre casals independentment dels recursos que disposi  cada entitat. La proposta de les tècniques d’educació, joventut i serveis socials, valorant les possibilitats reals d’accés per Covid, cost i accessibilitat física és endreçar-ho en cinc àmbits: Cultura, Patrimoni i museus, STEM, Valors i educació emocional i Esports. Cada casal podrà triar fins a un màxim de 7 activitats de diferent temàtica i fins a un màxim de 20/30 participants. Senyores i senyors: heus ací els grups bombolla. 

Ens en vam ensortir amb alguns fracassos a destacar: vam sobredimensionar (com tothom) l’oferta, pensant que els Casals tindrien més demanda que mai. Errada. No vam ser a temps ni vam trobar la manera d’incloure es casals esportius: errada de sistema. No vam tenir la capacitat suficient d’acoblar “+ Estiu” a “Fem Estiu”, el programa de Cultura de l’ajuntament. Una errada conceptual imperdonable. Malgrat tot, prou bé. Relativament poca incidència Covid excepte en un Casal que va optar per plegar davant totes les complicacions possibles. Però una bona valoració del model.

Primera fase superada. Anem per la segona, ara ja sense urgències i amb l’aprenentatge d’un canvi de model en un estiu absolutament excepcional: l’Ajuntament de Terrassa està construint amb les entitats de lleure i les AFA el model d’estiu per a la segona dècada dels vint a partir de la filosofia de l’educació 360, estudiant la incorporació d’elements d’equitat -reserva de places, tarifació social - en un context de diversitat d’organitzacions i realitats socials connectat a les escoles que facin de prescriptores. Un sol model de casals diversos per a una única ciutat que es reconeix diversa.

La llei de contractació pública posa totes les traves possibles a la construcció d’un model de gestió compartida amb el tercer sector. Perdem innombrables hores i recursos a salvar obstacles burocràtics contractuals pensats a major glòria i honor de l’Ibex 35. Necessitem una llei de contractes de serveis a les persones que reguli i faci transparent la realitat i que possibiliti la relació amb el tercer sector.

I som aquí. Seguirem informant.