Els casals d'estiu: política de primer ordre
Pere Soler (UdG), Edgar Iglesias (UdG), Narcís Turón (Ajuntament de Girona) i Cristina Casas (Ajuntament de Girona)
31/05/2021
Els casals d’estiu configuren una diversitat d’espais i oportunitats educatives, que al nostre entendre ha de ser considerada com a política educativa de primer ordre. Substitueixen i complementen el protagonisme educatiu que durant el curs escolar tenen les escoles i instituts. Alhora generen una geografia àmplia i diversa de formes organitzatives i pedagògiques, en què cada cop més infants i joves experimenten i aprenen mentre gaudeixen d’un marc de lleure d’activitats lúdiques gratificants. Un dels seus actius principals és que la participació d’infants i joves és voluntària. Aquesta predisposició a l’activitat i l’aprenentatge en reforça el seu potencial pedagògic i transformador. Esdevenen també un espai de socialització amb possibilitats enormes. Per aquest motiu és important recordar que les relacions socials que s’hi estableixen ho facin atenent l’eix de diversitat social, és a dir, generant espais de relació entre infants i joves de diferents perfils socials i culturals.
En aquest context, esmentem breument algunes propostes que, en base a dos principis, articulen la configuració de casals d’estiu des d’una visió 360.
Per desenvolupar el treball en xarxa necessitem models de governança educativa sòlids i des d’una dimensió comunitària
Des d’una perspectiva de governança educativa els ajuntaments estan cridats a dissenyar, impulsar o afavorir casals d’estiu connectats amb la resta d’espais i agents educatius del territori (més enllà de l’estiu) en col·laboració amb entitats i escoles. Són diferents les propostes que poden fomentar aquest model de governança: per exemple, partir d’un compromís clar i una estratègia ben definida, que impliqui de manera transversal la participació de diferents àrees municipals (d’educació, infància, joventut, serveis socials, esports o cultura). És des de la globalitat d’espais tècnics transversals que es poden ajustar les necessitats i objectius segons cada àrea específica d’un mateix municipi. També, situar els casals d’estiu als diferents espais de decisió educativa del municipi -per exemple, als consells educatius-, o perfilar l’estratègia comunicativa per fer conèixer al conjunt de professionals i famílies el valor educatiu dels casals d’estiu, és a dir, adaptar llenguatges segons els seus destinataris.
El procés de construcció i connexió dels casals és una feina de mesos i continuada, en què l’establiment de sinergies amb els centres educatius del municipi és una prioritat bàsica. També, la capitalització dels recursos educatius, socials o culturals que descriuen la fortalesa i riquesa de qualsevol municipi. En tots els casos establir figures professionals amb la funció de node de connexió és també una condició favorable.
Per garantir l’equitat necessitem paràmetres de qualitat
L’equitat educativa en el marc dels casals d’estiu suposa garantir l’acompanyament en el procés d’accés als casals, de manera que es garanteixin les condicions per a la inclusió del conjunt d’infants i joves. Les mesures que s’han de considerar són diverses, algunes de naturalesa equitativa i d’altres, pedagògica. En relació amb les primeres, ens referim a un compromís actiu dels ajuntaments, no només orientat a ajudes econòmiques o bonificacions sinó també a l’acompanyament durant el procés d’inscripció, a l’impuls de programes de mobilitat o de mesures de discriminació positiva que evitin processos de segregació. De la mateixa manera, mesures per afavorir la diversitat entre els equips educatius o posar èmfasi especial en la igualtat de gènere o els moments de transició, sobretot entre primària i secundària. A la pràctica, les propostes en equitat són més eficients si s’acompanyen de la identificació de barreres simbòliques que dificulten una participació plena, tasca que demana precisió, constància i compromís en la governança educativa dels ajuntaments.
Alhora, l’equitat durant l’estiu també ha de tenir en compte mesures de naturalesa pedagògica. Cal tenir present que l’equitat serà sostenible si la connectem amb la resta de polítiques educatives del municipi i l’acompanyem de paràmetres de qualitat educativa que garanteixin que les pràctiques pedagògiques aprofiten correctament el seu potencial d’aprenentatge. En conseqüència, el lideratge pedagògic de l’ajuntament esdevé condició clau per proporcionar els suports necessaris a les entitats de lleure, amb l’objectiu d’assegurar que l’oferta educativa de l’estiu assoleix la qualitat en els àmbits pedagògic o organitzatiu. En aquest sentit es pot avançar tot incorporant la col·laboració de les famílies, posant en pràctica estratègies de personalització educativa, oferint formacions comunitàries per millorar-ne les pedagogies o comptant amb plans d’avaluació per millorar-ne la qualitat.