Casals temàtics: una estratègia municipal per reduir la segregació educativa durant l’estiu
17/09/2021
La segregació urbana i social existent a molts municipis de Catalunya afecta l’accés d’infants i joves a oportunitats educatives i a les activitats educatives d’estiu. Per això, les administracions tenen la responsabilitat de prendre mesures per garantir l’accés equitatiu de tothom, especialment en els entorns més desafavorits, als espais, activitats i propostes educatives que s’ofereixen al municipi durant les vacances.
Però, com fer-ho? Tot seguit us expliquem la iniciativa que s’impulsa des de l’Ajuntament de Girona.
L’Ajuntament de Girona ofereix un programa de casals temàtics durant l’estiu pensats per a trencar les dinàmiques de segregació educativa. Aquesta estratègia afavoreix la mobilitat dels infants dins la ciutat i enriqueix les activitats i els grups de participants amb major diversitat i interculturalitat.
Cada un dels casals temàtics de Girona s’organitza entorn d’un àmbit de coneixement concret i tots ells compten amb la participació d’especialistes i professionals d’aquesta branca de coneixement. A més, fan ús d’espais i materials especialitzats i pertinents per a la temàtica i les activitats que s’hi porten a terme.
Quins són els beneficis d’aquesta estratègia?
Un primer aspecte clau dels casals temàtics és que enforteixen els interessos i la curiositat dels infants i joves per descobrir i aprendre coses noves, i això comporta nombrosos avantatges.
Els infants i joves inscrits generen forts vincles entre ells perquè comparteixen les mateixes inquietuds i creen afinitats ràpidament, indiferentment del seu context socioeconòmic o cultural.
Jordi Dorca, responsable de les activitats del casal del cinema de Girona, explica que “molts d’ells vénen de contextos socioeconòmics molt diferents. Ara només portem cinc dies i ja són tots són molt amics”.
Tot i això, no es tracta simplement d’oferir casals temàtics. És important que al darrere hi hagi una intencionalitat concreta. Per exemple, en el cas del Museu del Cinema miren de barrejar-los en cada una de les activitats que fan, ja siguin scape-room, grups de direcció o de gravació: “per a les activitats els barregem perquè no vagin sempre amb els que ja es coneixen.” Al cap i a la fi, les fortes afinitats que es creen són una conseqüència d’ajuntar infants i joves amb els mateixos interessos i neguits.
En segon lloc, hi ha un efecte impulsor de la motivació dels infants i joves, fet que facilita enormement l’aprenentatge de competències clau. La Nora, participant jove del casal de teatre al Galliner de Girona, explica com el teatre l’ajuda a treballar certes competències emocionals o memorístiques que d’altra manera se li farien pesades. Segons la Nora, aquestes activitats basades en els seus interessos i cocreades pel grup de participants l’ajuden a estar més motivada per fer activitats d’estiu i conèixer altres joves de barris i instituts diferents.
En tercer lloc, els casals temàtics faciliten el treball per projectes i fomenta l’aprenentatge significatiu a partir dels reptes que plantegen les diverses activitats. Sigui la creació d’un curtmetratge, la preparació d’una obra teatral o la confecció d’un robot, tots els projectes acaben en un producte final concret. Així, en aquest procés els infants i joves han esdevingut creadors, i això els col·loca al centre del procés d’aprenentatge.
En Joan Vilajoana, director del casal de teatre el Galliner, explica com els infants parteixen pràcticament d’un full en blanc i acaben creant la seva obra. De retruc, molts d’aquests projectes i processos creatius, amb presentació final inclosa, creen un lloc de trobada informal entre les famílies, la comunitat i els organitzadors dels casals.
En quart lloc, els casals temàtics també permeten articular més fàcilment la intencionalitat educativa dels diferents agents i institucions educatius locals. A Girona, ofereix un casal d’alfabetització i de reforç de la llengua catalana durant el juliol i l’agost. Molts dels joves que hi assisteixen vénen redirigits de l’OME (Ofina Municipal d’Escolarització) o del LIC (Equips de Llengua i Cohesió Social).
En cinquè lloc, aquest tipus de casals enriqueixen els infants i amplien el seu univers, ja que els permeten un descobriment d’àmbits temàtics als quals no han tingut accés prèviament. Al Galliner, per exemple, tot i que ofereixen classes de teatre durant l’any, els infants que hi assisteixen a l’estiu no són els mateixos. La inscripció a aquest casal d’estiu està unificada a un sistema municipal d’inscripció que inclou tots els casals municipals impulsats i validats per l’Ajuntament.
En aquest sistema, els infants indiquen les seves preferències. Després, es prioritza els que tenen necessitats educatives especials i, si un casal té molta demanda, es fa un sorteig.
Com crear una oferta local de casals temàtics?
Ara bé, oferir un ventall temàtic d’activitats en clau d’equitat no és cosa fàcil ni s’aconsegueix de la nit al dia.
La Cristina Casas, tècnica municipal responsable dels casals d’estiu de l’Ajuntament de Girona, remarca la importància de formar i consolidar la xarxa educativa per oferir un lleure equitatiu i de qualitat. En aquest treball de xarxa és clau, diu, concretar i diferenciar què pot aportar cada agent. Evidentment és imprescindible partir d’objectius compartits. Alguns agents potser tindran més coneixement del barri i per tant poden ser els referents per promocionar l’oferta i fer-la inclusiva. D’altres, poden aportar recursos o professionals perquè l’oferta sigui de qualitat, etc.
El rol de l’Ajuntament dins de la xarxa és, a més d’impulsor i aglutinador d’iniciatives, el de facilitar equipaments, recursos i serveis municipals que poden aportar valor afegit a les activitats. I sobretot generar connexions i intercanvis entre entitats i institucions. Per exemple, al casal de cinema, hi han incorporat un professor d’història de l’art de secundària que també és director de cine perquè ajudi a unificar la visió educativa amb el coneixement especialitzat d’alguns monitors del casal.
També és una funció de l’Ajuntament sostenir l’oferta educativa temàtica amb un sistema sòlid de beques que avaluï les necessitats educatives dels infants i el context socioeconòmic en el qual es veuen immersos. En el cas de Girona, compten amb un sistema de bonificacions per tram de renda, un sistema de mobilitat gratuïta i ajudes per l’actual pandèmia.
A més, entre les mesures d’equitat i accés a Girona han desenvolupat un sistema d’avaluació, anàlisi i distribució dels participants per evitar segregacions als casals, tenint en compte el seu context socioeconòmic. Berta Espona, responsable del pla d’integració del programa casals d’estiu, remarca la importància d’aquesta estratègia: “a Girona, durant el període d’assignació, mirem de quins barris venen, quina diversitat hi ha als grups, quants vénen redirigits de Serveis Socials. Si veiem que algun casal està desequilibrat, ho ajustem per mantenir una diversitat en tots els grups que enriqueixi.”
Així i tot, en Xavi Garcia, director del casal Fem Ritmes de Carrer, ens explica que el procés per garantir l’equitat comença abans de les preinscripcions, amb una campanya informativa adequada per als diferents perfils socials dels barris. En el seu cas, han realitzat encartellades pel barri de Santa Eugènia per promocionar els casals, ja que no totes les famílies són actives a les xarxes socials. Així mateix, des de l’Ajuntament ja s’estan plantejant de cara a l’any vinent més comunicació amb els instituts per encaixar els diferents perfils i interessos dels infants amb l’oferta d’activitats d’estiu existent a la ciutat.
Agraïments:
- Bernat Truc, estudiant en pràctiques al projecte Estiu Enriquit, qui ha recollit informació i arguments per a aquest article.
- Cristina Casas, tècnica municipal de l’Ajuntament de Girona.
- Berta Espona, tècnica municipal de l’Ajuntament de Girona.
- Xavi Garcia, director del casal Fem Ritmes de Carrer (Girona).
- Jordi Dorca, responsable del casal de cinema (Girona).
- Joan Vilajoana, responsable del casal de teatre (Girona).
- Nora, participant al casal de teatre (Girona).