Cap a la prescripció social: un ecosistema per a la promoció de la infància
19/06/2024
En el marc de la jornada d’Estiu Enriquit, l’Eloi Mayordomo, va presentar al llarg de la seva ponència moltes i enriquidores reflexions sobre el paper dels serveis socials en la garantia d’un estiu enriquit per a tots els infants i adolescents. Reflexions que plantegen situacions que tenen a veure tant amb el context familiar com l’escolar i, per la qual cosa, necessiten ser abordades des de diferents instàncies del sistema públic.
En primer lloc, l’Eloi va ressaltar la necessitat de conèixer el context i les característiques estructurals per a poder fer propostes operatives a l'hora de dissenyar polítiques públiques i processos d'intervenció. D’aquesta manera, va presentar un anàlisi molt interessant sobre la família com a institució mediadora entre els infants i la societat. Així, com a societat estem atribuint i pressuposant a les famílies un sistema de provisió de cures que resulten rellevants quan reflexionem sobre els canvis ーeconòmics, socials i culturalsー que s'han anat succeint en els últims anys. Com a conseqüència d'aquests canvis, la societat actual és molt més complexa i les trajectòries de vida molt més incertes.
Com interacciona llavors aquesta complexitat si l'objectiu és proveir d'oportunitats educatives fora escola a tots els infants i joves des d'una mirada equitativa?
Per a fer front a aquesta complexitat, la família i l'escola responen de maneres diferents. L'escola és l'espai on l'infant troba una relació amb l'adult diferent de la que es dona a la casa i amb la família. La relació amb el professorat li proporciona un suport que té a veure amb una figura transmissora d'interessos i curiositats, el que facilita la compensació de diferències que existeixen en l’àmbit familiar. A més, és a l'escola on es donen les primeres relacions entre iguals, per això el sistema educatiu ha de pensar-se des dels principis d'igualtat i comunitat.
A partir d’aquest marc, l’Eloi va presentar 7 idees clau sobre les quals reflexionar conjuntament amb l'objectiu de dissenyar un sistema educatiu ーformal i no formalー amb els principis d'igualtat i comunitat en la base.
- Els infants no són responsables de la situació que els toca viure
- El context familiar condiciona la capacitat de cura i desenvolupament
- És necessari garantir la continuïtat educativa i de suport durant l'estiu
- Cal construir infraestructura social i comunitària que ajudi a enfortir competències
- Els infants tenen dret a veu i a decidir sobre les qüestions que els afecten
- Tots els serveis han de tenir la capacitat de participar en la prescripció social
- Cal reivindicar l’ús de l’espai públic per a la infància i les famílies.
1. Els infants no són responsables de la situació que els toca viure
Hi ha molts arguments a favor de la participació en activitats educatives i de lleure fora de l’escola: desenvolupament de competències i talent, contribució a la cohesió social, garantia de drets dels infants... Però hi ha un argument incontestable que respon a tot el marc estructural ja presentat: els infants no són responsables de la situació que els toca viure.
2. El context familiar condiciona la capacitat de cura i desenvolupament
Els infants han passat a veure’s com a propietat de la família. Quan les famílies viuen situacions de gran complexitat i precarietat, enfrontant un futur incert, no existeix la capacitat de sostenir els processos de criança. Això desemboca en problemàtiques diverses, com poden ser l’ús abusiu de les pantalles o contextos familiars d’estrès tòxic causades per situacions de vulnerabilitat econòmica, entre altres. Aquestes circumstàncies perjudiquen la cura, afectant, entre moltes altres coses, el rendiment escolar dels infants i la seva continuïtat al sistema educatiu. Per tant, cal donar un valor social a la infància, transcendir l'esfera privada i confrontar col·lectivament els problemes comuns i estructurals que afecten a moltes de les famílies.
3. És necessari garantir la continuïtat educativa i de suport durant l'estiu
Com s'esmenta abans, a l’escola els infants construeixen la seva primera versió d'ells mateixos i desenvolupen una relació diferent amb els adults de referència. El sistema educatiu ha de proporcionar atenció, escolta activa, espais per a la regulació emocional i fomentar relacions igualitàries i sentiment de comunitat. Per garantir aquesta atenció, s’han anat incorporant a l’escola professionals d’altres àmbits, com integradors socials, educadores socials o vetlladores. Però aquests professionals, que actuen com a persones de referència dels infants i adolescents durant el curs, desapareixen durant l’estiu. Si entenem que l’estiu és un temps també educatiu, els professionals que acompanyen els infants també hi han de ser.
4. Cal construir infraestructura social i comunitària per enfortir competències
Els poders públics han d'assegurar el benestar material i desenvolupar una infraestructura social ーespecialment en barris vulnerablesー mitjançant l'impuls de serveis socials des dels equipaments públics, la socioanimació urbana i la intervenció en medi obert.
Així, és essencial reconèixer i garantir la presència d'un professional de referència per a cada infant, comparable a un metge de família, que ofereixi suport continu i escolta activa per crear un entorn de confiança. No obstant això, als serveis socials, aquesta continuïtat sovint es fa escassa o no es pot garantir. És important que els professionals es desvinculin de ser els únics referents en les intervencions i reconeguin altres figures que poden ser més influents per a certs infants (equips educatius d’extraescolars i lleure, de música o de clubs esportius).
5. Els infants tenen veu i dret a decidir sobre les qüestions que els afecten
Hem de concebre els infants com a persones amb capacitat de decidir, implicant-los en la presa de decisions i assegurant que la seva veu tingui una influència real en la seva vida.
Per fer-ho, hem de superar les actituds d’escepticisme d’algunes persones adultes, que dubten sobre la capacitat dels infants a fer aportacions significatives, tenen por de cedir el control i perdre autoritat, o consideren que atendre les seves voluntats requereix un esforç excessiu que podria invertir-se de manera més eficient en altres polítiques o actuacions.
6. Tots els serveis han de tenir la capacitat de participar en la prescripció social
Els serveis socials han promogut històricament l'accés als recursos, un tipus d’actuació que s'està ampliant a altres àmbits, com el de la salut. D’aquesta manera, és crucial que els professionals de referència siguin capaços de mantenir la continuïtat entre l'educació formal i no formal, obligatòria i no obligatòria, independentment que les escoles estiguin obertes o tancades. Per fer-ho, aquests professionals han de conèixer els recursos disponibles al territori. En la seva actuació, han de ser capaços d’escoltar a l’infant o adolescent, promovent la seva participació activa i proposant activitats i recursos que responguin als seus interessos.
A més, és important potenciar els espais de reflexió i diàleg existents entre professionals, i crear-ne de nous, si s’escau, per garantir la continuïtat i facilitar un suport integral i efectiu a la infància.
7. Cal reivindicar l’ús de l’espai públic per a la infància i les famílies
Es va insistir en la necessitat de crear a un espai públic ordenat que permeti deixar de veure a la infància i l'adolescència com a qüestions domèstiques que s'han de gestionar a casa des de l’esfera privada. Els municipis tenen la capacitat de revertir aquesta lògica, per exemple, reivindicant l'ús de l'espai públic per a la infància i les famílies.
Finalment, com a conclusió de la ponència de l’Eloi ressaltem que el treball socioeducatiu i comunitari és necessari per aconseguir revertir les lògiques estructurals que afecten el ple desenvolupament de la infància i la joventut. A més, més enllà de les polítiques de conciliació laboral, cal un esforç addicional per treballar amb les famílies i els infants, desmuntant la concepció majoritària que les famílies són les úniques responsables de la criança dels seus fills i filles.
Pots recuperar la intervenció sencera al vídeo de la jornada. Si t’interessa, també pots llegir la síntesi de les idees principals.