Relatoria de la jornada
Idees clau de la jornada sobre el dret al lleure educatiu a l’estiu
El passat dia 20 de gener, durant la presentació de la iniciativa Municipis per un estiu enriquit, coliderada per la Diputació de Barcelona i l’Aliança d’Educació 360, es van presentar moltes i enriquidores reflexions sobre el dret al lleure durant l’estiu, el seu potencial educatiu i de transformació de la vida dels infants, joves i les comunitats en general.
Amb l'objectiu d’impulsar polítiques educatives locals que assegurin l'accés a activitats de lleure, culturals, esportives i a tots els infants i adolescents durant els mesos d’estiu, Glòria Colom, Diputada adjunta de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, va posar de manifest la importància dels municipis com a actors essencials en el desenvolupament de polítiques i la generació d‘oportunitats que millorin la vida dels infants i joves. Va posar èmfasi en què aquest és un repte col·lectiu que necessita el compromís ferm de totes les administracions i agents implicats.
D’altra banda, Maria Truñó, Directora de l’Aliança d’Educació 360, va posar en valor la feina feta per part dels municipis, alhora que va recordar la importància que el temps d’estiu no ha de ser un factor que agreugi les desigualtats socials existents, sinó que ha de ser una oportunitat de gaudi, aprenentatge i descoberta garantida a tots els nens, nenes, nois i noies, prioritzant els que viuen en situació de pobresa.
Un dret amb impacte positiu
El lleure educatiu és una pràctica essencial que va més enllà de la simple ocupació del temps lliure dels infants i adolescents. Com es va destacar durant la ponència d'Aida C. Rodríguez, adjunta a la Síndica de Greuges de Catalunya, el lleure és un dret reconegut en la normativa catalana (Llei d’Educació de Catalunya i Llei dels Drets i les Oportunitats dels Infants i Adolescents), amb un impacte significatiu en el desenvolupament emocional, social i formatiu dels infants i adolescents. Va avançar la continguts del proper informe que la Síndica presentarà ben aviat i va explicar que s'entén com a lleure educatiu el conjunt d’activitats organitzades fora de l’horari lectiu amb finalitats lúdiques i educatives adreçades als infants i adolescents, siguin aquestes de caràcter esportiu, artístic, instructiu, etc. Per tant, activitats que tenen un propòsit educatiu en sentit ampli, oferint moments pel gaudi, la socialització i desenvolupament de competències essencials per la vida.
En lloc de veure l’estiu com a període de "desconnexió" o oci passiu, l’estiu ofereix una oportunitat per apropar als infants a activitats lúdiques i experiències significatives en contacte amb la natura, on poden aprendre habilitats socials, resoldre conflictes, desenvolupar la seva creativitat, i adquirir una consciència crítica sobre temes culturals, socials o ambientals.
Aquesta perspectiva de drets es va veure reforçada per la taula rodona posterior amb les aportacions de Txus Morata, directora de la Càtedra de Lleure Educatiu i del Grup de Recerca en Innovació i Anàlisi Social (GIAS) de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, que va subratllar dos beneficis claus del lleure educatiu: el desenvolupament de competències personals i la millora dels barris i les comunitats. Les competències personals inclouen aspectes fonamentals com el benestar emocional, l’establiment de vincles i relacions socials, la resolució de conflictes per fomentar la cohesió i la convivència, i el desenvolupament de l’autoestima. A la vegada, la realització d’activitats en grup i comunitàries desenvolupa competències per a la participació i enforteix el teixit associatiu, promovent la cultura i les xarxes de suport social.
Diagnosi i reptes:
Tot i els esforços per promoure el lleure educatiu com a dret universal, la seva implementació continua patint mancances que afecten greument l’equitat i la qualitat de les oportunitats educatives fora de l’escola, també durant el temps d’estiu.
Reptes estructurals: manca d’inversió i reconeixement
Malgrat alguns avenços en subvencions, el lleure educatiu segueix patint infrafinançament estructural. Aida C. Rodríguez va recordar que, tot i tenir competències en aquest àmbit, la Generalitat de Catalunya no ha desenvolupat una normativa sòlida per garantir el dret al lleure. Aquesta manca de regulació impedeix consolidar una oferta estable i equitativa, fent que moltes iniciatives depenguin de la voluntat política i de l’esforç de les entitats. Això afecta especialment els col·lectius més vulnerables i contribueix a la precarietat laboral del sector, dificultant la retenció de professionals formats.
La manca de regulació i d’un finançament estable també dificulta assegurar una qualitat pedagògica òptima, limitant l’impacte positiu de les activitats. Això afecta tant als infants i les seves famílies com els i les joves voluntàries i professionals, que sovint treballen en condicions de precarietat. A més, a aquesta manca de regulació ja diagnosticada a l’informe de la Síndica de l’any 2014, s’afegeixen la manca de planificació i una implementació insuficient, que resulten en desigualtats en l’accés a aquestes activitats i en una falta d’ajuts per combatre-les.
Maria Vilas, representant de la PINCAT (Plataforma d'Infància de Catalunya) i membre de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, va posar en relleu el paper clau de les associacions d’educació en el lleure de base voluntària i comunitària en aquest àmbit. També va subratllar la importancia de resignificar el lleure perquè deixi de veure's com un dret educatiu de segona categoria. A més, va remarcar també la necessitat de reconèixer la diversitat d’agents implicats en el lleure i la urgència de coordinar esforços entre tots ells per garantir una oferta educativa de qualitat, coherent i equitativa.
Aquestes reflexions posen de manifest la importància de fer del lleure educatiu una prioritat per a les administracions i per a la societat en general, amb l’objectiu de garantir oportunitats per a tots els infants i joves -també a l’estiu, independentment de la seva situació socioeconòmica.
Barreres: econòmiques, culturals i de gènere
L’equitat continua sent un dels grans reptes pendents en el lleure educatiu. Les barreres econòmiques són la principal causa de l’exclusió i les desigualtats d’accés són alarmants. Per posar un exemple: un 34,5% dels infants entre 3 i 14 anys no participen en activitats extraescolars esportives, i més del 80% no assisteixen a activitats de lleure durant l’estiu.
En relació al gènere, la ponència de l’Aida C. Rodríguez va posar de manifest l’impacte dels estereotips i rols tradicionals de gènere en la participació infantil en el lleure, els quals es reflecteixen en la tipologia d’activitats en u`q participen majoritàriament els nens i les nenes.
Una altra qüestió fonamental és la segregació: Hi ha diferències que no es trien i afecten en la qualitat i accessibilitat a les activitats com poden ser la tipologia d’escola, oferta, quota, qualitat de l’oferta, barri o municipi, inclusivitat, manca d’informació, origen sociocultural, edat i gènere, etc.
Maria Vilas va remarcar que la segregació residencial i escolar també es tradueix en segregació en el lleure, limitant les oportunitats per als infants i joves de famílies amb menys recursos. Aquesta situació es veu agreujada per diferents condicionants: per l’edat,els infants més petits sovint tenen menys oferta adaptada i els adolescents es troben amb menys opcions atractives o accessibles. Pel que fa al gènere, els estereotips condicionen la participació, amb nenes menys presents en activitats esportives i nois menys representats en propostes artístiques o culturals. A més, l’origen sociocultural pot influir en la informació i la percepció de les famílies sobre el lleure, generant desigualtats en l’accés a activitats per desconeixement, barreres idiomàtiques o desconfiança en l’entorn organitzatiu. Per aquests motius, el paper dels ajuntaments és essencial per mitigar aquestes desigualtats, per exemple, implementant mecanismes que facilitin l’accés equitatiu i afavoreixi la mixtura en les activitats d’estiu.
Manca de planificació: necessitat de diagnòstic i implementació
Un dels principals reptes és la manca d’unitat en la governança local. Més del 66% dels ajuntaments de més de tres mil habitants no compten amb un pla de dinamització del lleure educatiu ni durant el curs escolar ni durant l’estiu, una dada que confirma la necessitat d’una estratègia coordinada a nivell local per reforçar els plans de lleure, de tardes i d’estiu. I és en aquest marc on cal situar la iniciativa de Municipis per un estiu enriquit.
En aquest context, la creació d'una diagnosi territorial és fonamental per conèixer les necessitats específiques de cada municipi, identificar els espais de coordinació existents i dimensionar les famílies amb un nivell socioeconòmic baix per dissenyar estratègies efectives.
Els ajuntaments, com a facilitadors de recursos i amb un coneixement directe del territori, poden jugar un paper en la creació d’una xarxa de suport als agents diversos que treballen al territori, que inclogui subvencions i l’aprofitament d’espais municipals ja existents per desenvolupar activitats durant l’estiu. Txus Morata, esmentava la importància d'implicar diverses àrees municipals com la d’acció social, salut o esports, a través d’accions específiques com, per exemple, la prescripció d’activitats a l’estiu per part del professorat per acompanyar i orientar a infants i famílies.
Aida C. Rodríguez va recordar que la necessitat de revitalitzar els espais de governança, fomentant una participació més activa de la comunitat educativa i dels infants per convertir-los en veritables motor de debat i acció en relació amb el lleure educatiu. En aquest sentit, valorava que els Consells Educatius Municipals (CEM), malgrat la seva transversalitat, sovint no despleguen tot el seu potencial pel que fa a l’educació fora escola.
Així mateix, els plans locals de dinamització del lleure educatiu han de focalitzar-se especialment en aquells territoris on les desigualtats d'accés són més evidents. Només d’aquesta manera es pot garantir que el lleure educatiu esdevingui una veritable eina d’inclusió i un motor d’equitat i igualtat d’oportunitats per als infants i adolescents més vulnerables.
Qualitat: inclusió i participació activa com indicadors de qualitat
La inclusió i la participació activa són elements fonamentals per definir la qualitat en el lleure educatiu. Aquesta qualitat no es pot mesurar únicament per l’oferta d’activitats, sinó també per la seva capacitat d’arribar a tothom, independentment de les seves característiques o necessitats específiques.
La inclusió, com a indicador de qualitat, requereix un finançament estable i protocols compartits que permetin als municipis i a les entitats proveïdores oferir activitats realment de qualitat, accessibles i adaptades. Aquest repte és especialment evident durant les vacances escolars, quan molts infants i joves amb diversitat funcional o altres necessitats de suport individualitzat es troben amb opcions molt limitades. Per garantir una inclusió real, cal un canvi de mirada global que impliqui establir aliances sòlides entre administracions, entitats i famílies, així com assegurar la formació contínua de professionals en matèria d’inclusió.
D’altra banda, la falta de recursos materials i humans, la desconnexió entre administracions locals i supralocals, i les dinàmiques adultes que deixen en segon pla les inquietuds i interessos infantils i juvenils, limiten l'accés dels nens i nenes als espais de decisió. Per això, és fonamental garantir la seva participació activa en el disseny i el desenvolupament d'activitats, afavorint el seu compromís, augmentant així la seva motivació i reforçant el sentiment de pertinença a la comunitat.
En aquesta línia, tant Txus Morata com Maria Vilas van remarcar la importància d'una planificació conjunta i coeducadora, que incorpori els interessos i les perspectives heterogènies dels joves des de l’inici. Per aconseguir-ho, cal un compromís ferm per part dels agents implicats –des d’institucions fins a entitats de base– per superar la fragmentació actual i establir col·laboracions estables que garanteixin recursos suficients i continuïtat en el temps.
Conclusions: un esforç col·lectiu pel lleure amb equitat
En definitiva, garantir el dret al lleure educatiu exigeix una implicació decidida per part de les diferents administracions, les entitats en sentit ampli i les famílies, així com la creació de mecanismes estables de finançament, protocols compartits i formació especialitzada per als professionals del sector que permetrien garantir la continuïtat dels programes assegurant una oferta cohesionada i adaptada. Les entitats han de desenvolupar programes adaptats a les necessitats socials i educatives, mentre que les famílies han de rebre suport per garantir la participació dels infants en igualtat de condicions.
Aquesta aposta és especialment rellevant durant l’estiu, un període crític per evitar que les desigualtats socials i econòmiques s’accentuïn. La planificació conjunta i coordinada, la col·laboració entre agents implicats i el reconeixement del potencial educatiu del lleure són imprescindibles per convertir-lo en un veritable motor d’equitat i cohesió social. Només així es podrà garantir que els infants més vulnerables accedeixin a experiències que contribueixin l seu benestar, aprenentatge i creixement durant les vacances escolars.
En aquest escenari de reptes i possibles solucions dibuixat a la jornada s'emmarca la iniciativa Municipis per un estiu enriquit. Vol ser una resposta per reduir les desigualtats i incrementar les oportunitats educatives durant l’estiu a partir d’acompanyament intensiu a un grup de municipis que puguin codissenyar i desplegar polítiques d’estiu que, alhora, siguin replicables més endavant a altres municipis catalans per fer un salt qualitatiu en les polítiques locals de lleure educatiu d’estiu a Catalunya.