Què vol dir ‘qualitat’ a les activitats i oportunitats d’estiu? Aprenentatges clau dels espais paral·lels

Hub Social, Barcelona. Sessió col·lectiva 6 de Municipis per un estiu enriquit

La sessió 6 de Municipis per un estiu enriquit no només ha servit per situar la qualitat com a prioritat, sinó també per aterrar-la a partir de pràctiques concretes. Els diferents espais paral·lels han aportat mirades complementàries que, en conjunt, permeten identificar condicions clau per garantir experiències educatives de qualitat a l’estiu.

Més enllà de propostes específiques, el que emergeix és un marc compartit: la qualitat no depèn d’un tipus d’activitat, sinó de com es dissenya, amb quina intencionalitat i en quines condicions es desenvolupa.

Aprenentatges transversals de la qualitat a l’estiu:

1. L’estiu com a espai de vincle i desenvolupament personal: Un primer element transversal és la idea que les activitats d’estiu han de ser espais de relació, confiança i creixement personal. Des de diferents àmbits, es posa en valor el paper dels equips educatius com a referents. No es tracta només de dinamitzar activitats, sinó de detectar, acompanyar i generar vincles, especialment amb infants i adolescents en situacions més vulnerables. La qualitat, en aquest sentit, té molt a veure amb la capacitat de generar confiança, la continuïtat del vincle i el rol dels adults com a referents positius. D’aquí la importància.

2. Posar els interessos dels infants i joves al centre: Un altre aprenentatge clau és la necessitat de dissenyar propostes que connectin amb els interessos reals dels participants. La qualitat augmenta quan les activitats parteixen de les seves motivacions, incorporen la seva veu i els situen com a protagonistes. Això implica passar de programacions tancades a experiències amb sentit i adaptatives.

3. Diversificar espais i oportunitats: La qualitat també es construeix ampliant els espais d’aprenentatge carrer, natura, equipaments culturals; entorns oberts i accessibles; i connexió amb el territori. Aquesta diversificació amplia oportunitats i fa les experiències més riques i significatives.

4. El valor educatiu de l’esport, la cultura, la lectura i les arts: L’esport, la cultura, la lectura i les arts apareixen com a àmbits clau per generar experiències significatives. La qualitat no depèn del contingut en si, sinó de la seva capacitat de generar plaer i motivació, connectar amb l’experiència dels infants ipromoure expressió i participació.

5. Equipaments com a nodes educatius: Els equipaments deixen de ser només espais de programació per esdevenir espais de seguretat i refugi, llocs de socialització i punts de connexió comunitària. La qualitat depèn tant del que hi passa com de com s’hi accedeix i quin vincle generen.

6. Equips, xarxa i inclusió: les condicions estructurals: La qualitat no és només pedagògica, sinó estructural. Depèn, entre altres, de disposar d’equips formats i en bones condicions, del treball en xarxa entre agents o de la capacitat d’inclusió real per dissenyar activitats accessibles a tots els nens, nenes i adolescents. No es tracta només d’oferir activitats obertes a tothom, sinó de garantir que tothom hi pot participar en condicions reals.

Idees clau dels espais paral·lels

Equips educatius: la qualitat depèn de qui la fa possible

L’espai dinamitzat per l’Oriol Roca (+Educació) ha posat el focus en una idea clau per entendre la qualitat de les polítiques d’estiu: els equips educatius no són un element més, sinó la condició que fa possible la qualitat. Més enllà del disseny d’activitats, el valor educatiu de les experiències depèn en gran part de la capacitat dels professionals de generar vincle, acompanyar processos i adaptar-se a les necessitats dels infants i adolescents.L’educador/a no només executa, sinó que construeix l’experiència educativa que nodreix la qualitat.

En aquest sentit, l’espai ha evidenciat que les condicions en què treballen els equips impacten directament en la qualitat de les experiències. Aspectes com l’estabilitat, el temps de preparació i coordinació, les ràtios o el reconeixement professional no són elements secundaris, sinó estructurals. Sovint es demana qualitat sense garantir aquestes condicions, fet que en dificulta la sostenibilitat i limita el potencial educatiu de les activitats.

Finalment, s’ha destacat la necessitat d’avançar cap a equips més professionalitzats, diversos i connectats amb l’ecosistema educatiu del territori. Això implica superar una lògica de monitoratge centrada en l’execució per avançar cap a un rol educatiu amb intencionalitat pedagògica, integrat en xarxa amb altres agents. En aquest marc, el repte dels municipis no és només millorar l’oferta, sinó generar les condicions perquè els equips puguin desenvolupar la seva tasca amb qualitat i sentit educatiu.

Oportunitats de joc i natura: qualitat des del dret al joc i al benestar

L’espai sobre joc i natura dinamitzat per l’Emma Cortès (referent de ciutat jugable i participació a l’Institut d’Infància i Adolesència de Barcelona) ha posat en valor una idea clau: el joc lliure i el contacte amb la natura no són un complement, sinó una peça central de la qualitat educativa a l’estiu. Aquests entorns ofereixen experiències riques, multisensorials i significatives que contribueixen al desenvolupament integral dels infants i adolescents, tant en l’àmbit físic com emocional i social. La qualitat, en aquest sentit, es construeix també des del reconeixement del dret al joc i al benestar.

A més, el joc en espais naturals esdevé una eina potent d’equitat. Permet generar oportunitats accessibles i de proximitat, especialment per a aquells infants que no poden accedir a altres propostes durant l’estiu. Activar l’espai públic, naturalitzar entorns i garantir condicions d’ús segur i inclusiu són elements clau per reduir desigualtats i ampliar les oportunitats educatives.

Finalment, l’espai ha subratllat la necessitat de situar el joc lliure al centre de les polítiques d’estiu, no com un temps residual sinó com una experiència educativa amb valor propi. Això implica dissenyar municipis més jugables, donar protagonisme als infants en l’ús dels espais i garantir temps i condicions perquè el joc emergeixi de manera espontània. En aquest marc, la qualitat també es construeix des del disseny urbà, la mirada educativa sobre l’espai públic i la confiança en la capacitat dels infants de jugar i aprendre.

Equipaments oberts a l’estiu: espais de vincle, comunitat i oportunitat

Virginia Cierco (bibliotecària i directora de la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu) ha dinamitzat l’espai sobre equipaments oberts ha posat en relleu el potencial dels equipaments municipals com a nodes educatius i comunitaris clau durant l’estiu. Més enllà de la seva funció habitual, poden esdevenir espais de convivència, socialització i accés a oportunitats educatives, especialment per a infants i joves que tenen menys alternatives durant aquest període. La qualitat, en aquest cas, es construeix quan els equipaments esdevenen llocs de vincle, seguretat i pertinença.

Tanmateix, l’espai també ha identificat barreres que dificulten aquest potencial: la desconfiança o desconeixement per part de les famílies, la manca de personal format o uns horaris poc adaptats a les necessitats reals. Això posa de manifest que obrir equipaments no és suficient: cal treballar les condicions d’accés, l’acompanyament i la relació amb la comunitat perquè realment siguin espais inclusius i significatius.

En aquest sentit, es destaquen estratègies clau com el treball en xarxa amb agents del territori, la programació compartida i anticipada, o l’acompanyament a les famílies per generar confiança i vincle amb els equipaments . Així, la qualitat no depèn només del que passa dins dels equipaments, sinó de com s’articulen dins l’ecosistema local i de la seva capacitat de connectar persones, recursos i oportunitats educatives.

Inclusió: condició de qualitat i garantia de dret

L’espai sobre inclusió de la diversitat funcional ha reforçat una idea central: no hi ha qualitat ni equitat sense inclusió. L’Anna Cardona i l’Anna Solé (tècniques referents del PEE de de l’Ajuntament de Vendrell) han dinamitzat aquest espai i han compartit l’experiència de la Taula Inclusiva del PEE del Vendrell, que treballa des de fa anys per la inclusió del foraescola mitjançant processos molt personalitzats i la participació de tots els agents de la comunitat educativa. Garantir oportunitats educatives a l’estiu implica assegurar que tots els infants i adolescents, amb tota la seva diversitat, hi puguin participar en condicions reals. La qualitat, per tant, no es mesura només per l’oferta disponible, sinó per la capacitat del sistema d’adaptar-se a les necessitats de cada participant.

Els aprenentatges mostren que les barreres són múltiples: manca d’oferta inclusiva, dificultats de confiança per part de les famílies, poca coordinació entre agents o manca d’orientació. Davant d’això, la inclusió no es resol amb accions puntuals, sinó amb una mirada sistèmica que integri formació, protocols compartits, coordinació entre serveis i acompanyament continuat a famílies, equips i entitats.

En aquest marc, la qualitat passa per garantir condicions organitzatives i educatives que facin possible la inclusió: equips formats, suports adequats, planificació anticipada i treball conjunt amb el territori. Això implica entendre la inclusió no com un afegit, sinó com un criteri estructural de qualitat que ha de travessar totes les polítiques d’estiu.

Intencionalitat educativa: donar sentit a les experiències

L’espai sobre intencionalitat educativa dinamitzat per la Mireia Civis (professora i investigarora a la Universitat Ramon Llull) ha posat el focus en la necessitat de dotar les activitats d’estiu de sentit educatiu explícit i compartit. No totes les activitats generen aprenentatge per si mateixes: la qualitat depèn de la intencionalitat amb què es dissenyen i del seu encaix dins l’ecosistema educatiu i d’oportunitats del municipi.

Aquesta mirada implica situar l’estiu com una peça més del conjunt d’aprenentatges —formals, no formals i informals— i entendre’l com un espai amb potencial propi dins l’educació al llarg i ample de la vida. La qualitat, en aquest sentit, es construeix quan les activitats connecten amb altres espais educatius, generen continuïtat i formen part d’un projecte educatiu compartit.

Per avançar en aquesta direcció, es fa necessari definir criteris comuns que orientin el disseny de les propostes i permetin als municipis promoure estàndards de qualitat en clau d’ecosistema. Així, la intencionalitat educativa esdevé un element clau per passar d’una oferta d’activitats a un model d’estiu educatiu coherent, connectat i amb impacte.

Protagonisme adolescent: de participants a agents

L’espai sobre protagonisme adolescent dinamitzat per l’Andrea Gilart i el Daniel Marin (tècnics referents del servei de joventut de l’Ajuntament de Granollers), ha destacat la necessitat de situar els adolescents no només com a participants, sinó com a agents actius protagonistes en el disseny de les propostes d’estiu. La qualitat augmenta quan les activitats responen als seus interessos, inquietuds i formes de relació, i quan tenen capacitat real d’incidir-hi.

Experiències com el projecte Libèlia mostren que això és possible quan es creen estructures de participació estables, espais de decisió i mecanismes de governança compartida. Aquest enfocament permet transformar la desafecció en implicació, i convertir l’estiu en un espai de construcció de ciutadania i benestar emocional.

En aquest marc, el protagonisme adolescent no és només una qüestió metodològica, sinó una aposta política per reconèixer els joves com a subjectes de dret. Incorporar aquesta mirada implica repensar els dispositius, els rols adults i els espais de decisió, avançant cap a un model en què la qualitat es construeix també des de la participació, l’apoderament i la corresponsabilitat juvenil.

Lleure esportiu i salut: vincle, valors i desenvolupament

L’espai sobre lleure esportiu i salut dinamitzat per la Belén Mas (Cap de la Unitat de Projectes Esportius Transformadors de la Diputació de Barcelona) ha reforçat la idea que l’esport és una eina educativa de gran potencial, sempre que es treballi amb una mirada socioeducativa. La qualitat no està en l’activitat esportiva en si mateixa, sinó en com es planteja i amb quin objectiu. Quan es posa la persona al centre, l’esport esdevé una via per al desenvolupament personal, la construcció de vincles i la promoció d’hàbits de vida saludables.

Un dels elements clau és el paper de l’educador o educadora esportiva com a referent. No només dinamitza activitats, sinó que acompanya, detecta necessitats i connecta els joves amb oportunitats. Aquest rol és especialment rellevant en l’adolescència i en contextos de vulnerabilitat, on l’esport pot actuar com a espai de confiança, pertinença i construcció d’identitat.

En aquest marc, la qualitat es construeix també des de les condicions: equips diversos i qualificats, treball en xarxa amb altres agents del territori i una mirada inclusiva i amb perspectiva de gènere. Així, el lleure esportiu esdevé una oportunitat educativa de qualitat quan va més enllà de la pràctica i contribueix al desenvolupament integral dels infants i joves.

Lectura a l’estiu: plaer, hàbit i equitat

L’espai sobre lectura conduit per la Marta López (directora del Lexcit, Fundació Bofill) ha posat en relleu que l’estiu és un moment clau per reduir desigualtats educatives. Sense oportunitats lectores, molts infants i adolescents poden perdre aprenentatges, mentre que la lectura per plaer està directament vinculada amb l’èxit educatiu. Per això, incorporar la lectura a les activitats d’estiu és una estratègia de qualitat i d’equitat.

La clau, però, és com es fa. La qualitat no passa per reproduir lògiques escolars, sinó per convertir la lectura en una experiència vinculada al joc, a la descoberta i a l’interès dels nens, nenes i adolescents. El lleure té un paper privilegiat en aquest sentit, ja que pot transformar la lectura en una experiència significativa, emocional i compartida.

Per fer-ho possible, cal integrar la lectura dins els projectes educatius dels casals, capacitar els equips i generar aliances amb biblioteques i escoles. Així, la qualitat es construeix quan la lectura deixa de ser una activitat aïllada i esdevé part d’un ecosistema educatiu que promou hàbits, llengua i oportunitats per a tothom.

Pràctica artística: expressió, drets i recorregut educatiu

L’espai sobre pràctica artística dinamitzar per l’Enric Aragonès (professor a l’ESMUC) ha situat les arts com un element essencial per garantir experiències educatives de qualitat a l’estiu. Més enllà del seu valor expressiu, les arts contribueixen al desenvolupament personal, la creativitat i la inclusió social, i tenen un impacte especialment significatiu en contextos desfavorits.

Un dels missatges clau és que la pràctica artística és també una qüestió de drets. Garantir l’accés a experiències creatives és garantir el dret cultural dels infants i adolescents. Però això implica anar més enllà de l’oferta puntual i assegurar experiències amb qualitat, continuïtat i sentit educatiu.

En aquest marc, els equipaments i agents culturals tenen un paper clau com a part de l’ecosistema educatiu. La qualitat es construeix quan les propostes artístiques són pràctiques, col·lectives i connectades amb el territori, i quan permeten als infants i adolescents iniciar recorreguts que poden continuar més enllà de l’estiu. Així, les arts esdevenen una via per garantir experiències significatives, inclusives i amb projecció educativa.