El catàleg d’activitats complementàries: una estratègia municipal per enriquir els casals d’estiu
06/10/2021
La participació d’infants i adolescents a activitats de lleure fora escola està molt focalitzada en la pràctica esportiva i en les entitats de lleure. Les dades ens diuen que entorn el 60% de l’alumnat de primària i ESO feia el 2019 alguna extraescolar esportiva, per davant d’activitats artístiques, aprenentatge d’idiomes i d’altres encara més minoritàries.
Aquesta tendència també s’observa en les activitats d’estiu: la majoria de casals d’estiu que s’ofereixen actualment a Catalunya giren entorn del lleure i de l’esport. Dos grans àmbits plens d’estímuls per desenvolupar competències motrius, grupals, emocionals, de creativitat i esperit crític, que atrauen a tota classe d’infants i joves.
Però, què passa amb els infants i joves, especialment d’entorns socialment vulnerables, que no han tingut mai l’oportunitat d’accedir i conèixer altres espais educatius del seu municipi com pot ser un teatre, un cinema, un museu, un mercat, un laboratori tecnològic, una biblioteca, un centre cívic o un casal jove?
Davant de la necessitat de garantir oportunitats educatives diversificades a tots els infants i eliminar les barreres econòmiques, socials i culturals existents, alguns ajuntaments han preparat per als casals d’estiu un catàleg d’activitats complementàries. Aquest catàleg, elaborat amb el conjunt dels actors locals, recull activitats de caràcter lúdic i educatiu que complementen les temàtiques habituals dels casals. Són organitzades pels diferents equipaments municipals i per entitats i col·lectius del territori que aporten noves perspectives i nous estímuls als i les participants.
Les activitats s’ofereixen en forma de catàleg, sense cost o a baix cost, a tots els casals i colònies d’estiu. A més, un referent municipal o una comissió local coordina els torns de participació per edats, trams horaris i desplaçaments. Els responsables dels casals, en funció dels seus objectius pedagògics i de les necessitats i interessos dels participants, trien i encabeixen aquestes activitats en el seu propi programa setmanal, accedint així als beneficis de l’enriquiment educatiu.
Els beneficis d’enriquir els casals d’estiu amb activitats complementàries municipals
Analitzem el cas de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) per conèixer els beneficis educatius d’integrar en la programació dels casals d’estiu activitats locals organitzades per entitats i col·lectius rellevants del territori.
D’una banda, contribueix a millorar l’arrelament dels infants i joves al municipi, ja que afavoreixen el coneixement de l’entorn. Aproximar-se a les ciències i la tecnologia amb els tallers de farmaciola natural, d’impressió en tres dimensions i de maquetació digital, activitats incloses al catàleg d’activitats complementàries de Castellar del Vallès, contribueixen a ampliar interessos de coneixement, elevar expectatives vocacionals i reduir la indefensió apresa (que segons Martin Seligman és l’estat psicològic que es dona quan un subjecte percep que els successos que l’envolten són incontrolables) que existeix en una part dels infants i joves respecte a l’aprenentatge de les llengües o les ciències, fent-los veure que la ciència i la tecnologia pot ser divertida i accessible.
Posem-ne alguns exemples. L’Ajuntament de Castellar del Vallès, en xarxa amb el Viver Tres Turons, una cooperativa ecologista local, ofereixen dins del catàleg un taller d’estiu de farmaciola natural i un taller de plantes aquàtiques. Gràcies a aquestes activitats, els infants tenen l’oportunitat de conèixer la natura vallesana que els envolta i conscienciar-se sobre les problemàtiques mediambientals que més afecten la zona.
També es treballa el respecte i el valor per la diversitat, elements indispensables per a la convivència social. S’ofereixen activitats que permeten posar-se en la pell d’infants i joves amb certes diversitats funcionals o cognitives, per exemple a través de l’activitat de bàsquet amb cadira de rodes o d’activitats multisensorials.
Al catàleg municipal d’estiu de Castellar s’ofereix als casals l’accés a la ludoteca i la biblioteca municipal de la ciutat per conèixer i gaudir d'aquests dos serveis i fer activitats tranquil·les i d’interrelació en format més petit.
La Judit Avellana, coordinadora de la ludoteca municipal i tècnica d’infància i adolescència, explica com la inclusió de ludoteques a l’oferta d’estiu propicia un espai més íntim entre monitors i infants, on es pot posar èmfasi en les competències relacionals i emocionals perquè ofereixen una oportunitat única per conèixer l’infant des d’una altra perspectiva.
Finalment, aquestes activitats complementàries representen una palanca per propiciar el treball conjunt i l’intercanvi de pràctiques entre agents.
Les activitats complementàries a Castellar han facilitat la comunicació i coordinació entre els diferents tècnics de l’ajuntament i els directors dels casals, ja sigui en la planificació a mitjà i llarg termini, ja sigui en la detecció de noves inquietuds, necessitats i interessos dels participants, ja sigui en la detecció de noves oportunitats educatives en el territori: nous agents, nous espais i nous estímuls d’aprenentatge durant l’estiu.
Com crear una oferta d’activitats complementàries en un municipi?
Primer, cal facilitar un procés de coordinació, coneixement i recollida de totes les activitats que les entitats i agents ofereixen al municipi. En el cas de Castellar del Vallès, l’ajuntament ha editat, amb tota la informació recollida, una guia didàctica de les activitats d’estiu, on s’especifica el funcionament de l’activitat, els objectius i la durada.
Segon, és important assignar un responsable dins l’equip municipal que s’encarregui d’organitzar i animar les entitats a participar-hi. És important que l’ajuntament estimuli la participació i la demanada dels diferents casals de les activitats complementàries ofertes amb una bona informació, amb una bona coordinació, facilitant incentius i mesures d’accessibilitat. En el cas de Castellar del Vallès, en la distribució de l’accés a les activitats complementàries s’hi vinculen dades de participació i del perfil dels participants als diferents casals.
Tercer, l’ajuntament ha d’identificar i resoldre les necessitats organitzatives i preveure la preparació dels espais i materials necessaris per a les diferents activitats, així com garantir l’enfocament educatiu de les diferents propostes amb formació i assessorament als organitzadors.
En definitiva, aquesta estratègia municipal enriqueix les activitats d’estiu amb l’objectiu de millorar les oportunitats educatives dels infants i joves facilitant-los l’accés a nous interessos, nous coneixements, nous espais i referents locals i noves competències vitals.
Agraïments:
- Bernat Truc, estudiant en pràctiques al projecte Estiu Enriquit, qui ha recollit informació i arguments per a aquest article.
- Judit Avellana i Mercè Costa, tècniques municipals de l’Ajuntament de Castellar del Vallès.