L’educació durant l’estiu, la clau per a la continuïtat educativa dels joves vulnerables

Rodrigo Fernández, estudiant en pràctiques del programa Estiu Enriquit de l’Aliança Educació 360
02/07/2022

Els programes educatius d’estiu adreçats als joves de perfils més vulnerables poden significar un canvi en les seves aspiracions de futur i pot motivar-los a continuar amb els estudis postobligatoris i a sentir-se part del sistema. Quines experiències internacionals poden inspirar bones pràctiques?

Un dels esculls de les trajectòries educatives dels adolescents en situació de vulnerabilitat és el salt entre etapes educatives i l’acumulació de dèficits educatius anys rere any. Aquesta problemàtica es tradueix, per exemple, en el summer learning loss, que afecta la població vulnerable i que pot arribar a traduir-se en una diferència de fins a tres cursos escolars al final de l’educació primària en àrees com matemàtiques i llengua, en comparació amb els seus iguals de classe mitjana. Un segon factor causal és la doble dificultat del procés migratori i l’adaptació sociolingüística en el cas d’un canvi de país de residència. I un tercer factor prové de l’escassetat de recursos del sistema educatiu per a afrontar situacions de diversitat cultural i sociolingüística i l’escàs temps dedicat a l’acompanyament, la personalització i l’elevació d’expectatives.

Per evitar l’abandonament escolar prematur i acabar en situacions de manca d’oportunitats laborals i baixes expectatives de futur, alguns programes internacionals dediquen esforços durant l’estiu per a proposar alternatives. Aquests programes compensen els dèficits educatius i motiven els joves a continuar estudiant a través del joc, la lectura, l’esport i la creativitat, per aconseguir que l’educació formi part del seu projecte de vida. No es tracta doncs d’escolaritzar l’estiu sinó d’aprofitar-lo per continuar aprenent amb metodologies vivencials.

És el cas de la Sodertorn Summer Academy al sud d’Estocolm, a Suècia. La Universitat de Sodertorn dedica des del 2013 un programa d’estiu a alumnes de secundària (13-17 anys) d’alta complexitat, sobretot de perfil migrant, ja que la ciutat té altes taxes d’immigració i també d’abandonament escolar prematur. El programa està co-finançat pel govern i la universitat i s’adreça a escoles i ajuntaments.

Durant les dues setmanes del programa, l’objectiu principal és assolir que els joves se sentin acceptats, motivats cap a un futur proper i que afermin la seva capacitat de decidir sobre el propi projecte de vida amb expectatives més elevades. Aquest acompanyament va a càrrec d’estudiants que fan el rol de mentors i mentores que també provenen de diferents cultures i orígens per afavorir la relació de mentoria.

Les activitats centrals són interactives, personalitzades, amb metodologies gamificades i, en definitiva, promouen la continuïtat educativa cap a la universitat i l’educació formal. A través de jocs i activitats compartides, descobreixen nous àmbits d’estudi i d’interès i es motiven a ser creatius i curiosos. Un dels punts forts del programa és la millora de la llengua: es treballa vocabulari nou i la integració de la llengua vehicular de l'aprenentatge a través de jocs i metodologies lúdiques.

Així mateix, els mentors destaquen la importància dels espais i moments lliures en els quals es comparteixen experiències enriquidores a través de l’educació no formal (jocs, converses, activitats artístiques, musicals, sortides). Són moments molt rellevants per a l’elevació d’expectatives i la informació sobre opcions de futur.

L’experiència de Gladesmore Summer School, a Tottenham, Regne Unit, és un altre exemple de programa d’estiu adreçat a col·lectius vulnerables, aquest cop, a estudiants de sisè de primària per donar-los eines i motivar-los en el salt cap a l’educació secundària obligatòria.

El programa, organitzat pel mateix centre educatiu, va adreçat a 150 alumnes (antics i nous) que han de fer el salt d’etapa. Consisteix en dues setmanes d’activitats lúdiques i creatives amb lectura interactiva, música, esports, excursions i un programa de nutrició, mitjançant una dinàmica de carrusel que permet transitar en grups reduïts per totes les àrees amb el suport dels educadors i professorat del propi centre.

El punt fort del programa és una mentoria individual de cada estudiant i família a càrrec d’un/a professor/a del centre que els mosten les diferents opcions d’institut, les activitats extraescolars que hi poden fer. En aquestes mentories també entren en contacte amb alumnes dels centres on faran la següent etapa formativa i pel que han mostrat interès per a sol·licitar.

Ambdues experiències han assolit resultats exitosos en la retenció de la gran majoria dels alumnes en els estudis formals. També són programes amb alta replicabilitat a diferents països. De fet, a Catalunya, ja tenim l’experiència del Campus Ítaca de la Universitat Autònoma de Barcelona, inspirat el programa de la Summer Academy de la Universitat de Strathclyde (Escòcia).

El Campus Ítaca s’adreça a alumnat de 3r d’ESO de centres d’alta complexitat a qui ofereix set dies d’activitats pedagògiques i lúdiques que tenen com a objectiu incentivar-los a continuar la seva formació un cop finalitzada l’etapa obligatòria. Al mateix temps es treballa la convivència i la inclusió i s’utilitza el català com a llengua vehicular.

En síntesi, l’estiu pot ser un temps cabdal per a l’educació dels joves perquè permet, gràcies a metodologies actives, no formals i d’acompanyament personalitzat com la mentoria, l’activació de l’empoderament sobre la trajectòria educativa, l’elevació d’expectatives de futur, l’autoconeixement i l’increment de la motivació envers seguir estudiant.