L’estiu ja és aquí!
02/07/2022
Més corresponsabilitat als municipis per garantir la igualtat d’accés a les activitats d’estiu
Comencen les vacances escolars i milers d’infants, adolescents i joves gaudiran, durant algunes setmanes de juliol i agost, d’activitats educatives de lleure en diferents modalitats: colònies, campaments i rutes, campus esportius, casals, activitats comunitàries, pràctica intensiva de disciplines diverses, etc.
Les activitats ja estan preparades i a punt de proporcionar un munt d’emocions, vincles, connexions, aprenentatges, vivències i experiències vitals als infants i adolescents inscrits. És el moment de gaudir i viure l’estiu.
És, doncs, el moment de posar el focus en el valor de les activitats d’estiu per mostrar el seu potencial per a la millora de l’educació i el benestar d’infants i joves i continuar observant què passa a les activitats i espais d’estiu. Quin model d’estiu es proporciona als municipis i barris? Els beneficis de les activitats d’estiu arriben a tothom per igual? Tots els agents implicats comparteixen la responsabilitat de garantir que l’estiu sigui una experiència transcendental per als infants i joves?
Beneficis excel·lents vs efectes desiguals de les activitats d’estiu:
Està clar que les propostes de lleure educatiu durant l’estiu són excel·lents oportunitats d’aprenentatge i enfortiment social. És una tesi validada per múltiples estudis i reflexions acadèmiques (González, S.; Morata, T.; Rocha-Scarpetta, J.A.; Soler-Masó, P.; Trilla, J., etc.).
Entre els beneficis més destacables trobem que les activitats d’estiu afavoreixen el desenvolupament de competències socials i emocionals, els processos de cohesió social, la participació ciutadana i l’aprenentatge de la convivència, construeixen ciutadans actius, crítics, inclusius i compromesos amb el bé comú, afavoreixen l’autoconeixement i de l’entorn, motiven a aprendre i conèixer més món i, a més, faciliten la conciliació familiar.
Però els efectes reals del lleure educatiu d’estiu estan distribuïts d’una manera notablement desigual entre rics i pobres (per dir-ho ras i curt). Fet que genera una bretxa educativa d’estiu entre els infants que accedeixen a les activitats i els que no hi accedeixen o ho fan en petites dosis.
Quedar exclòs/a de les activitats d’aprenentatge i socialització durant els 80 dies de les vacances escolars pot generar pèrdues en les habilitats lingüístiques, competències socioemocionals, en els vincles amb els referents, equipaments i serveis educatius que es mantenen durant el curs. I amb greus conseqüències acumulatives en l’estructuració de les trajectòries de pobresa.
Com es pot generar una millor distribució dels beneficis socioeducatius?
Si el paper de les administracions públiques és ampliar i ajustar la provisió de béns i serveis als objectius de benestar de la població, de convivència i d’equilibri i sostenibilitat socials, en el camp de l’accessibilitat a les oportunitats educatives que ofereixen les activitats d’estiu hi ha molt camp per córrer, sobretot pel que fa a la cobertura de la població en situació de vulnerabilitat socioeducativa.
En el marge d’allò que és possible fer en l’àmbit de la provisió d’oportunitats educatives durant l’estiu, cal tenir en compte dos aspectes importants de la complexitat: 1/ la manca d’una base normativa i distribució competencial entre administracions públiques que aclareixi qui ha de fer què i 2/ la consolidació de dinàmiques difícils de canviar amb una tradició de més de quaranta anys de lleure educatiu d’estiu on conflueixen agents de naturalesa molt diversa: des de múltiples entitats sense ànim de lucre, de caràcter sociocomunitari i transformador, fins a la iniciativa de molts ajuntaments amb pressupostos públics que aposten pel lleure educatiu com a política pública, fins a la petita i mitjana empresa orientada al benestar i l’educació i l’empresa multiserveis amb marcat interès econòmic. Tot plegat genera un sector dispers, de vegades competitiu, poc col·laboratiu i sense mirada de conjunt.
Per això, una funció molt prioritària que han de desplegar les administracions locals és la de garantir la mirada de conjunt, sigui de barri, de municipi o d’àmbit supralocal. Aquesta mirada compartida tant de l’oferta com dels beneficiaris de les activitats d’estiu és un primer pas imprescindible per rebaixar el pes d’una lògica de mercat (generadora de desigualtats) i reforçar el pes d’una lògica de garantia de drets educatius (generadora d’equitat).
Aquesta mirada global i corresponsable, que per sort ja forma part del tarannà de molts municipis, és la base sobre la qual poden treballar conjuntament els diferents agents implicats en l’oferta d’estiu, per a diagnosticar i detectar els col·lectius de població que queden exclosos de les activitats, per pensar i implementar les estratègies d’acompanyament necessàries per fer possible una major redistribució de l’accés al lleure d’estiu.
L’activació i consolidació de la corresponsabilitat als municipis permetrà tres actuacions (per començar) fonamentals per a l’ampliació dels drets educatius durant l’estiu: 1/ L’acompanyament a les famílies d’entorns més vulnerables; 2/ Una programació d’activitats estimulants, extensa, suficient, inclusiva, diversificada i co-creada amb infants i joves, i 3/ El desplegament i diversificació de mesures d’accessibilitat com ajuts econòmics, simplificació de tràmits, informació vehiculada a través de figures de referència i la coordinació entre escola i entorn.
Reptes assolits i pendents als municipis:
Voleu saber en quin punt es troba el vostre ens local en el desplegament de polítiques encaminades a garantir l’equitat educativa durant l’estiu?
Consulteu l’auto-test L’estiu Enriquit en 11 passos i veureu quins són els vostres reptes de treball corresponsable.
Bon estiu enriquit i corresponsable!