L’estiu, un bon moment per aixecar la moral d’infants i adolescents

Xus Martin, professora de la Facultat de Pedagogia de la UB i coordinadora del màster “Educació en valors i ciutadania”
23/07/2021

L’expressió aixecar la moral fa referència als efectes positius que un esdeveniment, una situació o una persona té sobre el nostre estat d’ànim. Així, diem que la victòria en un partit, la bona nota en un examen o a la trobada amb els amics ens ha aixecat la moral per expressar que ens trobem millor i més animats.

Atès que ens dediquem a l’educació en valors, ja ens agrada l’expressió, convençuts com estem que una de les funcions de l’educació és precisament aixecar la moral dels nois i noies. Quan algú té la moral alta és difícil que s’ensorri, que caigui en el desànim o que resti paralitzat davant d’un problema. La moral alta prepara per afrontar els conflictes de manera positiva i amb la confiança de ser capaços de gestionar-los bé. En aquest sentit, podem entendre-la com una protecció individual i col·lectiva davant l’adversitat.

Si portem el tema al rol dels educadors i educadores, aixecar la moral té a veure amb encoratjar, ajudar a trencar sostres de vidre, animar infants i joves a desempallegar-se de creences limitadores sobre si mateixos, i infondre’ls valor i esperança. En definitiva, té a veure amb la capacitat dels adults per generar expectatives altes.

Junt amb la capacitat dels adults, hi ha entorns que també ajuden a aixecar la moral. Un d’aquest és l’estiu, època molt desitjada pels infants, que comença quan el curs escolar acaba. I acaba per l’alumnat amb bon rendiment acadèmic que marxa satisfet, pels nois i noies que els hi ha anat prou bé tot i no haver gaudit gaire, per altres que han tingut una bona experiència però frisen per desconnectar i també per qui carrega amb un fracàs escolar a l’esquena. Per a tots ells i totes elles comença l’estiu.

Les propostes en les quals participen –casals, colònies, campaments, camps de treball, activitats esportives, artístiques i d’altres– hauran d’ajudar-los a donar el millor de si i a sentir que tenen quelcom que aportar al col·lectiu, una bona manera de recuperar la confiança perduda o debilitada.

Assenyalem 4 condicions comunes a les (millors) activitats d’estiu que ho faciliten.

1. Tothom comença de zero. Nois i noies arriben sense herències acadèmiques que els limitin. No els hi cal cap “aprovat” per participar-hi. Ni tampoc estan sotmesos a cap pressió pel que fa als resultats. Gaudir, aprendre, col·laborar i relacionar-se són les tasques que s’espera d’ells i elles.
2. Habilitats noves que es posen en joc. L’activitat física, l’activitat manual, l’expressió artística o corporal, entre d’altres, s’imposen a l’activitat cognitiva i donen peu a descobrir aficions i interessos que es desconeixien.
3. La natura proporciona benestar. El contacte amb el sol, l’aigua, la terra, els boscos, les caminades per la muntanya, les nits fent bivac i moltes altres activitats a l’aire lliure permeten a cada infant gaudir d’experiències singulars. La natura és una font d’energia que brinda l’oportunitat de conèixer-se millor en un entorn diferent.
4. La barreja suma. Nois noies d’edats, escoles i barris diferents s’enriqueixen en trobar-se fent coses junts, alhora que se n’adonen d’aficions compartides, punts de vista diferents, i es desfan de prejudicis que la vida en comú s’encarrega de tombar.

I, per últim, cal recordar que perquè les activitats siguin experiències altament formatives, hem de garantir que l’oferta arribi a tothom i arreu, i evitar l’absentisme que augmenta en determinades franges d’edats i, especialment, en el cas de les noies.