Lídia González: “El casal d'estiu en territoris com aquest no és només per gaudir del lleure sinó per cobrir necessitats bàsiques”

Carla Fajardo, periodista
05/05/2023

 

Què va passar llavors?

L’equip de persones voluntàries de l’esplai va començar a veure que molts dels seus infants entre setmana es trobaven sols al carrer perquè les mares treballaven i no tenien xarxa de suport, en haver-se quedat al país d’origen. Llavors, l'equip de persones voluntàries decideix fer una reflexió: si nosaltres ens dediquem a la infància, no té sentit que només ho fem el dissabte quan hi ha una necessitat que és entre setmana. I decideixen professionalitzar l’activitat.

I comença la vostra transformació.

Comencem anant a buscar els infants a les escoles. Els nostres perfils comencen a estar més enfocats a l'acció social, per complementar la formació en el lleure, perquè ens comencem a trobar situacions bastant complexes. Gestionem el Centre Obert, creem l’espai familiar i els casals d’estiu. Busquem equitat entre famílies en risc d’exclusió i algunes que només volen un espai de socialització.
També tenim el projecte Inserjove, d'inserció laboral per a joves, treballem amb la Fundació Nous Cims, i un altre gran projecte que tenim és el Procés Comunitari Intercultural (PCI), que treballa amb la comunitat.

Quin finançament rebeu?

Tenim aproximadament un 52 % de públic, de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, Diputació i de la Generalitat, i un 47% de privat, principalment d’Obra Social La Caixa, de Generali a través de la seva Fundació THSN, de Fundació Probitas, EDUCO, MCECC i de Fundació Nous Cims amb beques directes. Formem part també de la federació Jóvenes Inclusión, que és estatal, que fa un estudi anual i unes jornades de reflexió i intercanvi on participen joves d’entitats. També estem a OIKIA, que és també estatal. I participem al Consell de l'Esplai a nivell municipal.

Com funciona el casal diari del Centre Obert?

El casal diari integrat al Centre Obert és de 3 a 16 anys. Tenim uns 250 infants cada tarda. Anem a les vuit escoles del districte. Els recollim a la sortida perquè una de les problemàtiques és que els referents adults no podien anar a buscar-los perquè estaven treballant. Fem reforç educatiu i activitats de lleure. Considerem que és molt important treballar amb les famílies i tenim referents familiars per a cada cicle.

Com us coordineu?

Tenim diferents figures dins el propi equip, les referents familiars distribuïdes per cicles, que acompanyen sobretot a la família i a l’equip educatiu, i les referents de franja, una per grup, que acompanya de manera més intensa als infants. Entre el propi equip existeixen espais propis de coordinació  fluida i periòdica amb la finalitat d’acompanyar de la manera més òptima i coherent.
A més a més ens coordinem amb Serveis Socials i amb altres dispositius i/o professionals que intervinguin amb les famílies i els infants (centres educatius, EAIA, DGAIA, CSMIJ...)

I a l’estiu?

Per donar resposta a tota la demanda i necessitat hem d’obrir un Casal d’estiu dividit en tres espais (escoles), des de l’última setmana de juny fins a la primera de setembre, 10 setmanes en les que atenem a més de 650 infants al juliol i 250 a l’agost. Ampliant l’equip educatiu arribant a triplicar els professionals de l’entitat.

A més a més, tenim també el Casal d’Estiu de l’Espai Familiar, on les famílies amb els nadons de 0-3 anys gaudeixen també d’activitats pròpies de la època estival.

Tothom hi té accés?

La nostra voluntat és que qualsevol família que requereixi de l’espai, hi pugui accedir, i ho aconseguim. Per a que això sigui possible, hi ha una gran diversificació de finançament, en format de beques, fraccionades si és el cas, i de concertació de places en el cas de famílies derivades de serveis socials.

També fem el projecte d'Espais Obert per un d’Estiu Enriquit, en aquest cas és d’accés lliure i gratuït.

En què consisteix?

Surt del Fons Next Generation a través de l’Ajuntament. Parteix de la necessitat d’atendre el col·lectiu més afectat després de la pandèmia, que eren els joves. S’obren sis espais simultanis a tota la ciutat. A l’Hospitalet, la zona nord i sud són radicalment diferents. Hi ha espais on hi ha infants de vuit anys que van sols, i espais on venen infants amb famílies, i altres amb joves de més de 16 anys en espai públic.

On es fa?

Són patis d’institut, excepte un a La Florida que és un camp de futbol, el Cruyff Court, de la Fundació del Barça. Són 6 espais, enguany seran 7 a 6 barris diferents de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Hi ha un pressupost important per a material i per fer activitats extraordinàries. Un cop per setmana portem, per exemple, una dinamització d'un futbolí gegant o de jocs inflables. Si hi ha un públic més infantil, un espectacle de màgia.

Quan es fa?

Aquest any 2023 serà la tercera edició, al maig i juny, comencem els caps de setmana, i a partir del juliol, amb l’agost inclòs de dilluns a diumenge en horari de 17h a 21h.

Quin impacte té?

L’impacte a nivell de persones participants és difícil de calcular, ja que és un projecte d’entrada i sortida continua, els registres dels espais oscil·len entorn dels 20.000 participants.

L’impacte és molt gran, hem de tenir present que en molts casos són infants i joves que no participen a casals d’estiu i que a més a més no gaudiran de vacances fora dels límits dels seus barris. Poder comptar tots els dies de la setmana amb un espai lúdic, de relació entre iguals, on conèixer altres nois i noies, amb una oferta educativa i d’oci de qualitat, amb un equip educatiu preparat i format per donar resposta a propiciar aquest vincle de confiança, és sens dubte una millora qualitativa a la seva situació que, en la majoria dels casos, o bé era al carrer o bé era a casa sense relacionar-se durant una època estival que és molt llarga.

Per generar aquest vincle de confiança, en totes les edicions incorporem una mirada de perfils diversos en els processos de selecció, intentant propiciar perfils on els infants i joves puguin sentir-se reconeguts i puguin trobar-hi referents.

L'Ajuntament també va proporcionar la figura de psicòlegs itinerants a través de la Fundació Orienta per dotar d’eines i recursos a l’equip educatiu en casos més complexes o de detecció i prevenció de situacions de risc en algun menor.

Es proposen activitats?

S’ha preparat prèviament una bateria de recursos i dinàmiques, tenint en compte edats diverses i diversificació de tipologia d’activitats. Però sobretot és un espai on també s’han d’escoltar les propostes i necessitat dels grups i poder-les anar adaptant de manera àgil i fins i tot fer ús de l’art d’improvisar. És important també generar espais simultanis per donar resposta a diferents interessos i inquietuds dels diferents perfils. Dissenyar i adaptar les activitats al territori també és important per a l’èxit.

Una consigna clara era incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere i la mirada interseccional.

Per altra banda, gràcies a una partida pressupostària ambiciosa permet incloure la contractació d’activitats extraordinàries, com a  mínim un cop per setmana per espai, per poder realitzar activitats com ara futbolí gegant, bombolles gegants o tallers de cultura urbana.

Com?

Al ser un espai d’ús públic, obert i sense inscripció, no pots imposar les activitats, has de generar vincle, confiança, pedagogia, per fer entendre que l’espai és d’ells i elles, però de tots, no només d’uns quants, per tant, no es poden monopolitzar les pistes de futbol per exemple, ni l’activitat de futbol com a única. Per aconseguir això, ho has de fer a través del vincle, i això no sempre és fàcil. Per aquest motiu, de la importància de l’equip educatiu, que és gairebé el cent per cent de l’èxit de les intervencions.

S’han de buscar estratègies per a que la participació de nois i noies sigui equitativa, per exemple, limitant franges horàries, per a la priorització de la elecció d’unes o altres activitats, s’ha de donar resposta també a franges d’edats molt diferents i inquietuds diferents, poder oferir diverses activitats pots solventar aquesta diversitat de necessitats, activitats més esportives, altres artístiques, racons simplement per estar-hi, la música...

L’objectiu és promoure la participació i el teixit comunitari?

S'ha de ser una mica realista perquè nosaltres estem només dos mesos allà. L’objectiu és sobretot donar un espai en una època estival quan aquests infants i joves no tenen una alternativa d'oci, de lleure o de vacances. I a vegades hi ha xavals que no estan fent res, però ja estan en un espai segur. Els educadors/es ens manifestaven que havien aconseguit una dinàmica molt autogestionada i respectuosa.

Evidentment el treball en xarxa i amb els agents educatius i cultural del barri i la ciutat, fa que els objectius siguin molt més compartits i s’arribi més lluny, en possibles coordinacions en la fluïdesa de la informació, en arribar al públic diana susceptible de participar d’aquests espais, comptar amb entitats del barri o la ciutat per sumar sinèrgies i augmentar el ventall d’activitats.

Es detecten addiccions, maltractaments o violència?

Al ser un espai a on infants i joves passen tantes hores, tots els dies de la setmana, perquè l’índex de repetició és molt alt, i al crear aquest vincle amb l’equip educatiu, fa que molts d’ells i elles s’acabin obrint i explicant situacions complexes. En aquests casos, s’ha de saber actuar, perquè no fer-ho o fer-ho malament pot ser contraproduent.

Tenim protocols d’actuació davant aquestes situacions. Coordinar-nos amb serveis socials i els Casals d’estiu del territori també és important per a una millor intervenció evitant la revictimització o la sobreactuació. Aquest és un aspecte que hem anat millorant però encara hem d’acabar de consolidar.

Quanta gent hi va?

Depèn de la franja. 70-80 persones al dia de mitjana a cada espai.

En total al llarg de tot el període estival, poden passar 20.000 participants, segons els registres d’assistència, que són aproximats perquè al final el flux d’entrada i sortida és continu i fluït.

Com feu entendre que l'espai de l'estiu és un espai educatiu enriquidor?

Les activitats d’estiu són importants per molts factors. D’una banda, tota la part que té a veure amb un espai lúdic, d’oci, educatiu, de transmissió de valors, d’intercanvi entre iguals. Però en territoris o en barris amb situacions més complexes o precàries, a més a més, les activitats d’estiu són una necessitat de conciliació familiar i en molts casos les activitats són espais on es cobreixen necessitats bàsiques. L’època d’estiu és un període on moltes famílies troben feines relacionades amb l’hostaleria i no poden renunciar-hi, per tant tota la família es queda sense vacances.

En el cas dels casals d’estiu, aquests també proporcionen un àpat al dia, com a mínim equilibrat i saludable, això proporciona a moltes famílies una tranquil·litat, ja que a l’estiu, el servei de menjador dels centres escolars desapareix, i moltes famílies subsisteixen amb els bancs d’aliments, que no proporcionen aliments frescos.

També per molts infants, els casals els permeten descobrir altres barris i altres parts de la ciutat, o de la capital, Barcelona. Moltes famílies no han sortit mai del barri, menys quan van a treballar.

Per últim tant els Casals d’Estiu com l’Estiu Enriquit, són espais segurs, amb referents adults que cuiden i que eduquen, que es converteixen en referents, per a una població, que passa moltes hores sense la supervisió de persones adultes, i que amb freqüència poden caure en dinàmiques i situacions de risc si no se’ls ofereix alternatives d’oci i persones en qui confiar i en qui trobar referents sans.

Quin enfocament educatiu feu servir en les activitats de l'estiu?

Les activitats d’estiu són una prolongació del curs, amb l’agreujant que l’escola és tancada, i per tant, un espai on els infants i joves hi passaven moltes hores. A l’estiu es detecten moltíssimes coses, perquè passem moltes més hores amb els infants que durant el curs ja participen del Casal, i amb els infants que participen només de les activitats d’estiu.

L’espai del migdia o l’espai de piscina són alguns dels espais sensibles a detectar situacions de risc. Poder comptar amb el mateix equip que durant el curs (ampliat) ens permet seguir treballant i no anar a cegues ni partir de zero.

Seguir en contacte i coordinació amb els educadors/es de serveis socials, fem reunions periòdiques i tenim contacte constant amb ells i elles, aquesta comunicació és imprescindible en aquests contextos per poder incidir en les problemàtiques.

L’agost és el gran mes oblidat, en tota la ciutat d’Hospitalet només hi ha dos casals d’estiu, un és el nostre, però les necessitats no han desaparegut. També disminueixen altres dispositius de suport, com serveis socials, on hi ha menys personal actiu.

Per això són tan importants els casals d’estiu i ara amb la suma dels patis oberts, estem parlant que de dilluns a divendres tenim espais on donar resposta de les 8h a les 21h del vespre i els caps de setmana en horari de tarda.

Els equips d’estiu com són?

En el cas dels casals d’estiu, comptem amb els equips que estan durant l’any que es distribueixen entre juliol i agost per tenir sempre referents a les activitats. A més a més entre l’equip de monitors i monitores hi tenim també perfils professionals de l’acció social que són els seus referents durant l’any de seguiment més intensiu. Hi ha les figures de les referents familiars que segueixen fent la intervenció d’acompanyament, comptem amb la figura del nostre psicòleg i a més a més amb fons propis contractem la figura de vetlladors per atendre a les NEE.

Per altra banda, les figures vinculades a Estiu Enriquit, són totes amb perfils del món social, també tenen en molts casos, formació vinculada amb el món de les arts. La categoria contractual d’aquests equips és dues per sobre de la de monitor de lleure, per la complexitat i la responsabilitat que comporta aquesta figura. A més a més intentem que siguin equips educatiu mixtes i diversos.

Creieu que la formació i la retribució dels equips és adequada?

En el projecte d’Estiu Enriquit sí que respon a les necessitats del perfil versus la seva retribució i reconeixement de la seva categoria.
En el cas dels Casals d’Estiu, la normativa regula la figura del monitor/a de lleure, exigeix una ràtio i un percentatge de titulacions. En aquest cas, la normativa no contempla les titulacions del món social, per tant, tampoc reconeix la seva categoria.

Un casal d’estiu en contextos on la intervenció social és tan necessària, hauria d’incorporar el perfil social, i per tant, el reconeixement equitatiu de la seva categoria. No només estem donant resposta a un lleure educatiu, estem acompanyant, detectant, treballant amb situacions molt complexes i delicades, que van més enllà de l’infant, s’ha de tenir present també com acompanyem a la família.

Si realment volem donar respostes de qualitat, dignes, professionals, s’ha d’incorporar aquesta mirada, i fins i tot plantejar les ràtios d’actuació professional/infant de manera equitativa.

La figura de professionals del món social, hauria de ser complementaria a la de del monitor/a de lleure.

Quins recursos utilitzeu per a infants que no accedeixen al capital social i cultural?

És molt complex en territoris on la seva prioritat és menjar, pagar el lloguer o enviar diners al seu país d'origen. Arribar a les famílies i poder treballar amb elles, és un dels nostres reptes. Fem tallers familiars i s'intenta treballar el vincle amb els infants. El que passa allà és entre màgic i frustrant. Hi ha una assistència molt baixa, però és clar, són famílies que estan encadenant jornades laborals, preocupant-se de burocràcia, i a vegades suma-li altres preocupacions: violència de gènere, addiccions o de salut mental. Hi ha tantes complexitats que propiciar un espai perquè participin és l'última de les seves prioritats.

Després tenim un altre gran repte: entendre i aprendre en gestió de diversitat cultural, moltes vegades la nostra mirada és estigmatitzadora i veiem les realitats des de la nostra mirada cultural. Crec que hem de començar trencant aquesta manera de fer; formació i sobretot incorporar als equips educatius professionals el més diversos possible, com més mirades que enriqueixin la intervenció, menys prejudicis, tenim diversos exemples on podem afirmar que incorporar professionals de diferents cultures ha propiciat millors intervencions i ampliar la mirada de la nostra acció.

Per altra banda, s’han de crear espais, programes, projectes que puguin apropar a aquells intents i famílies a recursos i a la cultura. Apropar infants i famílies a les biblioteques, ensenyar com i perquè serveixen els carnets de la biblioteca. Generar al propi centre biblioteques amb llibres que responguin a les seves inquietuds, on pugin veure’s reflectits en els personatges que hi surten, perquè tenen el seu mateix color de pell, o les seves mateixes inquietuds, realitats, perquè responguin a la seva orientació sexual. Aquestes espais han de ser físicament agradables i han d’estar cuidats.

Apropar a infants i famílies al teatre, als museus o al cinema moltes vegades és necessari finançament per poder fer això: Per tant, s’ha d’aposta per la cultura com a eina per engrandir el capital cultural de les persones, que els beneficiarà en molts altres àmbits de la seva vida. Però també hi ha iniciatives gratuïtes on podem acompanyar, moltes famílies no surten del barri, per desconeixement, perquè no poden pagar el transport, perquè no els arriba la informació. Acompanyar-los en les primeres vegades, crea confiança, propicia un espai informal on també crear vincle, xarxa de suport i on poder comentar el que es va a visitar i els seus beneficis. 

Com hi arribeu?

Un exemple del que comentava abans és la Dury, referent familiar d'origen pakistanès. El vincle que estableix ella amb la comunitat pakistanesa o musulmana és molt intens que el que pot establir una professional blanca europea, la veuen més com a una igual. Això ens passa amb altres professionals de cultures i procedències diferents.

Perquè els equips educatius puguin ser cada vegada més diversos, primerament hem de posar la mirada per a que això pugui passar, però després hi ha un repte que és estructural, ens arriben menys currículums (tot i que cada vegada més) de persones que o elles o la seva família són d’altres indrets del món. Per fer possible que aquestes persones accedeixin cada vegada més a estudis que els permetin accedir a aquests llocs de feina, s’ha d’invertir en formació, en equitat de recursos, en beques i, en definitiva, en la millora de les seves condicions per poder estudiar i accedir allà a on vulguin. És una roda.

Per altra banda el paper de les referents familiars és una aposta a una figura que acompanya a la família, actualment són 4 figures, que es distribueixen per cicles d’edat, començat pels 0 anys i fins a la ESO.

Quins altres reptes teniu?

Molts, hi ha molts temes que ens preocupen. Entre els més destacables: la situacions precàries i cada vegada més alarmants relacionats amb l’habitatge, les situacions cada vegada més abundants relacionades amb la salut mental, les conseqüències de les diferents crisis que encara arrosseguem, les situacions administratives irregulars de moltes de les nostres famílies i joves que els dificulten molt el dia a dia.

El reconeixement de la nostra feina a nivell social. Ens sentim molt reconegudes per les famílies que participen dels nostres projectes i per la ciutadania del nostre barri, inclús de la nostra ciutat. Però manca reconèixer i valorar, l’impacte real d’entitats com la nostra a nivell social, fer entendre els beneficis reals de les persones que passen pels projectes i les que no en tenen la ocasió. Si ara se’ls proporciona recursos, equitat d’oportunitats, aquestes persones podran sortir amb més facilitat d’un cercle de pobresa cronificat generació rere generació, el seu futur segurament no estarà en situació de risc i per tant, les seves generacions futures naixeran i creixeran en una situació major de benestar.

Per altra banda, a nivell més estratègic de gestió, seria ideal caminar cap a un model de concertació de places, aquest model permet una major agilitat tant per les famílies a les que alliberem de processos llargs i administratius per poder accedir a les diferents activitats amb beques o ajudes econòmiques, per tant l’excés de burocratització, com pels equips educatius, que no han d’invertir tant de temps en gestionar un munt de papers i burocràcia i poden invertir més temps en la qualitat de les seves intervencions. Hi ha iniciatives en les que ja funcionem així i no només és molt més àgil, sinó que és molt més coherent, perquè rere l’adjudicació d’aquesta plaça hi ha la valoració de professionals que contemplen no només criteris econòmics “justificables” sinó també una globalitat molt més holística de la situació de la família i l’infant.

Per acabar amb un repte positiu que acabem de posar en marxa, és el projecte AMAM, un projecte que acompanya a mares embarassades, gratuït, en els seus neguits, dubtes. És un espai on compartir, amb el seu grup de postpart. Un espai que ja és molt celebrat i molt agraït per mares diverses, de classes socials diverses, amb històries de vida diverses, però que comparteixen un d’aquells moments tan especials com és la maternitat.