Míriam Rodríguez: “Tothom parla del dret al lleure, però no tothom el té garantit”

Carla Fajardo, periodista
16/05/2023

La Fundació Marianao acompanya infants, joves i persones adultes per millorar les seves condicions de vida a Sant Boi de Llobregat.

Míriam Rodríguez i Mònica Petit formen part de l'àrea d’infància i famílies de la Fundació Marianao, una entitat d’acció social amb quatre reptes principals: l’atenció a la infància i a les famílies; la formació amb joves, també com a escola de segones oportunitats; l'àrea d'inclusió social, amb el programa de salut que complementa la feina que desenvolupen als dos hospitals de salut mental de referència de Sant Boi de Llobregat, i el programa d'inserció laboral; i l'àrea d'Acció comunitària i participació involucrant tant el veïnat, els recursos tècnics i l'administració, i amb una experiència molt singular en la participació juvenil.

Quin és l’objectiu de l’àrea d’atenció a la infància i les famílies de l’entitat?

Míriam Rodríguez: Acompanyar els processos vitals dels nens i les nenes i les seves famílies, oferint espais de socialització, protectors, de qualitat i d’oportunitats per afavorir el desenvolupament personal i social amb millors garanties. El 30 - 40% de les persones que atenem són infants i famílies en situació de vulnerabilitat i estan vinculades als Serveis Socials del territori i, per tant, fem un treball molt coordinat en xarxa. Desenvolupem diferents estratègies i una és el Centre Obert.

Com funciona el Centre Obert?

M.R.: La peculiaritat del nostre centre obert és que és un recurs integrat dins del nostre programa d’atenció a la infància i l’adolescència. No només atenem infants derivats de Serveis Socials sinó que l’integrem en el nostre casal infantil i juvenil. Hi ha infants que ocupen places del Centre Obert, dels quals se’n fa un seguiment molt intensiu i individualitzat perquè hi ha una situació de dificultat, però conviuen amb altres infants del barri que participen en el nostre casal per gaudir d’un espai de lleure educatiu. Així garantim un espai de qualitat i divers, fidel a la realitat de la nostra comunitat.

Quants infants venen?

Mònica Petit: Al llarg del curs atenem un volum d’entre 100 i 120 infants i adolescents des dels tres anys fins als 18 anys, i a l'estiu augmenta a un nombre aproximat de 160-180 infants i joves.

Quines temàtiques treballeu?

M.R.: Treballem la salut, entesa de manera global, afavorint hàbits saludables d’alimentació de pràctica de l’esport i aspectes emocionals; acompanyem el procés educatiu, donant suport a les competències d’aprenentatge; i oferim espais de socialització per fomentar habilitats de relació i participació comunitària; i per suposat integrem i donem suport a les famílies. Tots aquests àmbits els potenciem amb el treball en aliança amb altres entitats, entitats expertes que poden complementar i millorar la nostra intervenció per assolir els objectius plantejats.

Per exemple?

M.P.: Estem desenvolupant un projecte de promoció d'hàbits saludables amb la Fundació Gasol. Treballem amb les famílies i els nens i nenes els hàbits saludables, l'alimentació, l'activitat física i les rutines diàries. També tenim una gran aliança amb Decathlon Sant Boi, els quals ens ofereixen i dinamitzen una activitat esportiva mensual.

M.R.: També en aliança amb la Fundació Diverse estem desenvolupant una nova metodologia per millorar les competències de lectoescriptura a través del joc i d’eines digitals. La idea és formar els nostres equips perquè després la puguin duu a terme.

Teniu espais de debat per valorar aquestes metodologies?

M.R.: A nivell intern tenim espais per tal de reflexionar sobre la nostra intervenció professional, així com espai de reflexió pedagògica, espais de coordinació, espais d’avaluació trimestral. A més disposem de diverses comissions internes de caràcter transversal com la comissió d’ètica, la comissió d’igualtat o la comissió de drets de la infància. Externament participem en diverses xarxes com ara la Xarxa de Centres Oberts de Sant Boi de Llobregat, on posem a debat des dels protocols i la unificació de criteris fins a metodologies d'intervenció. També estem a la FEDAIA, i som entitat coordinadora del programa Caixa Proinfància al municipi.

Subratlleu la participació activa com a un dels elements principals.

M.R.: Intentem afavorir dinàmiques participatives internes perquè els infants adoptin un rol actiu en la presa de decisions. I vehiculem també altres espais de participació, per exemple, tenim un conseller que representa el seu grup de la Fundació Marianao al Consell d'Infants Municipal i un altre al Consell d’Adolescència.

I treballeu amb les famílies.

M.P: Intentem que les famílies s'impliquin en el dia a dia dels infants i dels joves a través d’activitats. Oferim espais de relació infants - famílies, com poden ser activitats de cap de setmana. Impliquem a les famílies en els objectius socioeducatius que ens marquem amb els seus fills i filles. Ara, gràcies a una aliança amb Òmnium, hem començat un curs de català amb famílies. És un curs de parla i comunicació. Moltes d'aquestes famílies estan força aïllades socialment. Així aconseguim dos reptes: que socialitzin i que aprenguin català.

M.R.: També tenim altres recursos per derivar les famílies com el servei d'orientació i acompanyament per a famílies, un servei d’intervenció terapèutica individual o grupal quan hi ha una problemàtica de convivència familiar o per oferir una orientació socioeducativa. A més, tenim un espai familiar per a pares i mares amb nadons. I el programa Caixa Proinfància, que acompanya famílies amb infants en situació de pobresa per poder oferir els serveis que necessiten per afavorir un bon desenvolupament, com ara un servei de logopèdia, suport escolar, o serveis de lleure educatiu, entre d’altres.

Hi ha beques per a les famílies?

M.P.: Tenim diverses estratègies per poder facilitar l’accés a serveis i recursos que afavoreixen el desenvolupament dels infants que pateixen situacions de vulnerabilitat social. Una d’aquestes és la gestió de 39 beques esportives per a infants i adolescents del Casal Infantil i Juvenil. Lliguem la beca amb un compromís de l'infant a tenir una regularitat i que hi hagi una evolució positiva envers el propi procés vital.

M.R.: Això és gràcies a una donació privada. Sorgeix de la realitat que les famílies més vulnerables són les que menys oportunitats tenen i de pensar en com podem oferir igualtat d'oportunitats. Està demostrat que l'esport i les activitats extraescolars ajuden molt al desenvolupament i a la socialització dels infants. Millora l'autoestima i el compromís.

M.P.: Cobreix la quota de l’activitat. I en molts casos també cobreix la roba necessària per la pràctica de l’esport.

Com aconseguiu el finançament?

M.R: Tenim molta diversitat de fonts de finançament. Tenim prop de 30 projectes socials en marxa, gràcies a moltes línies de subvenció. Tenim també finançament privat, com Fundació La Caixa, i empreses, i això implica destinar molt de temps i esforços a treballar les aliances, complint uns requisits de seguiment i avaluació.

I també teniu quotes de persones sòcies?

M.R: Tenim quotes de socis que no tenen beca. No poder pagar la quota no és un motiu per acabar fora del recurs perquè hi ha altres opcions com les beques de Proinfància i de Serveis Socials o facilitats internes per fer front al pagament. Però sí que creiem que perquè la gent entengui que això és un servei de qualitat i que s’ha de tenir un mínim compromís hi ha d’haver una quota. El preu no ha de ser excloent, però també creiem que això té un cost. Tenim un equip d’11 educadores i dues coordinacions. Creiem que la quota, tot i que sigui popular, ajuda al fet que les famílies valorin més el recurs.

Com funciona el casal d’estiu?

M.R: Fem quatre setmanes de casal i una setmana de colònies. El casal d’estiu el fem amb l’AFA de l’escola del barri Vicente Ferrer i atenem tant als alumnes de l’escola com els nostres socis que van altres escoles.

M.P.: L’any passat vam tenir 165 infants.

M.R.: Tenim servei d’acollida gratuït i servei de menjador amb 30 beques per a infants vinculats a Serveis Socials, gràcies al suport de la  Fundació Probitas.

M.P.: Funciona per grups d’edat: un grup de 3 a 5 anys, un de 6 a 7, un de 8 a 9 i un grup de 10 a 11. Fem activitats d’esport, creativitat, excursions, piscina, dues sortides quinzenals, i fem activitats amb l’Ajuntament de Sant Boi i amb altres entitats del municipi.

El Centre Obert tanca a l’estiu?

M.R.: Ho integrem, els nostres educadors i educadores de Centre Obert augmenten l’activitat a l’estiu. A més, fem colònies, que són molt potents per a infants que no viatgen i els hi facilitem que surtin del seu entorn. Per això, entenem l’estiu com una continuïtat al treball educatiu de tot el curs.

M.P.: Durant l’estiu continuem amb el seguiment dels infants del centre obert, així com la relació amb la xarxa que l’envolta, sobretot amb famílies i serveis socials.

Quins infants van de colònies?

M.R.: Els de la Fundació, els de l’escola i, si queden places lliures, qui vulgui. Atenem un volum de 100 infants i adolescents a les colònies d’estiu.

Són més mixtes socialment?

M.P.: Són més mixtes. Tenim la lògica d’integrar diferents perfils i diversitats, i per això no treballem només amb places de Serveis Socials.

Creieu que l’activitat d’estiu té prou reconeixement social i polític?

M.P.: Creiem que el reconeixement ha millorat però encara ens calen més polítiques decidides i afavoridores perquè tots els infants tinguin dret a accedir i gaudir d’un lleure de qualitat.

M.R.: Els primers que vam obrir després de la pandèmia van ser els casals d’estiu. Ningú dubta del rol de l’escola, però no està tan clar el rol del lleure. Nosaltres no vam deixar mai de donar un servei. Sembla que hi ha una valoració positiva, però no hi ha el mateix reconeixement.

Aprendre i divertir-se a les activitats d’estiu és compatible, oi?

M.P.: Per suposat. Portem uns anys treballant com integrem dins del joc les competències d’aprenentatge o continguts curriculars. Abans fèiem llibrets educatius, ara fem racons depenent dels interessos. A mode d’exemple simple, a través del joc del Scrabble treballes la lectoescriptura.

M.R.: A través d'un taller de cuina, treballes la higiene i l’alimentació, però també  fomentes el càlcul, tot i que la metodologia no té res a veure amb una classe de matemàtiques. Intentem que qualsevol activitat impliqui ser conscient dels aprenentatges que comporta. Nosaltres pensem que, a vegades, els nens i les nenes estan sobreocupats: que si acollida, que si escola, que si extraescolar d'anglès, etc. Intentem que tinguin espais de relació lúdics totalment, espais que creiem que han de tenir valor per si sols i l’estiu és un temps idoni per oferir espais de relació i joc, un espai perquè els infants puguin jugar i divertir-se.

M.P.: Hem fugit de metodologies típiques o unidireccionals. Intentem que aprenguin d’una altra manera.

M.R.: Creiem que l’estiu, i el temps de lleure en general, és un temps idoni per potenciar els aprenentatges d’una altra manera, amb metodologies més dinàmiques i vivencials.

Com és l’equip?

M.R.: Tenim un equip d’11 professionals que estan al Centre Obert. La resta que es contracta solen ser monitors de lleure o amb molta experiència en el lleure i, en moltes ocasions, tenim contractada gent que hem tingut de pràctiques durant el curs o cursos anteriors.

M.P.: Els dos monitors que tenim contractats actualment han sigut joves de la Fundació Marianao, que han fet voluntariat i tot el procés, i que estan estudiant educació social i integració.

M.R.: A la casa hi ha figures de responsabilitat i coordinació que han sigut participants dels projectes, després s’han vinculat com a persones voluntàries i han iniciat un procés formatiu en l’àmbit socioeducatiu. Per a nosaltres és un element de valor, poder comptar amb professionals que han estat vinculats durant la seva etapa d’infància i adolescència a la casa.

Creieu que es cobreix tota la necessitat social a l'estiu al municipi?

M.R.: Hi ha molta diversitat d’oferta. El que pot passar és que els infants potser no troben plaça al seu barri.

Però no falten places?

M.P.: Hi ha vegades que hi ha famílies que per la seva vulnerabilitat no accedeixen a les beques.

M.R.: Les famílies vinculades ja coneixen com va la gestió, però les acompanyem molt. En moltes ocasions, les gestions telemàtiques deixen famílies fora del sistema. Hi ha famílies que no tenen ni ordinador a casa.

Us coordineu amb l’Ajuntament?

M.R.: Sí, per tal de poder disposar de les instal·lacions i diferents suports en el desplegament de les activitats. També demanem suport de vetlladores en casos amb necessitats especials. Creiem que tot i que el lleure és un dret, encara no tothom el té garantit.

Així, falten vetlladores?

M.P.: Sí. En l’educació reglada existeix aquest suport però no en l'àmbit de l’educació en el lleure. Atenem molts infants que durant el curs escolar tenen vetlladora a l’escola i que durant l’activitat de lleure no en tenen. Sí que tenim el suport de vetlladores durant el casal d’estiu, i és una figura molt ben valorada pel nostre equip educatiu.

M.R.: Internament, tenim un debat constant sobre com integrem realment nens i nenes que tenen una necessitat específica, perquè el lleure hauria de ser plural, universal i accessible.