La inequitat es fa palesa sobretot en el factor econòmic: no totes les famílies poden pagar la quota dels casals d’estiu, de les colònies o dels cursos intensius d’arts, esport o altres disciplines de lleure.

Però també hi ha altres factors d’exclusió i barreres. En podríem llistar moltes, com per exemple: el grau de dificultat dels tràmits d’inscripció o de sol·licitud d’ajuts. O bé: la manca d’informació de l’activitat accessible en el propi idioma (diferent del català). O bé: la manca d’oferta propera o d’un transport públic fins a l’equipament on es desenvolupa l’activitat.

Tots aquests són obstacles que es podrien solucionar amb ajustos en l’organització dels procediments d’accés a les activitats d’estiu (informació, acompanyament, cites per matrícula, traducció dels materials, etc). Però hi ha un tipus d’exclusió davant de la qual és més difícil pensar en solucions directes, i és l’exclusió cultural.

L’exclusió cultural afecta a molts infants i joves d'entorns socials vulnerables, entre els quals els que tenen pare o mare de procedència estrangera. Afecta en aquells entorns en què no hi ha una tradició familiar, ni una vinculació personal, ni potser coneixen què és un casal, un esplai, un cau o unes colònies, què s’hi fa i quins beneficis aporta. Veuen aquestes activitats com a llunyanes de la seva realitat i no hi troben alicients ni existeix cap factor que les ajudi a vincular-s’hi i identificar-s’hi.

Per tant, el repte que tenim entre mans és pensar en mecanismes que ajudin a vincular la població d’origen estranger, especialment la d’entorns vulnerables, a les activitats d’estiu que s’ofereixen en els barris i municipis.

Alguns ajuntaments de Catalunya han trobat estratègies exitoses per fer front als obstacles d’accessibilitat de caire cultural i per afavorir la vinculació i la identificació de la població destinatària amb les propostes de lleure que ofereixen. En aquest article en destaquem una: l’estratègia de configurar equips de monitoratge de les activitats d’estiu que reflecteixin la diversitat existent als barris on es desenvolupen les activitats.

Un exemple inspirador és el municipi de Salt, al Gironès. A l’hora de constituir els equips dels casals municipals, l’Ajuntament ha prioritzat comptar amb equips de monitors i monitores diversos i arrelats al territori. Per exemple, l’Isman Sila és un dels monitors que té una gran connexió amb els infants ja que per una banda parla algunes de les llengües maternes dels infants i per altra coneix perfectament el barri on es desenvolupa el casal i on viuen la major part dels i les participants.

La presència als casals d’estiu de monitors i monitores de perfils similars al dels participants facilita molt la tasca educativa: afavoreix la creació del vincle educatiu, la comunicació amb infants i famílies, la comprensió de les seves necessitats, la identificació i adhesió amb l’activitat, el confort i familiaritat dels assistents, la creació d’un clima afí i, en definitiva, la proximitat i l’accessibilitat cultural a l’activitat.

Però per poder comptar amb aquests perfils dins dels equips de monitoratge de les activitats d’estiu cal fer una tasca més llarga de preparació i fertilització del camí cap a l’èxit. No n’hi ha prou amb prioritzar joves dels barris i de segons quins orígens en els processos de selecció del monitoratge d’estiu. Calen altres accions més a llarg termini.

A Salt, per exemple, impulsen anualment des de les àrees d’Educació i de Joventut, un curs de monitors de lleure adreçat als joves que assisteixen amb regularitat a l’Estació Jove de Salt, l’equipament municipal juvenil que aglutina joves de diferents perfils i els proposa projectes per donar resposta amb una mirada integral a les necessitats juvenils.

Un cop els i les joves han realitzat el curs, entren com a monitors/es en pràctiques als casals municipals d’estiu on reben una tutorització i aprenen a desenvolupar el seu rol educatiu en les activitats. Elisa Martín, tècnica municipal d’inclusió a Salt, confirma que les pràctiques de monitors/es de lleure afavoreixen tant als joves com als casals d’estiu: “Molts monitors del barri comencen fent pràctiques. Busquen incorporar-se al món laboral i els casals d’estiu són una oportunitat única per fer-ho”.

També trobem el cas de l’Associació Atzavara de Tortosa. La seva estratègia per incorporar la diversitat que defineix els seus participants en l’equip de monitors i voluntaris forma part de la mateixa cultura de l’organització. Està basada en garantir un relleu generacional a l’entitat i mantenir la vinculació dels i les joves amb l’entitat, formant-los com a monitors/es i vinculant-los quan ja es fan grans.

Com indica Òscar Pla, tècnic responsable de projectes de l’entitat, “per assegurar-nos que l’equip de monitors i monitores és divers no cal anar molt lluny, els mateixos joves que participen en els casals i a les activitats durant l’any representen un munt de cultures i visions de Tortosa diferents”.

Per fer-ho han adaptat l’estructura de les activitats d’estiu que ofereixen per infants i adolescents per facilitar la participació de voluntaris i voluntàries joves en els casals. L’Oscar Pla i la Judit Sancho, tècnica referent dels projectes per a joves de l’entitat, expliquen que als casals d’estiu aconsegueixen vincular una quarantena de joves voluntaris o en pràctiques, d’edats entre els 16 i 18 anys, a qui els acompanyen una dotzena d’educadors experimentats. Aquests equips combinats de monitors amb títol i monitors voluntaris ajuden a fer un acompanyament més proper als infants participants.

En certa forma, a Atzavara estan captant i formant un conjunt d’adolescents que tenen molt de coneixement i sensibilitat pel context socioeconòmic de Tortosa i les cultures que hi conviuen i això és bo per a la tasca educativa i de vinculació dels infants i les famílies en entorns vulnerables amb molta necessitat d’una comunitat d’acollida i de referència. I així ho comenta Judith Sancho: “De primeres, és complicat que vulguin vindre al casal. En canvi, si alguns referents seus més grans els hi parlen del que fem aquí, hi ha més números que vinguin.”

La comunicaió i l’entesa amb les famílies ha fet un salt gràcies a la proximitat d’aquests perfils joves. I, a més, ha permès traslladar a tothom la importància de l’educació en el lleure i recollir les visions d’algunes famílies que sovint són apartades dels processos de planificació educativa i de lleure.

En afegit, exercir de monitor i monitora és una oportunitat educativa i un tast pre-laboral molt enriquidor per a la seva trajectòria formativa i laboral. Molts dels i les joves acaben trobant un camí dins l’educació. Alguns que no sabien què estudiar acaben optant per cicles o graus d’integració social, d’educació o similar. Els monitors i monitores més grans d’Atzavara participen en processos de tria i faciliten que els i les joves realitzin les pràctiques del cicle o grau dins el casal. 

Agraïments:

• Bernat Truc, estudiant en pràctiques al projecte Estiu Enriquit, qui ha recollit la informació i els arguments per a aquest article.
• Òscar Pla i Judith Sancho, tècnics d’Atzavara Arrels, de Tortosa.
• Maribel Pena i Elisa Martin, tècniques municipals de l’Ajuntament de Salt.
• Isman Sila, monitor de casal d’estiu de Salt.