• El repte
  • Recursos
  • Actua
  • El repte
  • Recursos
  • Actua
  • Subscriu-te al butlletí
Torna enrere

Parlem d’un dret: cal garantir l’accés a activitats d’estiu com a servei bàsic

 
Álvaro Ferrer Blanco, especialista en equitat educativa, àrea d’incidència política de Save the Children Espanya.
 
26/04/2022
Parlem d’un dret: cal garantir l’accés a activitats d’estiu com a servei bàsic

L’estiu és un període marcat per la desigualtat. La interrupció de les classes durant l’estiu porta a un empitjorament dels resultats acadèmics de les nenes i els nens, el que es denomina l’oblit estiuenc. Les investigacions mostren com aquesta pèrdua és l’equivalent a allò après durant un mes de curs escolar1 i que és desigual en funció del nivell socioeconòmic.2

Les nenes i nens procedents de famílies de renda alta tendeixen a tenir un nivell de participació més elevat en les activitats organitzades durant l’estiu3, passen més temps llegint i dediquen menys temps a veure la televisió4, i tendeixen a passar més temps amb els seus progenitors5, activitats que es relacionen amb el seu desenvolupament cognitiu6. Aquestes activitats i l’ús del temps en família compensen, per tant, la falta de classes i redueixen aquest oblit estiuenc.

Per altra banda, els nens i nenes de famílies més vulnerables tenen més dificultats per desenvolupar aquest tipus d’activitats. A Catalunya, un 30% de llars amb infants menors de 16 anys no pot anar de vacances una setmana a l’any; i un 18% no pot permetre’s l’accés regular a l’oci7.

¿Quines implicacions té aquesta desigualtat en l’accés a l’oci educatiu estiuenc?

 

  1. Parlem d’un dret. En primer lloc, és important assenyalar que accedir a l’oci, la cultura i l’art és un dret que tenen els nens i nenes recollit a l’article 31 de la Convenció dels Drets de l’Infant. Per tant, més enllà del caràcter instrumental per al desenvolupament o l’aprenentatge, el primer benefici és garantir un dret, que avui dia només es compleix per a qui pot permetre-s’ho.

  2. Impacte educatiu. La investigació en la matèria ens ha demostrat que els programes d’aprenentatge a l’estiu són efectius perquè l’alumnat adquireixi tant competències cognitives com emocionals i per reduir “l’oblit estiuenc”: el seu efecte pot ser l’equivalent a dos mesos d’aprenentatge escolar.8 És més, estudiants que van participar de manera regular en aquests tipus de programes durant tres anys consecutius, van fer un progrés equivalent al 40 o 50% d’un curs escolar.9

  3. Socialització i desenvolupament de competències socioemocionals. Més enllà de l’èxit escolar, l’oci educatiu contribueix al desenvolupament integral de competències com el pensament crític i la creativitat, la competència ciutadana i els valors.

  4. Salut nutricional. Sabem que durant l’estiu es deteriora la seguretat alimentària en les famílies, en part perquè el menjador escolar té un paper essencial que desapareix. Oferir-lo des d’aquest tipus d’activitats té un enfocament menys estigmatitzant que el repartiment d’aliments.

  5. Participació i inclusió social. L’oci és, a més, una oportunitat de ser part del teixit social, generar capital social i empoderar. No es tracta únicament d’una activitat puntual sinó de ser part d’estructures de participació, de l’escoltisme, de l’esplai del barri i del que això implica.

És tal la importància de l’educació no formal que ha estat incorporada a la nova llei estatal d’educació LOMLOE, l’article 5 de la qual estableix el mandat de promoure “l’articulació i complementarietat de l’educació formal i no formal amb el propòsit de que aquesta contribueixi a l’adquisició de competències per a un ple desenvolupament de la personalitat”. Així mateix, amb la Garantia Infantil Europea, aprovada al juny del 2021, els Estats membres s’han compromès a combatre l’exclusió social de la infància a través de garantir l’accés de tota la infància en pobresa a la UE a una sèrie de serveis bàsics, i un d’aquests serveis són les activitats extraescolars gratuïtes. Podem pensar en un dret universal a l’educació no formal?

Més enllà de proveir oferta i de difondre informació, si volem que sigui una política contra les desigualtats socials les administracions locals han de jugar un paper proactiu en l’accés a l’educació no formal a l’estiu:

  • Analitzar i comprendre les barreres: Investigar per conèixer les percepcions i barreres de les famílies en situació vulnerable envers l’oci educatiu a l’estiu: mitjançant enquestes, entrevistes, grups de discussió...

  • Proactivitat i integralitat: Si ja tenim identificades les famílies, perquè són beneficiaries de beques menjador, perquè tenen relació amb els serveis socials comunitaris, o participen en algun centre de suport a les famílies... podem aprofitar-ho directament, adreçant-se a elles.

  • Eliminar les barreres: Per exemple, amb beques d’oci educatiu a l’estiu, criteris de discriminació positiva per accedir a l’oferta pública. Treballar amb les entitats perquè siguin inclusives en la seva oferta.

  • Dimensió territorial i enfortir el teixit social: Hi ha oferta a tots els barris? On no n’hi ha i com estimulem que n’hi hagi?

  • Apropar educació formal i no formal: Per què no incorporar entitats socioeducatives als consells escolars municipals o de centre? Que l’entorn entri a l’escola i així fer difusió d’aquestes oportunitats. Que la comunitat educativa valori l’educació no formal i que s’impliqui en apropar-la.


Si és una política educativa, prenem-la seriosament. I això significa posar-hi recursos, especialment quan més es necessiten, com durant una pandèmia. Hi ha lliçons per extreure de la COVID-19. L’estiu del 2020 el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 no va reforçar el finançament de l’any anterior per al Programa per a la Garantia dels Drets a l’Alimentació, l’Oci i la Cultura dels Infants durant les Vacances Escolars (VECA), [3] destinat, precisament a finançar activitats d’oci educatiu estival, ni es van coordinar actuacions amb les entitats locals.

Davant de la por al virus, lluny d’augmentar l’oferta, moltes administracions autonòmiques i locals van cancel·lar campaments, colònies  i altres activitats. Encara que són excepcions, van destacar positivament els ajuntaments de Barcelona, Sevilla i Bilbao, que van mantenir oferta i van prioritzar les famílies vulnerables, i els programes i ajudes estivals a Andalusia, la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya. Per contrast, altres països com el Regne Unit o Països Baixos van incloure activitats educatives d’estiu en els seus plans de recuperació educativa davant de l’impacte de la COVID-19, que, a més, estaven millor dotats econòmicament que el pla de l’estat espanyol.

Concebre l’educació no formal a l’estiu com un dret implica que els centres educatius, els serveis socials i els agents socioeducatius treballin plegats:

  • Enfocament competencial: Alineant necessitats de l’alumnat i l’oferta d’activitats d’estiu existent.

  • Prescriure des dels centres educatius i els serveis socials: Explícitament, com una “tasca”d’estiu, l’assistència a activitats en funció de les necessitats educatives avaluades, com de vegades es recomana un lectura per a l’estiu o un altre tipus d’exercicis. El paper de tutores i tutors en el vincle amb la família, a l’hora d’informar i recomanar activitats a l’estiu.

  • Apropar l’educació formal i no formal: Mitjançant acords entre centres educatius i entitats socials educatives de l’entorn. Fer-ne difusió des del propi centre educatiu.

I les entitats socioeducatives també hem de fer una reflexió i jugar un rol:

  • Oferint un oci educatiu de qualitat. Ric en activitats, amb objectius d’aprenentatge explícits, alineats amb les competències. Un bon exemple és la guia elaborada per l’Ajuntament de Barcelona.

  • Que la nostra oferta sigui inclusiva. Fer un exercici d’anàlisi interna. Quin perfil social tenen els nostres participants? Quines barreres generem? Som sensibles a la infància en situació vulnerable i les barreres que afronten? Per exemple, ser gratuïtes i incloure menjador i transport, en horaris que garanteixin l’accessibilitat per a l’alumnat desfavorit.

  • Treballar en xarxa amb l’administració local i amb d’altres entitats per garantir que cap nen o nena no es quedi sense oportunitats d’oci a l’estiu.

 

Referències:

Alexander, K.L., D.R. Entwisle and L.S. Olson (2001), "Schools, achievement, and inequality: A seasonal perspective", Educational Evaluation and Policy Analysis, 23(3), pp. 171-191.

Burkam, D. T., Ready, D. D., Lee, V. E., & LoGerfo, L. F. (2004). Social-Class Differences in Summer Learning between Kindergarten and First Grade: Model Specification and Estimation. Sociology of Education, 77(1), 1–31.

Chin, T., & Phillips, M. (2004). Social reproduction and child-rearing practices: Social class, children’s agency, and the summer activity gap. Sociology of Education.

Education Endowment Foundation (2019). “Summer schools”. Teaching and Learning Toolkit. Londres: Education Endowment Foundation.

Gershenson, S. (2013). Do Summer Time-Use Gaps Vary by Socioeconomic Status? American Educational Research Journal, 50(6), 1219–1248. https://doi.org/10.3102/0002831213502516

National Academy of Education (2009), "Time and learning", Education Policy White Paper, Washington D.C.

Schmidt, M. E., & Anderson, D. R. (2007). The Impact of Television on Cognitive Development and Educational Achievement. Children and Television: Fifty Years of Research. Mahwah,  NJ,  US: Lawrence Erlbaum Associates Publishers.

Von Hippel, P. T., Broh, B. A., & Downey, D. B. (2004). Are Schools the Great Equalizer? Cognitive Inequality during the Summer Months and the School Year. American Sociological Review, 69(5), 613–635.

 


 

1. https://ukc-word-edit.officeapps.live.com/we/wordeditorframe.aspx?ui=en%2DUS&rs=en%2DUS&wopisrc=https%3A%2F%2Fsavethechildren1-my.sharepoint.com%2Fpersonal%2Falvaro_ferrer_savethechildren_org%2F_vti_bin%2Fwopi.ashx%2Ffiles%2F5b2a1a7feb514d29bc1336845d70511b&wdorigin=TEAMS-ELECTRON.p2p.bim&wdexp=TEAMS-CONTROL&wdhostclicktime=1646652755894&wdenableroaming=1&mscc=1&wdodb=1&hid=B347D583-CE18-436E-A2CA-5A2B943A2341&jsapi=1&jsapiver=v1&newsession=1&corrid=cfe35ec0-26b3-4416-93a9-5e96d88423f7&usid=cfe35ec0-26b3-44 - _ftn1
2. Gershenson (2013); von Hippel, Broh, & Downey (2004); Alexander et al. (2001).
3. Chin & Phillips (2004)
4. Burkam, Ready, Lee, & LoGerfo (2004)
5. von Hippel et al. (2004)
6. Schmidt & Anderson (2007)
7. INE (2014). Encuesta de condiciones de vida. Módulo año 2014. Necesidades básicas, educativas o de ocio para los menores de 16 años
8. Education Endowment Foundation (2019)
9. National Academy of Education (2009)

 

 

 
comparteix l'article

articles relacionats

Casals d’estiu per a tothom: créixer en volum per finançar les mesures d’equitat.

La preocupació més important d’un ajuntament que es planteja fer dels casals d’estiu una política educativa de primer ordre és com finançar aquest ambiciós plantejament que faci possible una oferta per a tots els infants i joves del municipi d’acord amb els principis d’equitat i qualitat.

L’Estiu Enriquit a Manlleu: oferta coordinada de casals i tallers d’estiu

Aquest estiu l’Ajuntament de Manlleu ha ofert una programació d’activitats d’estiu amb l’objectiu d’aconseguir una oferta diversificada, de qualitat, assequible i accessible, en línia amb el projecte Estiu Enriquit de l’Aliança Educació 360 – Educació a temps complet.

Quant costaria garantir dues setmanes de casal d’estiu a tots els infants vulnerables de cada municipi?

Els casals d’estiu són una de les activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil amb més implantació i més en alça en el territori català.

Vols estar al dia de les nostres novetats?

Subscriu-te al butlletí d'EDUCACIÓ360

SUBSCRIU-T'HI ARA
logo-estiu-enriquit
logo Educació 360

 

Amb el suport de

contacte


estiuenriquit@educacio360.cat

  • política de cookies
  • avís legal
creative-commons

Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar i crear a partir del material per a qualsevol finalitat els continguts propis d’aquest web, fins i tot amb una finalitat comercial, i només us demanem que en reconegueu l’autoria de la creació original.