Fer de l'estiu una política educativa: l'experiència de Palafrugell

Palafrugell repensa l’estiu com una política educativa de ciutat. En un context marcat per la convivència entre població estable i població flotant vinculada al turisme, el municipi aposta per ordenar l’oferta d’estiu, reforçar l’equitat i garantir continuïtat educativa més enllà del curs escolar. La diagnosi de ‘Municipis per un estiu’ enriquit esdevé el punt de partida per identificar buits, transformar metodologies i consolidar un estiu amb valor educatiu, cohesió social i oportunitats reals per a tots els infants i joves.

Mohamed El Amrani

Palafrugell és un municipi amb una realitat social marcada per la convivència entre la població estable i una població flotant que creix de manera notable durant els mesos d’estiu, impulsada pel turisme. Aquesta dinàmica té un impacte directe en les famílies: mentre moltes es queden al municipi per treballar durant la temporada alta, d’altres aprofiten aquest període per viatjar i/o retrobar-se amb la família. Aquesta mobilitat desigual fa que l’estiu no sigui viscut de la mateixa manera per tothom i genera necessitats educatives i socials diverses. Entendre aquesta complexitat és clau per dissenyar una oferta d’estiu que no doni res per descomptat, que s’adapti als ritmes reals del municipi i que garanteixi oportunitats educatives tant per a qui es queda com per a qui marxa i torna.

El poble ha deixat enrere la idea que l’estiu és només un parèntesi. El municipi entén aquest període com una oportunitat per continuar enfortint els seus programes educatius, detectar buits i garantir l’equitat també fora del calendari escolar. En aquest camí, la diagnosi impulsada en el marc del programa ‘Municipis per un estiu enriquit’ no ha estat un simple exercici tècnic, sinó el punt de partida d’una nova etapa. A Palafrugell, parlar d’estiu no és parlar només de calor, platja o vacances. És parlar de realitats familiars diverses, d’un municipi costaner marcat per una forta estacionalitat laboral i d’infants i joves que, quan s’acaba el curs, no deixen de necessitar acompanyament educatiu. Ben al contrari: en molts casos, les necessitats socials i educatives es mantenen o fins i tot s’intensifiquen.

La diagnosi ha confirmat una percepció compartida dins del consistori. Les primeres franges d’edat disposen d’una cobertura sòlida: els infants de 0 a 2 anys compten amb una resposta clara a través de les escoles bressol municipals i del programa L’Estiu dels Infants, mentre que la franja de 3 a 12 anys té accés a una oferta diversa i consolidada que inclou el casal municipal inclusiu, el casal esportiu, les propostes d’escoles concertades, colònies, “escoletes” i entitats privades. Tanmateix, quan la mirada s’eixampla i avança en edat, el dibuix es torna més fràgil. Entre els 12 i els 16 anys emergeix una nova necessitat: existeixen activitats puntuals, però manca una proposta estable i continuada que connecti amb els interessos d’aquestes edats i que sigui realment accessible per a tothom. És aquí on la diagnosi de ‘Municipis per un estiu enriquit’ esdevé especialment reveladora, no tant pel que mostra, sinó per les oportunitats de futur que posa sobre la taula.

Un altre dels aprenentatges clau del procés ha estat la constatació que la segregació escolar no s’atura al juny. Durant anys, les famílies podien escollir lliurement a quina escola inscriure els seus fills al casal d’estiu, una pràctica que, de manera involuntària, generava desequilibris, concentració d’alumnat vulnerable en determinats centres i la reproducció de dinàmiques ja presents durant el curs. Per revertir aquesta situació, Palafrugell va impulsar un canvi metodològic rellevant: l’assignació als casals es fa en funció de l’escola de referència de l’infant durant l’any. Aquesta decisió ha permès preservar l’equilibri i la composició social també durant l’estiu, i avui es considera una bona pràctica que pot servir de referència a altres municipis. Aquest canvi metodològic representa molt més que una decisió organitzativa. Assignar els infants als casals d’estiu en funció de la seva escola de referència permet donar continuïtat a les relacions educatives i socials construïdes durant el curs, evitar concentracions artificials i preservar una composició equilibrada dels grups també fora del calendari lectiu. D’aquesta manera, l’estiu deixa de ser un espai on es trenquen els equilibris assolits i esdevé una extensió coherent del projecte educatiu del municipi. La mesura contribueix, a més, a reduir dinàmiques de segregació involuntàries, afavorir la convivència entre infants de diferents perfils i garantir que el dret a un lleure educatiu de qualitat no depengui de la capacitat de tria o del capital social de les famílies.

Tot i això, la diagnosi també posa de manifest que el casal municipal encara presenta marges de millora en aquest àmbit. Trencar aquestes dinàmiques és un dels objectius explícits del nou enfocament, que aposta per una oferta més compartida, menys segmentada i amb una major capacitat de barreja social. Les dades socioeconòmiques ajuden a contextualitzar aquest esforç. Prop de la meitat dels infants són perceptors de suport social, una realitat que condiciona de manera directa l’accés a moltes activitats d’estiu. A aquesta situació s’hi suma el fet que, en un municipi com Palafrugell, l’estiu és sinònim de molta activitat laboral per a moltes famílies, especialment per aquelles que no marxen de vacances. Un escenari que reforça la necessitat de pensar l’estiu no com un temps residual, sinó com un període clau en la política educativa i social del municipi.