Montornès del Vallès: quan la proximitat és un valor educatiu

Mohamed El Amrani

La clau d’aquest enfocament és la proximitat: no només física, sinó relacional. El casal de gestió directa permet tractar els infants no com a usuaris d’un servei, sinó com a persones amb nom, història i recorregut. Aquesta mirada facilita que les propostes s’adaptin, que els itineraris —de lleure o d’esport— no siguin compartiments estancs i que les decisions es prenguin escoltant els infants, no etiquetant-los. És en aquest sentit que el casal esdevé una eina educativa de primer ordre: perquè connecta temps, persones i mirades, i fa de l’estiu una oportunitat real per continuar educant amb sentit al llarg de tot l’any.

El funcionament del casal d’estiu a Montornès del Vallès es fonamenta en una lògica de treball compartida al llarg de tot l’any. Hi ha un equip base del Departament d’Infància que garanteix la continuïtat del projecte, però també una implicació sostinguda d’altres àrees
municipals com informàtica, esports o serveis socials, fet que permet una mirada transversal i ajustada a la realitat de cada infant. Aquesta coordinació és especialment rellevant en un municipi amb dinàmiques socials diferenciades entre els seus dos nuclis urbans, on el nucli nord té menys tradició de marxar de vacances i concentra més infants que passen tot l’estiu al barri. En aquest context, el casal esdevé un espai clau de relació quotidiana. Tot i que s’ha explorat la possibilitat d’incorporar continguts més acadèmics —com càpsules de matemàtiques després de la COVID—, el municipi té clara una idea central: l’estiu és, sobretot, temps de lleure, joc i relacions. Aquest model és possible també gràcies a la dinàmica social de Montornès del Vallès, on viuen unes 17.000 persones empadronades i on els vincles entre famílies, escoles i serveis municipals es construeixen al llarg del temps i del territori. Aquesta realitat demogràfica i relacional facilita que els equips educatius puguin conèixer de manera profunda les trajectòries, els interessos i les necessitats de cada infant i jove, i no només tractar-los com a nombres anònims dins d’un servei d’estiu. Precisament perquè la comunitat educativa i les famílies interactuen de manera sostinguda, el casal de gestió directa deixa de ser un espai aïllat i es converteix en una peça essencial d’un itinerari educatiu compartit que travessa l’any: el que es treballa durant el curs escolar es retroalimenta amb l’experiència de l’estiu i, alhora, l’observació i la relació estables permeten ajustar propostes futures per respondre millor a les individualitats de cada participant.

A diferència d’altres municipis, com per exemple pobles costaners, on l’estiu transforma radicalment la vida quotidiana i buida el territori, a Montornès del Vallès la realitat social manté una continuïtat molt més estable al llarg de l’any. La majoria de famílies no marxen durant períodes llargs i el municipi conserva el seu pols habitual també als mesos d’estiu. Aquesta estabilitat fa que les necessitats educatives, relacionals i de lleure no desapareguin amb el final del curs, sinó que es mantinguin presents i requereixin respostes sostingudes. En aquest context, l’estiu no actua com una excepció, sinó com un temps diferent dins d’un mateix itinerari vital, fet que facilita que el casal municipal pugui treballar amb continuïtat, coherència i coneixement profund dels infants i joves, sense haver de recomençar cada any des de zero.

Barreres i oportunitats

Tot i les fortaleses del model, també es posa de manifest dificultats estructurals que cal afrontar. Una de les principals és que, malgrat el caràcter inclusiu del casal, la participació dels infants de contextos socioeconòmics més vulnerables encara té marge de millora, especialment en alguns barris com Montornès Nord. Això evidencia que la inclusió no es resol només amb l’existència del recurs, sinó que requereix acompanyament actiu, confiança amb les famílies i coordinació constant entre Infància, Serveis Socials i Educació.

Un altre repte és la segregació escolar prèvia, molt accentuada en alguns centres, que condiciona les relacions i expectatives amb què els infants arriben al casal. Tot i que l’estiu esdevé una oportunitat per barrejar perfils i trencar dinàmiques, aquestes inèrcies no desapareixen automàticament i obliguen a revisar mirades, evitar etiquetes i treballar perquè tots els itineraris —lleure i esport— siguin realment accessibles i atractius per a tothom.

També s’assenyala dificultats per connectar el casal municipal, l’oferta privada, i l’associativa, fent especial referència a les entitats esportives. Tot i existir entitats al municipi, la seva capacitat per organitzar casals és limitada, tant per la crisi de relleu generacional com per una càrrega burocràtica i normativa elevada, que dificulta la implicació de moltes associacions. Aquest context fa que el pes de l’estiu recaigui majoritàriament sobre l’oferta municipal.

El dret a gaudi com a principi educatiu

A Montornès del Vallès hi ha una convicció clara: l’estiu també és un dret a passar-ho bé. Després de la pandèmia, es va explorar la possibilitat d’incorporar continguts més acadèmics al casal, com petites càpsules de matemàtiques, però l’experiència va reforçar una idea compartida: l’estiu no ha de reproduir l’escola. El municipi defensa que el joc, la relació amb els altres, l’experimentació i el gaudi són en si mateixos experiències educatives de primer ordre, especialment per a infants que passen tot l’estiu al municipi. Garantir aquest dret al gaudi no vol dir banalitzar el lleure sinó reconèixer que el benestar emocional, la convivència i el plaer de compartir temps amb iguals són condicions indispensables perquè els infants creixin, s’expressin i construeixin vincles positius. En aquest sentit, Montornès entén el casal com un espai on passar-ho bé també educa.