La quarta sessió col·lectiva de Municipis per un Estiu Enriquit va marcar l’inici d’una nova etapa: convertir la diagnosi en acció, començant per un dels fonaments decisius per garantir l’impuls d’un estiu equitatiu i transformador: la connexió entre àrees municipals, serveis, agents socioeducatius i comunitat.

Durant el matí, els equips impulsors dels 12 municipis van treballar de manera intensa per consolidar aprenentatges, inspirar-se en experiències reals i analitzar l’ecosistema local d’estiu amb eines pràctiques que els han de permetre reforçar el lideratge municipal, la transversalitat i la governança.

La sessió va començar amb una síntesi dels avenços assolits fins ara: els reptes prioritzats, els elements clau de les teories del canvi i els resultats esperats en l’eix de connexió. Es va posar en relleu que, per avançar cap a plans d’estiu transformadors, cal donar resposta a problemàtiques estructurals com: la manca de coordinació entre àrees municipals; la desconnexió entre oferta pública, privada i comunitària; la debilitat dels espais de governança i i la dispersió de la informació per a les famílies. Aquest repàs col·lectiu va permetre fixar un punt de partida compartit per al co-disseny de mesures i actuacions, el focus de treball principal de la nova fase.

Quan les altres experiències et fan veure què és possible

La sessió va comptar amb dues experiències que mostren com la connexió pot esdevenir motor de canvi: Castellar del Vallès i Vilafranca del Penedès. Les dues experiències tenien punts en comú, però també diferències que les feien especialment inspiradores per a la resta.

A Castellar del Vallès, el programa Estiu Enriquit és una proposta amb visió integral i corresponsable. La intervenció de l’Anna Riera (regidora d’Educació) i la Mercè Costa (tècnica referent), va mostrar com el municipi ha evolucionat des de models fragmentats fins a una estratègia d’estiu altament transversal (amb més de 10 regidories implicades) arran de la pandèmia, amb lideratge polític clar i amb vincles sòlids amb les entitats, serveis socials i centres educatius.

Es van posar en valor elements clau com el calendari compartit, la guia d’activitats complementàries, el suport a les entitats, una coordinació molt més estable i directa que anys enrere i els aprenentatges en relació amb la inclusió i la corresponsabilitat comunitària.

A Vilafranca del Penedès, Ocistiu és una aposta per la cohesió, la diversificació i la comunicació unificada que neix  d’una necessitat molt quotidiana: “Tenim moltes activitats, però no ens entenem entre nosaltres ni les famílies hi poden accedir fàcilment”. 

Gemma Romeu (regidora de Turisme, Educació i Esports) i Dolors Peñafiel (Cap d’Educació) van explicar el procés d’ordenar una oferta molt dispersa per convertir-la en una programació coherent i comunicada sota una identitat comuna. En aquest procés, van destacar alguns punts forts: la coordinació interna entre serveis municipals; la diversificació d’activitats; la visió compartida i el paper decisiu d’un lideratge polític transversal.

Les dues experiències van situar un missatge força clar: un estiu connectat és un estiu que impacte positivament en la ciutadania i que transforma la manera com un municipi entén l’estiu.

Mapar l’ecosistema: una eina per analitzar i repensar la xarxa d’agents

Després de la pausa, el treball per equips va consistir en una dinàmica pràctica per mapar l’ecosistema educatiu local d’estiu. Aquest exercici, havia de permetre als equips: identificar els actors estratègics i operatius del territori; situar-los en relació amb l’estiu (1a o 2a corona); detectar buits, solapaments o desconexions; i analitzar quines connexions poden reforçar-se o crear-se.

A partir del mapa, els equips impulsors podien reflexionar en clau analítica (què tenim, què falta, on hi ha dependència excessiva de persones concretes) i relacional (quins espais de coordinació funcionen, quins cal reforçar), per acabar amb una mirada més prospectiva i orientada a quines accions poden desplegar-se i tenir més impacte en l’eix de connexió de cara al 2026.

La dinàmica no només permetia visualitzar la xarxa, sinó també fer emergir preguntes que tot municipi ha d’afrontar si vol garantir un estiu realment educatiu: qui està més i menys involucrat, quines connexions depenen massa de persones i no d’estructures, on hi ha solapaments o desconnexions i com les podem solucionar, quin paper poden jugar els espais de governança com el CEM o quins agents podrien ser ponts i encara no ho estan sent. 

Activació del disseny: primeres mesures per a l’eix de connexió

Amb aquesta mirada, els equips impulsors havien de començar a definir mesures per al 2026. Amb les dues corones encara davant seu, molts municipis van començar a veure clar què podrien incorporar petites passes als seus plans per contribuir als resultats esperats en l’eix de connexió, com, per exemple: un calendari compartit entre serveis municipals, disposar d’un espai estable de coordinació, una campanya unificada de comunicació, organitzar una sessió de treball al CEM, etc. accions petites però molt potents per apropar els agents del territori i involucrar-los en el co-disseny del pla d’estiu.

Un pas endavant cap a una governança compartida de l’estiu

La sessió 4 ha estat una trobada clau per avançar cap a plans d’estiu que no només proposen activitats, sinó que articulen i cohesionen ecosistemes locals. Una governança reforçada i transversal és el que farà possible una oferta i unes oportunitats més diversa, millor comunicada, més coherent amb les necessitats del territori i amb major capacitat d’impacte educatiu.

En les properes sessions, els municipis continuaran aprofundint en aquesta línia, incorporant els eixos d’equitat i qualitat en un procés que esperem que sigui prou transformador.