Casals d’estiu per a tothom: créixer en volum per finançar les mesures d’equitat.
Narcís Turon, cap de la secció de Joventut de l'Ajuntament de Girona
29/11/2022
La preocupació més important d’un ajuntament que es planteja els casals d’estiu al seu municipi com un objectiu de política pública i que fa passos per anar fent realitat el conjunt de recomanacions de la guia Els casals d’estiu, una oportunitat 360. Guia per a la implementació municipal, és com finançar aquest ambiciós plantejament per arribar a fer dels casals d’estiu una política educativa de primer ordre.
Disposant ja de la informació que es presenta al document Escenaris de finançament d’una quinzena de casals d’estiu als infants i adolescents (6-16 anys) en situació de pobresa, elaborat pels economistes Maria Sanchez i Pere Taverner de KSNET, on es calcula la inversió necessària per fer que els infants de perfils vulnerables de cada municipi disposin d’un volum mínim d’activitat durant el període d’estiu, qualsevol ajuntament es pot fer una idea de la inversió que li suposaria abordar aquest objectiu.
Es dóna per suposat que les aportacions que fan en aquest moment tant la Generalitat de Catalunya com les Diputacions estan molt lluny de fer possible el finançament d’un programa potent a tots els municipis. Per tant, ha de ser cada ajuntament qui es plantegi una estratègia per aconseguir el finançament necessari per a un programa ambiciós que faci possible una oferta per a tots els infants i joves del municipi d’acord amb els principis d’equitat i qualitat.
La clau per resoldre aquest repte pot ser créixer en volum d’activitat, no limitant-se només a garantir un volum d’oferta que permeti atendre als infants i joves més vulnerables amb oferta gratuïta o amb sistemes de bonificació d’un percentatge del preu de les activitats (sigui amb beca o amb tarifació social dels preus). Això demana que l’ajuntament assumeixi un rol de lideratge clar sobre aquest espai educatiu, col·laborant amb les ofertes privades o amb les iniciatives de base comunitària però, sobretot, amb una voluntat real de fer el paper de modular el mercat de casals d’estiu al municipi. I diem mercat perquè això és el que també representa aquesta oferta d’activitats (igual com tants altres àmbits de l’activitat humana és una activitat econòmica i està sotmesa als principis que la regulen).
Així, si un ajuntament aconsegueix que a partir de la pròpia iniciativa o sobre un sistema d’acords amb operadors privats o, especialment, amb les iniciatives comunitàries que més s’avindran a compartir els principis d’equitat i qualitat, arriba a disposar d’una oferta de casals d’estiu prou àmplia, el finançament de les mesures d’equitat serà possible.
Per marcar un objectiu per al municipi caldria plantejar-se el criteri d’arribar a disposar d’una oferta de places prou àmplia perquè les places destinades a infants amb perfils vulnerables no superin mai el 30 %, entenent com a perfils vulnerables els quatre que assenyala l’article citat: (1) Nens i nenes en risc de pobresa; (2) Nens i nenes en risc de pobresa severa; (3) Nens i nenes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) de tipus socioeconòmic; i (4) Nens i nenes en llars beneficiàries de la renda garantida ciutadana. A partir de la taula presentada en aquest article cada ajuntament es pot marcar l’objectiu del nombre de places de casal d’estiu del qual caldria disposar al municipi.
Entrant en la qüestió del finançament cal partir del cost real d’una estada de dues setmanes a un casal amb menjador inclòs durant les vacances d’estiu, que l’article citat estipula com la cistella mínima a la qual cal garantir l’accés d’infants i adolescents vulnerables. L’article cita que la mitjana de preus d’una mostra de casals municipals dels anys 2018-2021 era de 181,80 € per aquests quinze dies d’activitat. El cost real no és molt diferent, sobretot si no tenim en compte les despeses en infraestructures (ús d’escoles o de pavellons esportius) que els ajuntaments poden posar a disposició per a activitats educatives d’estiu.
Per tant, amb un sistema de tarifació social com els que darrerament s’han implementat en diversos serveis de tipus educatiu en el qual: (1) una part molt important de les famílies pagués una mica per sobre del cost real de la producció del servei; (2) una part de les famílies que es troben just per sobre del llindar que marca la situació de vulnerabilitat pagués una mica per sota del cost real; i (3) les famílies que entren dins els quatre supòsits establerts paguessin una mínima part del cost real i algunes d’elles tinguessin garantit el 100% de gratuïtat, el finançament del conjunt del programa seria factible.
Aquest plantejament hauria de permetre a molts municipis, especialment si el volum d’infants i adolescents en situació de dificultat socioeconòmica no és extrem, finançar l’accés a les activitats d’estiu als infants i adolescents que no poden pagar la inscripció. La condició és que el volum d’oferta sigui prou important i, és clar, que sigui una oferta atractiva per al conjunt de les famílies del municipi. El lideratge decidit de l’ajuntament i els acords sobretot amb les iniciatives de base comunitària, en la línia del que es recomana a la guia Els casals d’estiu, una oportunitat 360. Guia per a la implementació municipal, poden ser la clau per fer-ho possible. Es tracta d’un plantejament on l’ajuntament decideix que vol ocupar un paper de centralitat, que alinea els recursos propis en aquest sentit (seria insòlit que àrees diverses dins l’ajuntament programessin activitats d’estiu en una línia divergent), que arriba a acords amb entitats i associacions del municipi amb objectius compartits i que condiciona si cal l’oferta privada perquè s’acobli a aquesta realitat.