• El repte
  • Recursos
  • Actua
  • El repte
  • Recursos
  • Actua
  • Subscriu-te al butlletí
Torna enrere

Casals d’estiu per a tothom: créixer en volum per finançar les mesures d’equitat.

Narcís Turon, cap de la secció de Joventut de l'Ajuntament de Girona
29/11/2022
Casals d’estiu per a tothom: créixer en volum per finançar les mesures d’equitat.

La preocupació més important d’un ajuntament que es planteja els casals d’estiu al seu  municipi com un objectiu de política pública i que fa passos per anar fent realitat el  conjunt de recomanacions de la guia Els casals d’estiu, una oportunitat 360. Guia per a la  implementació municipal, és com finançar aquest ambiciós plantejament per arribar a  fer dels casals d’estiu una política educativa de primer ordre.

Disposant ja de la informació que es presenta al document Escenaris de finançament  d’una quinzena de casals d’estiu als infants i adolescents (6-16 anys) en situació de  pobresa, elaborat pels economistes Maria Sanchez i Pere Taverner de KSNET, on es  calcula la inversió necessària per fer que els infants de perfils vulnerables de cada  municipi disposin d’un volum mínim d’activitat durant el període d’estiu, qualsevol  ajuntament es pot fer una idea de la inversió que li suposaria abordar aquest objectiu.

Es dóna per suposat que les aportacions que fan en aquest moment tant la Generalitat  de Catalunya com les Diputacions estan molt lluny de fer possible el finançament d’un  programa potent a tots els municipis. Per tant, ha de ser cada ajuntament qui es plantegi  una estratègia per aconseguir el finançament necessari per a un programa ambiciós que  faci possible una oferta per a tots els infants i joves del municipi d’acord amb els principis  d’equitat i qualitat.

La clau per resoldre aquest repte pot ser créixer en volum d’activitat, no limitant-se  només a garantir un volum d’oferta que permeti atendre als infants i joves més  vulnerables amb oferta gratuïta o amb sistemes de bonificació d’un percentatge del preu  de les activitats (sigui amb beca o amb tarifació social dels preus). Això demana que  l’ajuntament assumeixi un rol de lideratge clar sobre aquest espai educatiu, col·laborant  amb les ofertes privades o amb les iniciatives de base comunitària però, sobretot, amb  una voluntat real de fer el paper de modular el mercat de casals d’estiu al municipi. I diem  mercat perquè això és el que també representa aquesta oferta d’activitats (igual com  tants altres àmbits de l’activitat humana és una activitat econòmica i està sotmesa als  principis que la regulen).

Així, si un ajuntament aconsegueix que a partir de la pròpia iniciativa o sobre un sistema  d’acords amb operadors privats o, especialment, amb les iniciatives comunitàries que  més s’avindran a compartir els principis d’equitat i qualitat, arriba a disposar d’una oferta  de casals d’estiu prou àmplia, el finançament de les mesures d’equitat serà possible.

Per marcar un objectiu per al municipi caldria plantejar-se el criteri d’arribar a disposar  d’una oferta de places prou àmplia perquè les places destinades a infants amb  perfils vulnerables no superin mai el 30 %, entenent com a perfils vulnerables els quatre que assenyala l’article citat: (1) Nens i nenes en risc de pobresa; (2) Nens i nenes  en risc de pobresa severa; (3) Nens i nenes amb necessitats específiques de suport  educatiu (NESE) de tipus socioeconòmic; i (4) Nens i nenes en llars beneficiàries de la  renda garantida ciutadana. A partir de la taula presentada en aquest article cada  ajuntament es pot marcar l’objectiu del nombre de places de casal d’estiu del qual caldria  disposar al municipi.

Entrant en la qüestió del finançament cal partir del cost real d’una estada de dues  setmanes a un casal amb menjador inclòs durant les vacances d’estiu, que l’article citat  estipula com la cistella mínima a la qual cal garantir l’accés d’infants i adolescents  vulnerables. L’article cita que la mitjana de preus d’una mostra de casals municipals dels  anys 2018-2021 era de 181,80 € per aquests quinze dies d’activitat. El cost real no és molt  diferent, sobretot si no tenim en compte les despeses en infraestructures (ús d’escoles o  de pavellons esportius) que els ajuntaments poden posar a disposició per a activitats  educatives d’estiu.

Per tant, amb un sistema de tarifació social com els que darrerament s’han implementat  en diversos serveis de tipus educatiu en el qual: (1) una part molt important de les famílies  pagués una mica per sobre del cost real de la producció del servei; (2) una part de les  famílies que es troben just per sobre del llindar que marca la situació de vulnerabilitat  pagués una mica per sota del cost real; i (3) les famílies que entren dins els quatre  supòsits establerts paguessin una mínima part del cost real i algunes d’elles tinguessin  garantit el 100% de gratuïtat, el finançament del conjunt del programa seria factible.

Aquest plantejament hauria de permetre a molts municipis, especialment si el volum  d’infants i adolescents en situació de dificultat socioeconòmica no és extrem, finançar  l’accés a les activitats d’estiu als infants i adolescents que no poden pagar la inscripció. La  condició és que el volum d’oferta sigui prou important i, és clar, que sigui una oferta  atractiva per al conjunt de les famílies del municipi. El lideratge decidit de l’ajuntament i  els acords sobretot amb les iniciatives de base comunitària, en la línia del que es  recomana a la guia Els casals d’estiu, una oportunitat 360. Guia per a la implementació  municipal, poden ser la clau per fer-ho possible. Es tracta d’un plantejament on  l’ajuntament decideix que vol ocupar un paper de centralitat, que alinea els recursos  propis en aquest sentit (seria insòlit que àrees diverses dins l’ajuntament programessin  activitats d’estiu en una línia divergent), que arriba a acords amb entitats i associacions  del municipi amb objectius compartits i que condiciona si cal l’oferta privada perquè  s’acobli a aquesta realitat.

comparteix l'article

articles relacionats

Els casals d’estiu municipals són una política educativa de primer ordre i cal reivindicar-los com a tal: manifest per uns casals d’estiu amb mirada 360

El manifest recull 10 compromisos clau que els ajuntaments han d’adquirir si volen que els casals d’estiu es converteixin en una política educativa de primer ordre.

Síntesi de la jornada “Entitats i ajuntaments per un estiu enriquit. Junts garantim el dret d’infants i adolescents a aprendre durant l’estiu”

A la 3a Jornada d’Estiu Enriquit hem posat en valor experiències i coneixements per a avançar cap a un escenari de garanties perquè tots els infants i adolescents, especialment els que viuen situacions de pobresa i risc social, puguin gaudir d’activitats d’estiu.

Lídia González: “El casal d'estiu en territoris com aquest no és només per gaudir del lleure sinó per cobrir necessitats bàsiques”

Lídia González és subdirectora de l’Associació Educativa Itaca que ofereix espais educatius d’estiu per a famílies vulnerables a l’Hospitalet de Llobregat des de fa 45 anys.

Vols estar al dia de les nostres novetats?

Subscriu-te al butlletí d'EDUCACIÓ360

SUBSCRIU-T'HI ARA
logo-estiu-enriquit
logo Educació 360

 

Amb el suport de

contacte


estiuenriquit@educacio360.cat

  • política de cookies
  • avís legal
creative-commons

Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar i crear a partir del material per a qualsevol finalitat els continguts propis d’aquest web, fins i tot amb una finalitat comercial, i només us demanem que en reconegueu l’autoria de la creació original.