22 de gener de 2026

La cinquena sessió col·lectiva de Municipis per un estiu enriquit va situar l’equitat al centre del procés de co-disseny dels plans d’estiu. En un moment clau del pilotatge, els equips impulsors dels 12 municipis participants van aprofundir en com abordar un repte complex que no admet solucions simples: garantir l’accés i la participació real de tots els infants i adolescents a les oportunitats educatives d’estiu.

La sessió va partir d’una idea compartida que ja s’ha fet evident al llarg de les diagnosis territorials: l’equitat a l’estiu no depèn d’una sola palanca, sinó de com s’articulen diferents mesures dins d’una política integral. Les barreres econòmiques, informatives, culturals i simbòliques no actuen de manera aïllada, sinó que sovint s’acumulen i es reforcen mútuament. Per això, la sessió va combinar mirada experta, reflexió col·lectiva i orientació pràctica per ajudar els municipis a prendre decisions més informades en el disseny dels seus plans d’estiu 2026.

La jornada es va iniciar amb una contextualització dels aprenentatges clau dels darrers mesos i amb la posada en comú del moment del procés: el pas de la diagnosi a la definició de mesures concretes en l’eix d’equitat.

Entendre les barreres per poder transformar-les: veus expertes sobre l’equitat a l’estiu

El primer bloc de la sessió va estar dedicat al col·loqui “Els grans reptes de l’equitat a l’estiu: veus expertes”, que va aportar criteri i orientacions pràctiques des de quatre dimensions clau.

Pel que fa a l’accessibilitat econòmica, Paula Salinas (KSNET) van posar sobre la taula la importància de partir d’una bona diagnosi per dissenyar mesures ajustades a cada realitat local. Va destacar que no existeix una única mesura òptima, sinó diferents instruments —ajuts, tarifació social, universalitat o focalització— que cal alinear amb els objectius polítics, els recursos disponibles i el context de cada municipi.

En relació amb l’orientació i l’acompanyament, Fina Vilarrúbias (Ajuntament d’Igualada) va compartir una experiència concreta de política local que posa el vincle al centre i contribueix a un lleure extraescolar més inclusiu i divers. A través de la implicació dels centres educatius i d’un seguiment sostingut amb les famílies, el projecte mostra com l’acompanyament i la prescripció socioeducativa són claus perquè els ajuts i l’oferta existent es transformin en participació real.

La mirada sobre la diversitat cultural va venir de la mà de Guiomar Trullols (Fundació Privada Pere Closa) i Fàtima Ahmed (Diàlegs de Dona), que van insistir en la necessitat de dissenyar propostes d’estiu que reconeguin la diversitat de famílies, expectatives i experiències. Van alertar del risc de respostes superficials o estigmatitzades i van subratllar la importància d’esdevenir referents i treballar la confiança com a condició imprescindible per ampliar oportunitats.

Finalment, Carles de Rosselló (Consorci per a la Normalització Lingüística) va situar la llengua catalana com una palanca d’inclusió i cohesió social també durant l’estiu. Va destacar el paper del lleure educatiu com a espai estratègic de socialització lingüística i el rol clau dels equips educatius com a referents, especialment en un període en què el contacte amb el català es pot interrompre per a molts infants o adolescents.

Aquest conjunt de mirades va permetre als municipis ampliar perspectiva i reforçar la idea que l’equitat s’ha de construir des de decisions coherents, integrades i sostingudes en el temps.

Accedeix a la gravació del col·loqui

Del diagnòstic a l’horitzó de canvi: compartir problemàtiques i resultats esperats

Després de la pausa, els equips impulsors van compartir el seu punt de partida en l’eix d’equitat, presentant de manera sintètica les problemàtiques detectades i els resultats esperats a partir de les seves teories del canvi. Aquest exercici va permetre fer visibles tant els punts en comú entre municipis com les especificitats territorials, i va ajudar a consolidar un marc compartit sobre què vol dir avançar cap a un estiu més equitatiu.

De l’experiència a l’acció: solucions compartides en quatre àmbits clau

El darrer bloc de treball va consistir en una dinàmica grupal orientada a transformar aprenentatges en propostes concretes. A partir de l’experiència acumulada i de les aportacions prèvies, els equips van treballar en quatre àmbits prioritaris: accessibilitat econòmica, comunicació accessible, i acompanyament, orientació i prescripció a infants, adolescents i famílies.

Aquest espai va permetre posar en comú pràctiques, identificar elements transferibles i començar a imaginar mesures realistes i viables que els municipis puguin incorporar als seus plans d’estiu. Accions petites, però estratègiques, amb capacitat de reduir barreres i reforçar la participació, van començar a prendre forma a partir del treball col·lectiu.

Un pas més en el co-disseny dels plans d’estiu

La sessió 5 ha estat una trobada clau per avançar en la construcció de plans d’estiu que no només ofereixen activitats, sinó que garanteixen drets i oportunitats en clau d’equitat. Integrar l’accessibilitat econòmica, l’acompanyament, el reconeixement de la diversitat i la llengua com a eixos transversals és una condició imprescindible per augmentar l’impacte educatiu de les polítiques locals d’estiu.

En les pròximes sessions, els municipis continuaran aprofundint en aquest treball, incorporant també l’eix de qualitat, amb l’objectiu de consolidar plans d’estiu més coherents, sostenibles i transformadors.

→ Recurs recomanat: Com garantim l’equitat en el lleure educatiu. Eina pràctica per activitats i programes d’extraescolar i d’estiu amb perspectiva interseccional