Cada any per aquestes dates molts infants pregunten sobre l’estiu: “Podré anar al casal o de colònies amb els meus amics?” A 4 de cada 10 llars, que fan malabarismes per arribar a final de mes, els diuen que no podrà ser. Més de 300.000 nens, nenes i adolescents catalans s’ho empassen en silenci i l’estiu se’ls fa llarg sense cap activitat de casals, campus, colònies o campaments, entre la calor del pis, pantalles enceses i moltes hores, massa, sols, sense gairebé res a fer, amb un lleure sedentari.

Durant les 12 setmanes de vacances escolars aquesta realitat eixampla les desigualtats i agreuja la pèrdua d’aprenentatges, els benestars i els vincles comunitaris. No oblidem que un terç de la infància a Catalunya viu en situació de pobresa o exclusió i que per a molts d’ells, quan tanquen les aules, també tanquen les oportunitats educatives. 

Fa temps que denunciem aquesta realitat i proposem una resposta clara: fer del lleure a l’estiu un dret i no un luxe. En primer lloc, pensant en la infància i les seves famílies, però també per a una societat més justa i cohesionada. El lleure educatiu no és només diversió; és aprenentatge, socialització, salut física i emocional… En paraules de la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, “no només hem de receptar paracetamol o ibuprofèn, també hem de receptar activitats de lleure i temps de joc per al seu desenvolupament saludable".

Un munt d’entitats diverses (socials, caus i esplais, AFA, consells i clubs esportius, petites i mitjanes empreses, etc.) ofereixen tota mena d’activitats amb valor educatiu organitzades per joves voluntaris o per professionals durant l’estiu. Molts municipis fan esforços per posar a l’abast aquesta oferta o complementar-la amb la pròpia de l’ajuntament als seus barris, però no n’hi ha prou. No ens conformem que aquest lleure a l’estiu no arribi a tothom. Així ho recull la crida transversal de la societat civil expressada en el manifest compartit per una cinquantena de federacions, entitats i col·legis professionals d’àmbits plurals, des de la salut, la cultura, l’esport, l’educatiu i el social: a l’estiu ens hi juguem molt i, per això, reclamem tres grans mesures.

La primera: començar a universalitzar el lleure a l’estiu, com a mínim, amb dues setmanes d’activitats per a infants i adolescents en situació de pobresa, per fer realitat la recent estratègia de lluita contra la pobresa infantil. Això vol dir beques, àpats i suports a la inclusió per garantir l’accés a aquestes oportunitats de descoberta i aventura amb altres nois i noies, que també són claus per conviure en català.

La segona: obrir durant tot l’estiu equipaments públics per comptar amb més llocs de trobada i de refugi climàtic, amb oportunitats per conviure a l’espai públic i promoure l’accés a la natura i entorns saludables, amb prou verd i ombra a l’aire lliure. I, finalment, enfortir les entitats de lleure en el seu sentit més ampli (des de les esportives, culturals i socioeducatives fins a les associatives de base comunitària), que són les que fan possible aquesta oferta de qualitat arreu del territori. 

L’estiu no pot ser un luxe per a la infància o un dret de segona que depengui del codi postal o la família que t’ha tocat. Hem de convertir-lo en un temps on tothom tingui oportunitats de conviure i créixer. Perquè tots i cadascun dels nens, nenes i adolescents mereix poder dir amb alegria, l’últim dia d’escola, “bon estiu!”. I, a la tornada, tenir ganes d’explicar que també ha anat de colònies, que té noves amistats, que ha jugat molt i a nous jocs, que ha llegit, nedat, compartit... i que també ha viscut un bon estiu.