Quan es parla de connexió en les polítiques locals, sovint pensem en mecanismes de coordinació, espais de treball i fluxos d’informació. Però, la connexió és sobretot una manera d’entendre la gestió pública: una forma d’organitzar la relació entre actors, de donar sentit al conjunt, de treballar en un repte compartit i, sobretot, de facilitar que les oportunitats educatives arribin realment a tots els infants i adolescents.

Aquesta relatoria recull les experiències que van participar a la sessió col·lectiva 4 de Municipis per un estiu enriquit dedicada a l’eix de connexió. Estiu Enriquit a Castellar del Vallès i Ocistiu a Vilafranca del Penedès, descobrirem com ho fan, què han après, què els diferencia i què poden aprendre els municipis del pilotatge d’aquestes dues experiències tan potents.

 

Estiu Enriquit a Castellar del Vallès: quan la connexió esdevé una cultura municipal

A Castellar del Vallès, l’estiu s’entén com una estratègia compartida que articula actors, recursos, calendari i responsabilitats. El projecte s’emmarca dins del Pla Educatiu d’Entorn, que actua com a estructura estable de governança i com a espai de coordinació anual entre serveis municipals, centres educatius i entitats. Aquest paraigua facilita que l’estiu sigui una peça més de la política educativa local. El lideratge polític —i el consens amb l’oposició— ha estat determinant per situar l’estiu com un element important de la política educativa municipal.

Durant anys, l’Ajuntament gestionava directament o indirectament casals i campus. Però el 2012, davant l’ampliació constant de l’oferta d’entitats esportives, culturals, AFA, escoles d’idiomes, robòtica o equipaments municipals, el consistori pren una decisió estratègica: adoptar un rol de coordinació, suport i alineament pedagògic. Aquesta transició cap a un model compartit és la base del que avui és l’“estiu enriquit” del municipi.

A partir d’aquí, Castellar construeix un sistema de governança ampli, amb deu regidories implicades, que assumeixen funcions complementàries i fan possible una gestió transversal. Aquesta transversalitat es concreta en reunions per àrees —especialment amb Serveis Socials, Comunicació i Diversitat— i en la implicació activa dels serveis municipals, que no només donen suport logístic, sinó que també proposen activitats i continguts per enriquir la programació d’estiu. La dedicació i implicació de l’equip tècnic que dona suport a les entitats i fases del procés fa possible que aquest engranatge funcioni amb fluïdesa durant tot l’any. 

La connexió interna entre àrees municipals és només el primer nivell d’un entramat més ampli. El segon nivell és la connexió entre Ajuntament i entitats promotores. El municipi articula diversos canals per facilitar aquesta relació: un grup de WhatsApp per a comunicacions operatives, un espai web amb informació i materials, un pla de comunicació amb vídeos i suplements informatius, i reunions periòdiques de coordinació i avaluació. A més, el projecte estableix mecanismes estables de recollida i traspàs de dades, imprescindibles per entendre la participació i millorar el funcionament del conjunt.

El tercer nivell és la connexió amb la comunitat. Castellar aposta per obrir els serveis municipals i l’espai públic perquè les entitats puguin utilitzar-los de manera compartida. La Guia d’activitats complementàries n’és un bon exemple: un recull de recursos —biblioteca, ludoteca, materials de préstec, jocs gegants o tallers— que estan disponibles per a tots els casals i campus. Aquest sistema democratitza i optimitzar recursos i equilibra oportunitats, evitant que l’experiència dels infants depengui del tipus d’entitat en la que participen. Aquesta connexió comunitària també es manifesta en la relació fluïda entre serveis socials, centres educatius i l’EAP, que permet donar suport a famílies derivades o a infants amb necessitats específiques de suport educatiu. A més, s’incorporen persones expertes per oferir formacions i activitats específiques, reforçant encara més el caràcter educatiu del conjunt de l’estratègia.

Tot plegat construeix una cultura de corresponsabilitat educativa: ajuntament i entitats comparteixen un projecte. Aquesta manera de treballar construeix continuïtat entre escola, serveis i entitats i fa que l’estiu tingui coherència educativa. “La feina és de tot l’any”, resumeix la tècnica d’infància, Mercè Costa, sintetitzant la tasca que representa el model.

La mirada inclusiva hi és present des del disseny. Tal com afirma la regidora Anna Riera, “Els infants amb NEE també han de poder triar.” Aquesta convicció es tradueix en subvenció de personal vetllador, coordinació amb l’EAP per determinar mesures com adaptacions de ratios i en la voluntat que els referents de suport siguin persones conegudes de l’escola, facilitant la participació d’infants amb diversitat funcional i reforçant la confiança de les famílies.

La dimensió comunitària es reforça amb elements d’identitat compartida —marxandatge comú, imatge visual unificada i una cloenda conjunta— que consoliden el sentiment de formar part d’un mateix projecte.

Del conjunt de l’experiència de Castellar en deriven aprenentatges: la importància del lideratge polític i la dedicació tècnica; la necessitat d’una estratègia compartida amb un lideratge que marqui tempos; el valor d’optimitzar espais i recursos públics; i la conveniència de mantenir una col·laboració sostinguda amb les entitats per generar projectes estables que millorin la planificació i l’impacte en la ciutadania.

També hi ha reptes clars: donar continuïtat al projecte durant tot el curs; generar espais més amplis de participació amb les entitats; simplificar tràmits per a entitats i famílies; incorporar més participació infantil en la planificació; i connectar l’estiu amb altres projectes educatius del municipi, com el catàleg d’extraescolars, les jornades, la prescripció social o el servei comunitari.

En definitiva, Castellar del Vallès ha convertit l’estiu en una política pública integral, sostinguda per una xarxa d’actors que treballen coordinadament, respectant el rol de cadascú i construint un projecte compartit que es treballa durant tot l’any.

 

Ocistiu a Vilafranca del Penedès: ordenar, connectar i donar sentit a l’estiu

A Vilafranca del Penedès, l’estiu es vol entendre com un espai coherent, llegible i accessible per a totes les famílies. Aquesta voluntat és l’origen d’OCISTIU, un projecte que neix amb la intenció d’ordenar i donar coherència a un ventall d’activitats que, malgrat ser ric i divers, es presentava dispers i fragmentat: activitats esportives, culturals, educatives o lúdiques funcionaven en paral·lel, des de departaments diferents i sense un paraigua comú que les articulés.

La diagnosi inicial assenyalava tres reptes principals: activitats desconnectades sense relat compartit, duplicitats entre serveis i dificultats de les famílies per entendre l’oferta global i accedir-hi d’una manera ordenada. Davant d’això, el municipi aposta per una estratègia clara: construir una identitat comuna d’estiu que faciliti la coordinació interna i doni sentit de conjunt a tot allò que s’hi ofereix.

OCISTIU esdevé, així, un marc comú que integra activitats de lleure educatiu, esports, iniciatives culturals, projectes de turisme actiu i propostes familiars durant les tardes de juliol. La creació d’una imatge visual conjunta, una comunicació unificada i una estructura de difusió coherent permeten que l’estiu es presenti com un tot, no com un mosaic. La imatge no és un element superficial: actua com a vector que identifica i com una eina de governança que facilita que tots els actors se sentin part d’un mateix projecte.

Aquesta coherència comunicativa va acompanyada d’un reforç de la connexió interna entre departaments que treballen conjuntament per revisar calendaris, detectar duplicitats, ordenar processos i diversificar l’oferta. Aquesta transversalitat interna i el lideratge tècnic dona solidesa i consistència al projecte: defineix criteris comuns, facilita el treball amb les entitats i millora la gestió operativa i la programació.

Pel que fa a la connexió entre municipi i entitats promotores, OCISTIU crea un marc compartit que dona visibilitat al conjunt del teixit associatiu de Vilafranca. Les entitats s’incorporen al projecte sota la identitat comuna, participen en una difusió conjunta i formen part d’un relat que reforça el seu paper com a agents educatius del municipi. Aquest vincle és especialment rellevant per donar consistència comunitària al projecte i situar l’oferta d’estiu dins d’una mirada de ciutat.

La connexió amb la comunitat també millora de manera significativa. La informació es presenta de forma clara, estructurada i accessible, i les famílies poden consultar l’oferta d’una manera comprensible, sense haver de recórrer diversos canals o cercar informació dispersa. Aquesta ordenació no només facilita l’accés, sinó que promou l’equitat: quan les famílies entenen el que hi ha, poden decidir millor i accedir amb més facilitat a les activitats. 

A partir d’aquesta mirada, Vilafranca impulsa mesures concretes per reduir barreres, com la distribució d’un punt de llibre informatiu a tots els infants, la creació d’una finestreta única per centralitzar consultes i tràmits, la programació d’activitats a diversos barris per evitar la segregació i donar a conèixer els equipaments, i la gratuïtat de les propostes sense inscripció que ofereixen alternatives diverses en una mateixa franja horària. L’activitat estrella del projecte, el cinema en català, exemplifica aquesta mirada: una proposta senzilla, amb un públic molt heterogeni i amb un fort component comunitari. 

OCISTIU també ajuda a posar en valor l’espai públic i els equipaments municipals com a escenaris educatius. A través del projecte, el municipi diversifica propostes, incorpora nous escenaris i reforça la presència de l’adolescència i les famílies. La vinculació amb el Pla Educatiu d’Entorn reforça el caràcter comunitari i la corresponsabilitat educativa del projecte, permetent que l’estiu mantingui coherència amb les accions que es desenvolupen durant el curs.

De l’experiència de Vilafranca del Penedès es desprenen aprenentatges clau: la importància de construir una imatge compartida per facilitar l’accés i el reconeixement; el valor de la comunicació unificada per ordenar i fer llegible l’oferta; i el paper determinant de la coordinació interna per diversificar l’estiu i evitar solapaments. També hi ha reptes de futur: consolidar els espais de coordinació i avaluació; incorporar nous agents i entitats; arribar a perfils que encara queden al marge; i intensificar la comunicació amb les famílies per fer arribar el projecte a tota la comunitat.

En síntesi, OCISTIU mostra com donar coherència i visibilitat a l’estiu pot transformar la manera com es viu, s’entén i s’accedeix a les activitats de lleure educatiu, i com una política d’ordenació i comunicació pot tenir tant impacte com una política de generació d’oferta nova.

 

Un estiu que suma agents i mirades per ampliar oportunitats

Les experiències de Castellar del Vallès i Vilafranca del Penedès mostren que l’estiu esdevé una política pública quan es treballa amb coherència, coordinació i mirada comunitària. Tant si s’articula des d’una xarxa d’actors corresponsable com des d’un relat compartit que ordena i fa llegible l’oferta, el resultat és el mateix: més accés, més equitat i més oportunitats educatives per a infants i adolescents.

Aquestes mirades no ofereixen un únic model, sinó maneres de fer que inspiren. El repte és continuar avançant cap a estius que connectin agents, obrin equipaments, facilitin la participació i situïn els drets educatius al centre. Eixos que, sumats, permeten construir estius més rics, més accessibles i més significatius per a tota la comunitat.

Recursos disponibles: 

Presentacions de la jornada: Estiu Enriquit i Ocistiu 

Pàgines web: Estiu Enriquit i Ocistiu

Recull de bones pràctiques: Ocistiu i Estiu Enriquit