Assumpta Eixarch: "El dia que tots els xiquets i xiquetes que vulguin puguin anar a activitats d'estiu ho tindrem tot assolit"
08/10/2024
Entrevista a la directora de l'àrea de Drets Socials i a la redigora de Joventut, Iris Castell de l'Ajuntament d'Amposta
Carla Fajardo
Aquest estiu a Amposta hi ha 22 projectes educatius d’entitats i empreses en els quals participen més d’un miler d’infants i joves, mentre que fa quatre anys només hi havia places per a 300. Aquests projectes, que inclouen casals d’estiu, campus esportius i colònies, estan subvencionats per l’Ajuntament del municipi, que enguany hi ha invertit 75.000 euros i que els ha seleccionat segons uns ítems com ara el nombre de places ofertades, la quantitat de dies d'activitat, l'impacte del projecte i la col·laboració amb altres entitats. A banda d’això, el consistori estableix un requisit indispensable per presentar-se a aquestes subvencions, que és destinar el 10 % de les places als infants i al jovent derivat de Serveis Socials a cost zero. De tot plegat, en parlem amb la directora de l’àrea de Drets Socials i Ciutadania, Assumpta Eixarch, i la regidora de Joventut, Iris Castell, que remarquen la importància del paper d’uns Serveis Socials pròxims a la ciutadania i que es donen el dret a equivocar-se.
Què suposa per a aquests infants i aquest jovent fer estades d’estiu?
Assumpta Eixarch: El nostre plantejament és que hem de disminuir els factors de risc i hem d'augmentar els sectors de protecció, i aquests factors de risc els hem de minorar treballant amb la família i aquests factors de protecció els hem d'augmentar treballant amb la xarxa. Al final, tots els que estem en una comunitat tenim alguna cosa a fer perquè això millori. Ens interessa que així com l'escola és un espai de protecció durant gairebé tot l'any, les estades d'estiu siguin un espai de protecció durant l'estiu, de tal manera que els xiquets no estiguin a casa més hores de les que calen. Hem de tenir molt clar que la família és la primera responsable, però no l'única, i a vegades no tenen la capacitat de tirar endavant la criança positiva dels seus fills.
Entren totes les famílies de Serveis Socials a les activitats educatives d'estiu?
A.E.: Entren moltes famílies, però no totes. És que no és possible. Tenim una xarxa organitzada que dona resposta a la infància i l'adolescència de la ciutat, i no s'arriba a tots els xiquets i xiquetes de la ciutat, tot i que hem passat d’atendre 300 a més de 1.000. Continuem quedant-nos curts perquè és inabastable. Ja no és només un tema econòmic ni una voluntat política, és l'estructura de la xarxa social i la capacitat que té d'absorbir tot això.
Què necessitaríem?
A.E.: Un canvi de sistema, un canvi de món. Nosaltres el que fem és incidir tot el que podem en les famílies amb què treballem i, clarament, el fet de treballar conjuntament amb l'àrea de Joventut, amb l'àrea d'Educació, amb les escoles, fa que siguem més eficients, però vivim en un món que és una centrifugadora i que expulsa cada vegada més gent. I nosaltres no tenim capacitat de fer front a tot això, però és que la societat no té capacitat perquè el sistema que tenim té aquest objectiu: expulsar persones.
Com se seleccionen aquests infants i aquest jovent?
A.E.: L'escola ens envia la llista de tothom qui ells pensen que haurien d'anar a les activitats i no podran anar-hi. Aquesta llista està validada per les educadores perquè coneixen els xiquets i xiquetes. No enviem xiquets de qualsevol manera sinó que els agafem un per un i diem: “Aquest xiquet de la manera que és aniria molt bé al bàsquet”, “aquesta xiqueta de la manera que és aniria molt bé al futbol”. Els coneixem a tots.
Això sí que és treball en xarxa, oi?
A.E.: No és aquesta frase que portem tots al front, no té a veure només amb un treball en xarxa, té a veure amb un treball compartit en què les decisions es prenen conjuntament. Les nostres educadores de Serveis Socials tenen presència setmanal a totes les escoles i instituts d'Amposta, i això fa que a l'hora de saber les necessitats de les famílies sigui molt més fàcil perquè el coneixement de la família es comparteix.
La crítica des de les entitats acostuma a ser que no sempre es pot comptar amb Serveis Socials els mesos d’estiu.
A.E.: Nosaltres tenim la mateixa crítica, és igual si hi ets o no hi ets. Des del punt de vista de l'opinió del carrer i d'alguns professionals, els Serveis Socials no se sap per a què serveixen. Jo sempre ho comparo amb una dona que neteja casa seva i ningú se n'adona, però si un dia la sopa li ha sortit salada li diuen que la sopa està salada. Els Serveis Socials fem una feina de cures, només s'adonen que existim quan no arribem a un lloc perquè no se sap tot el que fem. Tot això que estem fent i que és invisible es fa visible amb números i es fa visible amb famílies.
Iris Castell: De fet, l'altre dia vam fer balanç de les dades i hem aconseguit mantenir el preu mitjà per setmana de l'any passat, que eren de 44 euros la setmana.
Establiu uns preus accessibles per al públic general?
A.E.: Hi ha un sector de la població que no està d'acord amb la feina que fem. Pensen que estem treballant només per a un sector de la població en situació d’exclusió. Nosaltres no treballem per la igualtat ni per l'equitat, intentem treballar per la justícia i ens quedem en l'equitat perquè la justícia no depèn de nosaltres. Aportem a qui té l’escala més petita, però també repercutim sobre el que té l'escala gran perquè hi ha famílies que no necessitaran mai entrar per la via de Serveis Socials, però que tenen dificultats perquè el seu fill vagi les activitats d'estiu si les activitats d'estiu valen 70 euros a la setmana.
Com ho feu per mantenir el preu?
A.E.: A la convocatòria de subvencions hi ha un ítem que pot passar desapercebut, que incideix directament sobre el preu que fan pagar a les estades cada una d'aquestes entitats. D'aquesta manera, els diners que es donen a una entitat o a una empresa per a l'activitat repercuteixen en totes les persones que es presenten. És a dir, garantim que hi hagi uns xiquets que siguin gratuïts, però garantim uns topalls per setmanes de tal manera que tota la ciutadania surt beneficiada d'aquests diners públics que fan que es regulin uns preus màxims.
Teniu algun projecte estrella que hagi funcionat més que d’altres?
I.C.: Cada entitat té la seva singularitat. Jo posaria en valor la línea que teixeix aliances entre empreses i entitats, i el cas d’APASA. APASA és un centre d'educació especial. Durant els anys, hem intentat encaixar-los al model, i l'any passat vam intentar que els xiquets i xiquetes d’APASA compartissin cada dia espai amb algunes entitats que s’havien ofert voluntàries, però la veritat és que no va funcionar. Aquest any està encaixant prou bé i les entitats que volen acullen al seu campus els xiquets i xiquetes d’APASA en algun moment puntual de la setmana.
Com s'avalua, això?
I.C.: És el tu a tu. Al final, quan a una entitat no li funciona el projecte, acaba recorrent a Serveis Socials. El que fan és agafar el telèfon i dir: “Hola, això no funciona, els xiquets no estan ubicats, l'activitat no flueix, què fem?”
A.E.: Tots tenim molt clara la teoria, però quan ho aterres a la pràctica és diferent. Volem que les activitats siguin inclusives, però quan hem ajuntat xiquets amb una discapacitat reconeguda amb altres que no en tenien no s’interrelacionaven perquè els ritmes eren diferents. Això ho vam saber quan ho vam provar. Això és així sempre, ens donem la possibilitat d'equivocar-nos contínuament. I la possibilitat d'equivocar-nos fa que aprenguem i que, a poquet a poquet, anem trobant maneres que ens funcionen millor.
Tenen vetlladores els infants i el jovent amb necessitats especials a les activitats educatives d’estiu?
I.C.: Hi ha hagut un increment pel que fa a xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials inscrits a les estades d'estiu i, a més, hem detectat que molts a l'escola tenen vetlladora perquè ho assumim des de la Regidoria d'Educació. Llavors, ens vam preguntar: com intentem donar un cop de mà per cobrir la despesa que suposa haver de contractar un vetllador o una vetlladora perquè el xiquet o xiqueta que té les necessitats especials pugui estar ben atès, però també perquè tots aquells xiquets que formen part del grup puguin acabar tenint un lleure de qualitat? Hi hem destinats uns 10.000 euros del Pla educatiu d'entorn. La realitat social està canviant molt i les dificultats de les famílies i les necessitats educatives dels xiquets són cada vegada més grans. Fins ara les entitats havien assumit el que podien, però ha arribat un moment en què hem dit que ja no pot dependre només de la voluntat de les entitats.
L’èxit passa per tenir recursos?
A.E.: Sí, però no únicament. És a dir, jo sempre dic que el recurs més important de Serveis Socials són les persones que hi treballen. La meitat del pressupost dels Serveis Socials de l’Ajuntament d'Amposta són sous. Per tant, sí que tenim recursos. Tenim un munt de gent treballant que està fent la seva feina el millor que pot. Tenim els recursos que tenim i en necessitem més, però això no és excusa.
Alguna anècdota que us hagi demostrat la importància de les activitats educatives?
I.C.: Fa poc vaig visitar un projecte en què feien una activitat de talent show. Ens estàvem amb tots els nens i nenes allà de públic i, de cop, va sortir un nen a ballar sol. Estava allà mirant-m'ho. No devia tenir més de deu anys i tenia problemes conductuals i d'adaptació. I, en un moment de la cançó, quan ell està ballant, per sorpresa, tots els xiquets salten al mig de la pista i s’uneixen a ballar perquè se sabien la cançó i se sabien el que ballava. Vaig pensar: “Això que estem fent té molt de sentit”.
Quin creieu que és el repte principal en el lleure educatiu d’estiu?
A.E.: El dia que tots els xiquets i xiquetes puguin anar a activitats si volen, el dia que hi hagi places per a tothom i que tothom ho pugui pagar, ho tindrem tot assolit. Mentrestant, el repte és utòpic. Ho aconseguirem caminant un caminet que anem construint i que per a mi el més important és que l'anem construint entre molta gent. El repte és que cada vegada siguem més treballant perquè les coses vagin millor des del convenciment, des del respecte, des de saber que jo no en sé prou però que et necessito a tu, i que amb el que tu fas i el que jo faig arribarem més lluny. Crear aquesta consciència col·lectiva que té a veure amb la corresponsabilitat.
I des de la regidoria de Joventut?
I.C.: És cert que amb les estades d'estiu acabem cobrint una franja d'edat molt gran, però també és veritat que a l'estiu tenim molts joves que no acaben de trobar el seu espai. Fins als 16, sobretot amb aquells que formen part d'entitats esportives, anem fent, però dels 16 als 23 no sabem gaire bé on ubicar-los. Teníem una graella d'estiu jove que no era d'interès per al jovent. És una cosa que em preocupa i m'ocupa. Recentment ens hem posat en contacte amb un col·lectiu de joves que han organitzat diverses activitats que han funcionat molt bé. És un grup que és un altaveu de cara als joves i potser proposen una activitat que ja es feia, però no és el mateix si ho publicita l’Ajuntament que si ho fan ells. Sovint la política està una mica allunyada de la joventut.
***
Amposta va ser una de les experiències que va participar de la 4a Jornada d’Estiu Enriquit. Pots recuperar la taula de diàleg sencera al vídeo de la jornada o llegir la síntesi de les idees principals.
Si t’interessa, també pots visualitzar un vídeo amb les idees clau del model que planteja l’Ajuntament d’Amposta.